Monthly Archives: Desembre 2012

Formatge europeu de fa 7400 anys i «iogurt» al Sàhara fa 7000 anys

Click here for english version: European cheese 7400 years ago and yogur in Sahara 7000 years ago

26 desembre 2012

Fa uns 15 dies (12 desembre) s’ha publicat online a Nature un treball (Salque et al. 2012) que aporta evidències arqueològiques d’elaboració de formatge a l’actual Polònia uns 5400 anys abans de Crist (aC). I el mes de juny es va publicar també a Nature un altre treball (Dunne et al. 2012) on s’evidenciava l’elaboració de llets fermentades semblants al iogurt al Sahara nordoriental (actualment Líbia) uns 5000 anys aC.

Utilització de la llet d’altres animals

L’agricultura, o sigui, la domesticació de