Monthly Archives: Setembre 2012

Els biotecnòlegs per la URV, dos anys després, fan tesi doctoral o treballen al sector

28 setembre 2012

Avui no escric sobre un tema de ciències de la vida, sinó sobre l’ocupació professional dels llicenciats en Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb els quals he tingut molta relació, perquè em sembla que aquestes dades que ara comento poden interessar a més d’un llicenciat o estudiant de Biotecnologia, o d’altres àmbits relacionats amb les ciències de la vida, com Bioquímica.

Com vaig tenir el privilegi de ser el responsable de la posta en marxa i el coordinador de la llicenciatura de Biotecnologia a la URV (2005 al 2008), i després com a degà (2008-2011) de la Facultat d’Enologia on són aquests estudis, m’he sentit sempre molt proper a aquests estudiants, sobretot els dels primers anys, i per això em preocupa el seu desenvolupament professional i tinc interès en veure com els hi va.

Per això, i perquè des de la Facultat i de la URV interessa conéixer la seva ocupació, vaig començar l’any passat a fer-los enquestes als que havien acabat la carrera, i enguany, cap a l’abril, els he tornat a fer als de la primera promoció (2005-2009), per tant uns 2 anys i mig després que havien acabat. També he fet l’enquesta als de la promoció següent (2006-2010), o sigui, als que havien acabat 1 any i mig abans. Em sembla que aquestes dues promocions poden donar una idea força real de quants fan o han fet màsters i quins tipus, i quants fan tesis doctorals, i quants s’han incorporat en empreses o institucions.

Com que tinc pràcticament totes les adreces electròniques actuals, els vaig enviar l’enquesta per correu electrònic als 40 llicenciats en Biotecnologia per la URV de la promoció 2005-2009, i als 30 llicenciats de la promoció 2006-2010. He rebut un total de 30 enquestes respostes dels 40 primers, o sigui, un 75% d’enquestes contestades, i un total de 16 dels 30 segons, o sigui, un 53% d’enquestescontestades. El % total de les 2 promocions és un 66% contestades, i per tant, crec que està prou bé i els resultats es poden interpretar com a significatius.

ALTRES ESTUDIS DE GRAU realitzats després de la llicenciatura de Biotecnologia

Una de les primeres preguntes que els feia és si havien realitzat alguns altres estudis de grau, o sigui, una altra llicenciatura en acabar la Biotecnologia o al mateix temps que l’acabaven.  Alguns havien fet la llicenciatura en Bioquímica de segon cicle (2 anys, amb moltes convalidacions havent fet Biotecnologia) de la veïna Facultat de Química al mateix campus Sescelades de la URV.

En efecte, dels del 2009 n’hi ha 1 dels 30, per tant, un 3%, que era doble llicenciat en Biotecnologia i en Bioquímica. I dels del 2010 n’hi ha 3 dels 16, per tant un 19%. El % total de les 2 promocions és un 9% amb les 2 llicenciatures.

MÀSTERS REALITZATS

De la promoció 2009, dels enquestats que responen han fet algun Màster un 83%, i dels de 2010, un 87% han fet algun Màster. O sigui, un total del 85% de les 2 promocions han fet algun Màster.

A més, hi ha 4 d’ells, un 9%, que han fet dos Màsters.

A la Figura 1 veiem els llocs on han fet els Màsters. Lògicament el lloc majoritari és la URV, si bé també hi ha un % important que han anat a fer-lo a Barcelona o a altres llocs, fins i tot dos del 2010 a l’estranger. Veiem els Màsters de la URV que han triat a la Taula 1. Entre els Màsters realitzats són majoria els dels àmbits de Biomedicina, incloent Nutrició i Salut, com veiem a la Figura 2.

Masters UniversitatsFigura 1. Universitats on els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) han realitzat Màsters

Taula 1. Màsters de la URV que han fet els llicenciats en Biotecnologia

Tab 1

ambits mastersFigura 2. Àmbits dels Màsters realitzats pels llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

SITUACIÓ PROFESSIONAL ACTUAL dels enquestats

Com veiem (Figura 3), un 40-50 % estan fent la tesi doctoral i al voltant d’un 35 % estan treballant amb algun contracte en empreses o institucions. Lògicament el % dels que estan fent un Màster és més gran en els que han acabat més recentment (2010). Als del 2009 la suma és més gran del 100% perqué hi ha algun que treballa i fa la tesi doctoral simultàniament. Els que ara estan aturats (dels del 2009) ha treballat en algun període o han tingut beca durant un temps.

Situació biotecsFigura 3. Situació dels enquestats, 2-3 anys després d’acabar la llicenciatura en Biotecnologia, promocions 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

REALITZANT TESIS DOCTORALS

A la Figura 4 veiem on estan realitzant la tesi doctoral els 17 que van acabar la llicenciatura el 2009 i els 7 que van acabar el 2010. Dels que fan la tesi doctoral a la URV, a la Taula 2 veiem els grups de recerca als que s’han incorporat.

Llocss on fan les tesisFigura 4. Universitats o altres centres de recerca on els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) estan realitzant la tesi doctoral.

Taula 2. Grups de recerca de la URV on fan la tesi doctoral els llicenciats en Biotecnologia

Grups de recerca on fan tesis

L’àmbit de recerca en què fan les tesis doctorals (Figura 5 ) és sobretot Biomedicina, incloent la recerca relacionada amb Nutrició i Salut, com la Nutrigenòmica del grup de la Taula anterior, i a continuació l’àmbit de Biotecnologia d‘Aliments, incloent la Biotecnologia Enològica. Pràcticament tots els que fan tesi doctoral gaudeixen d’alguna beca (Figura 6), ja sigui de la Generalitat, o del Ministeri, o de la mateixa URV, o mitjançant projectes finançats.

Àmbit tesiFigura 5. Àmbits de recerca on fan les tesis doctorals els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

Beca predoctoralFigura 6. Tipus de beca que gaudeixen fent la tesi doctoral els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

TREBALLANT

Del 35% de llicenciats enquestats que estan treballant en empreses o altres institucions, un 70% ho fan en feines relacionades amb la Biotecnologia (Figura 7), alguns (un 12%) ho fan en feines una mica relacionades, i finalment per a un 18% la feina no està gens relacionada amb la Biotecnologia.

Veiem el lloc de treball a la Figura 8, i l’àmbit de treball a la Figura 9. En aquest cas la Biomedicina, incloent les indústries farmacèutiques, és majoria.

Relació feina amb BiotecFigura 7. Relació de la feina amb la Biotecnologia dels 11 llicenciats 2009 (esquerra) i dels 6 del 2010 (dreta) que treballen.

Lloc del treballFigura 8. Lloc de treball dels llicenciats 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) que treballen.

Ambits de treballFigura 9. Àmbits de treball dels llicenciats 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) que treballen

 

En l’enquesta també els preguntava als que treballen sobre la remuneració que tenien, i les respostes són que només un 10% cobra una mica més de 2000€ al mes, i que la majoria (un 90%) cobren menys d’aquesta quantitat, i sovint prop dels 1000€. Cal tenir en compte que són relativament recent llicenciats i que l’època de greu crisi que estem passant no és gaire propícia. La majoria tenen contractes temporals però ja hi ha més d’un amb contracte indefinit.

Bé, per acabar, desitjo que aquests resultats siguin útils tant per als mateixos llicenciats i futurs graduats, com per als gestors i organitzadors de la docència de la Biotecnologia, així com per als possibles empleadors. També confio en què aquestes enquestes segueixin fent-se a aquests mateixos biotecnòlegs de quan en quan, per exemple cada dos anys, per veure l’evolució de les seves ocupacions, i que es facin també a les promocions següents.

Finalment, només em queda desitjar bona sort a aquests biotecnòlegs, que no perdin la il·lusió dels anys d’estudi, i que hi posin ganes en tot el que realitzin.

logo URV Biotec

Poques novetats a Mart, però tenim un estudi decebedor a la Terra

Click here for english:  Few news from Mars, but there is a disappointing study in Earth

16 setembre 2012

Fa uns dies escrivia en aquest blog (Hi ha vida a Mart ?) sobre la missió Mars Science Laboratory de la NASA a Mart amb el famós astromòbil Curiosity, i el principal objectiu de trobar rastres de possible vida que hi hagués hagut al planeta roig.

Bé, com era d’esperar, de moment no hi ha cap notícia espectacular, ja que com en tots els estudis científics, les coses requereixen el seu temps. El Curiosity va fent fotos (aquí en veiem una) i va prenent mostres i analitzant-les. Avui porta 40 dies des de l’aterratge i s’ha passejat uns 150 metres. I tal com diu la darrera crònica de la NASA, continua fent la seva feina “amb bona salut”. Seguirem esperant doncs.

Vista de Mart del CuriosityUna de les fotos fetes pel Curiosity al cràter Gale amb una càmera Mastcam de 34 mm. Les muntanyes del fons (a uns 15 km) són l’anomenat Mount Sharp. Imatge: NASA/JPL-Caltech/MSSS

Ara bé, avui us volia comentar sobretot una notícia una mica decebedora en quant a les possibilitats de que hi hagués hagut vida marciana. Resulta que un treball recent d’uns investigadors francesos i nord-americans (Meunier et al, 2012) aporta proves de què les argiles marcianes podrien tenir un origen magmàtic directe i per tant no s’haurien format per contacte d’aigua líquida amb l’escorça basàltica, com fins ara s’hipotetitzava. I per tant, quant menys probable l’existència d’aigua líquida en el passat de Mart, menys probabilitat que hi hagi hagut sers vius.

Efectivament, les argiles són silicats hidratats (grup filosilicats), sobretot d’alumini (Al2O3 · 2 SiO2 · 2 H2O), minerals d’estructura granular que a la Terra s’originen sobretot per descomposició de roques magmàtiques que contenen minerals silicats, com el feldespat, per acció de l’aigua líquida (aquesta pot contenir àcid carbònic i altres compostos). Ja fa alguns anys que s’han identificat argiles a Mart amb els espectròmetres de l’observatori OMEGA de la nau Mars Express de l’agència europea, orbitant Mart (Bibring et al, 2006). Aquests minerals argilosos, força abundants, es creia fins ara que s’haurien format durant molt temps per interacció d’aigua líquida amb l’escorça basàltica de Mart, descomponent les roques magmàtiques, però això sí, als primers temps de la seva història, fa uns 3700 milions d’anys, a la mateixa època d’inici de la vida terrestre. La presència d’aigua líquida seria un signe de condicions més càlides i humides en el Mart primitiu, i per tant més probabilitat de vida.

Argiles marcianesArgiles (en vermell) exposades en l’escorça antiga de piroxens (silicats metàl·lics) de Mart al Mawrth Vallis, mirant al sud. Imatge © Joseph Michalski

Però el treball de Meunier et al. publicat ara suggereix un mecanisme diferent que no requereix les reaccions perllongades de les roques amb l’aigua. Curiosament, la prova l’han trobat a la Terra, estudiant argiles de l’atol de Mururoa a la Polinèsia francesa, que són argiles anàlogues als filosilicats marcians. Utilitzant tècniques petrogràfiques (estudi de les estructures del mineral a nivell microscòpic), microanàlisis d’elements, i de proporció d’isòtops, aquests investigadors han vist que les argiles del Mururoa, riques en Fe i Mg, són molt més riques en elements terres rares (lantànids i altres) i tenen unes estructures microscòpiques molt diferents respecte les altres argiles terrestres més abundants originades per alteració de l’aigua. Les característiques de les argiles del Mururoa apunten a què s’originaren per pulsos breus de magma en desgasificació als intersticis del basalt, i l’aigua que contenen les argiles seria només d’origen magmàtic.

Meunier et al. també han estudiat meteorits marcians i les argiles d’alguns d’aquests també presenten les mateixes característiques que les de Mururoa. Sobretot la proporció dels isòtops carboni-13 i deuteri del meteorit Lafayette mostra que les argiles foren formades per precipitació directa de fluid magmàtic que contenia aigua, per desgasificació del magma.

Per tant, si es demostra que les argiles de Mart, molt semblants a les de Mururoa si més no en els seus espectres, també foren formades per desgasificació magmàtica, aleshores la presència d’aigua líquida en la història de Mart seria més difícil de demostrar, i aquest planeta no hauria tingut condicions fàcils d’habitabilitat a les mateixes èpoques on la vida començava a florir a la Terra.

El lloc per on es mou el Curiosity, el cràter Gale, se sap que conté filosilicats, o sigui, argiles. Queda doncs esperar que aquest astromòbil trobi les argiles i les analitzi, i a veure si pot aportar algunes dades una mica més optimistes.

Bibliografia

Bibring, J-P. et al (2006) Global mineralogical and aqueous Mars histoy derived from OMEGA/Mars Express Data. Science 312, 5772, 400-404

Hynek, B. (2012) Planetary science: Unhabitable martian clays ? Nature Geoscience, News and Views, online 9 sept 2012: http://dx.doi.org/10.1038/ngeo1560

Meunier, A. et al (2012) Magmatic precipitation as a possible origin of Noachian clays on Mars. Nature Geoscience, online 9 sept 2012: http://dx.doi.org/10.1038/ngeo1572

http://en.wikipedia.org/wiki/Clay

Les hienes es comuniquen per l’olor gràcies a bacteris simbiòtics

Click here for english:  Hyenas communicate by scent through symbiotic bacteria

9 setembre 2012

La hiena tacada (Crocuta crocuta), també coneguda com a hiena riallera, és l’espècie d’hiena més coneguda i més gran, que habita a l’Àfrica subsahariana. Malgrat que no està considerada en perill d’extinció immediat, els seus nombres cada cop es van reduint més, com tots els altres grans mamífers africans, i el seu nombre total es calcula en uns 40.000 individus, la majoria als parcs nacionals de l’Àfrica oriental, sobretot al Serengeti de Tanzània. A la resta de l’Àfrica occidental i del sud les poblacions en molts casos són inferiors a 1000 individus a cada país, i aïllades unes de les altres, i per tant en perill real d’extinció.

hiena tacadaLa hiena tacada (Crocuta crocuta). Foto: Tophat21 (animalswikia.com)

Ès el mamífer carnívor amb major complexitat de comportament social, semblant a la dels primats cercopitecs (papions i macacos), i degut a això, la seva intel·ligència és comparable a la d’aquests primats i en alguns aspectes, fins i tot a la dels ximpanzés.

Viuen en comunitats, clans, d’uns 40 a 80 individus, i són societats matriarcals: les femelles, que són més grans que els mascles, són les dominants, de tal manera que fins i tot la femella de més baixa categoria és dominant sobre el mascle de més categoria. Potser que les feministes radicals les agafin com a símbol, no ?

Bé doncs, les relacions socials poden tenir a veure amb el manteniment de les jerarquies, o amb la cerca de menjar (cacera o carronya), o amb la reproducció, o amb el control del territori enfront d’altres clans, i es basen en sistemes de comunicació que es manifesten amb múltiples modalitats sensorials, tant de llenguatge corporal com vocalitzacions. D’aquestes, se n’ha registrat un ample ventall de sons (uns 12 diferents), dels quals els més coneguts són una espècie d’udol i sobretot una espècie de riure, d’on li ve el sobrenom de riallera. El llenguatge corporal també és força complex, amb diverses postures i posicions de les orelles, la cua, etc, en ocasions de forma semblant als llops.

Com els primats, les hienes tacades reconeixen els seus congèneres individuals, són conscients que alguns companys de grup poden ser més fiables que d’altres, reconeixen grups familiars aliens i les relacions de rang entre clans propers, i fan un ús adaptatiu d’aquest coneixement en la presa de decisions socials.

La secreció pastosa de les glàndules anals, com a comunicació olfactiva

El títol d’aquesta entrada del blog fa referència a una forma particular de comunicació, però que és molt usual entre aquestes hienes, un senyal de tipus químic, o sigui detectable olfactivament. Es tracta d’un marcatge oloròs amb una secreció pastosa o pasta que les hienes produeixen mitjançant un parell de glàndules sebàcies anals. Aquesta secreció és composta de sèu ric en lípids i cèl·lules epitel·lials descamades. La pasta es dipositada en les tiges d’herba, i produeix una olor a sabó de gran abast que fins i tot els éssers humans poden detectar. Enganxen la pasta en diverses ocasions, com quan hi ha lleons presents, l’enganxen els mascles i els cadells prop dels caus, i amb més freqüència en els seus límits territorials. Sovint, després d’enganxar la pasta, rasquen el terra amb les seves potes davanteres, el que afegeix encara més aromes que provenen de les secrecions de les seves glàndules interdigitals. Els clans marquen els seus territoris o bé amb aquesta pasta o bé defecant en letrines especials situades als límits territorials.

A més a més aquesta secreció pastosa també és part de les salutacions habituals entre els membres del clan, ja que en aquestes salutacions es col·loquen els dos individus en paral·lel i en direccions oposades un de l’altre, aixecant una pota posterior i olorant-se mútuament les zones anogenitals [1].

hienes saludant-seDues hienes tacades saludant-se, olorant-se les glàndules anals. Foto: Tony Camacho, Science Photo Library

L’olor de la secreció pastosa

Els principals constituents volàtils de la secreció són àcids grassos, èsters, hidrocarburs, alcohols i aldehids. El conjunt d’aquests compostos dona una olor agre picant i húmica, que persisteix més d’un mes després que la secreció ha estat dipositada a les tiges d’herba, i que és detectable pel nas humà.

S’ha comprovat que aquesta olor varia segons l’individu, el sexe, i a més segons el clan, de tal manera que hi ha components odorífers de l’olor específics de grup, que estan relacionats amb variacions en els perfils d’àcids grassos de cadena curta (sobretot acètic, propiònic, i butíric) i d’èsters.

Doncs bé, aquests odorants són productes de fermentació bacteriana. Les glàndules odoríferes anals on es produeixen són tèbies, humides, riques en compostos orgànics i majoritàriament anaeròbiques, per la qual cosa són idònies per a la proliferació de bacteris simbiòtics fermentatius.

Comunitats bacterianes simbiòtiques productores de l’olor social de les hienes

Els bacteris utilitzen com a substrats proteïnes i lípids de les glàndules i produeixen els metabòlits odorífers, que són utilitzats pels seus hostes mamífers com a senyals químics. Aquests són diferents segons els individus i sobretot segons els grups perquè les comunitats microbianes simbiòtiques són lleugerament diferents entre clans, són específiques de grup. Les comunitats bacterianes sorgeixen del contacte entre les hienes del mateix clan, que comparteixen el mateix espai i els llocs comuns on dipositen la secreció pastosa. Les hienes sovint marquen un mateix lloc amb la secreció una darrera l’altra, fan un “sobremarcatge”, cosa que afavoreix la transmissió dels bacteris entre membres del mateix clan. A més, les hienes del mateix grup són hostes genèticament semblants i així s’afavoreix una determinada comunitat bacteriana. Encara que el parentesc genètic mitjà entre les hienes d’un clan és baix, és més alt que el corresponent entre clans.

Aquest mecanisme per explicar l’olor social específica de grup també s’ha proposat per a altres mamífers com alguns ratpenats (Eptesicus fuscus, Myotis bechsteinii) i el teixò (Meles meles), però precisament en la hiena tacada ha quedat ben demostrat fa poc en un article publicat per uns científics de Michigan (USA) [2].

Aquests autors han treballat amb les secrecions odoríferes anals d’hienes femelles de la reserva Masai Mara de Kenia. Han comprovat per microscòpia electrònica la presència de bacteris en aquesta secreció.

secreció amb bacterisBacteris en forma de bacils i cocs envoltats per l’entremat de la secreció pastosa, amb gotes de lípids (asterisc) [2].

De les mostres de la secreció pastosa en fou extret el DNA bacterià i els gens del 16S rRNA foren amplificats i seqüenciats, i comparant les seqüències obtingudes amb les dades del GenBank® (base de dades pública de seqüències genètiques, http://www.ncbi.nlm.nih.gov) pogueren identificar els bacteris presents. Els gèneres principals trobats van ser alguns dels grups grampositius d’actinobacteris (Corynebacterium i Propionibacterium) i de firmicutes (Anaerococcus i altres), i alguns gramnegatius del grup dels bacteroides. Si bé els tipus trobats eren més o menys els mateixos als diferents clans d’hienes, les proporcions dels tipus bacterians eren significativament diferents segons el clan.

PropionibacteriumPropionibacterium, imatge colorejada de microscòpia electrònica: Dennis Kunkel Microscopy, Inc./Visuals Unlimited, Inc. Altres espècies d’aquest gènere bacterià productor d’àcid propiònic intervenen també en la producció dels formatges tipus Emmental.

Per tant, aques treball [2], utilitzant tècniques moleculars d’última generació, independents de cultiu i amb seqüenciació, demostra que els bacteris simbiòtics poden ser útils als seus hostes animals augmentant la diversitat de senyals odorífers disponibles, amb variabilitat segons els grups d’hienes.

Importància de les simbiosis

Aquest cas força peculiar és un més de simbiosis de bacteris amb mamífers. Com sabeu, la majoria de mamífers, inclosos nosaltres els humans, convivim amb milions de bacteris, molts d’ells beneficiosos, com la majoria dels que habiten el tracte digestiu o altres parts del cos, el “microbioma” del que avui es parla molt. Els probiòtics que ingerim en algunes llets fermentades contribueixen a mantenir aquestes poblacions de bacteris simbiòtics.

Cada cop hi ha més dades de la importància de les simbiosis en múltiples aspectes dels sers vius, i també com a factor clau en l’evolució. Només cal recordar que ja en l’origen de les primeres cèl·lules eucariotes (fa uns 2000 milions d’anys), la hipòtesi avui dia més versemblant és que fou degut a una simbiosi entre els dos tipus d’organismes procariotes, bacteris i arquees. Alguns milions d’anys després tingueren lloc les dues conegudes endosimbiosis de la cèl·lula eucariota: els bacteris de respiració aeròbica que donaren lloc als mitocondris, i els cianobacteris fotosintètics oxigenogènics que originaren els cloroplasts d’algues i plantes.

Altres simbiosis evolutivament importants foren l’establiment de micorrizes entre els fongs i les plantes, que va permetre la colonització de la terra per aquestes, o la dels bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric (Rhizobium) amb les plantes lleguminoses, o tot un grup d’organismes, els líquens, simbiòtics d’alguns fongs amb algues o cianobacteris, que viuen en molts ambients ben diversos i hostils. I molts altres casos de convivència entre espècies ben diferents que obtenen beneficis vivint plegats.

Bona lliçó de l’evolució biológica: de la cooperació sempre s’obtenen beneficis per ambdòs participants.

Bibliografia

[1] Mills, G., H. Hofer (1998) Hyaenas: status survey and conservation action plan. IUCN/SSC Hyena Specialist Group.

[2] Theis, K.R., T.M. Schmidt, K.E. Holekamp (2012) Evidence for a bacterial mechanism for group-specific social odors among hyenas. Nature Scientific Reports 2, 615.

Theis et al. (2013) Symbiotic bacteria appear to mediate hyena social odors, Proc. Natl. Acad. Sci., 110, 19.832-19.837

http://en.wikipedia.org/wiki/Spotted_hyena

 

Lluís Rabell

Activista, polític, company

Blog Cátedra de Historia y Patrimonio Naval

“Quien domina el mar, domina todas las cosas” (Temístocles)

No sé ni cómo te atreves

Fotografía y esas pequeñas cosas de cada día

Life Secrets

For my students

Horitzons llunyans

Mirades distants

#4wine

Los vinos son pequeñas historias dentro de una botella y nosotras queremos contarte las nuestras

Vi·moments·persones

Un maridatge a tres bandes

SciLogs: Artificial, naturalmente

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

microBIO

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

RealClimate

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Quèquicom

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Dionís de viatge a Ítaca

Experiències enoturístiques

A %d bloguers els agrada això: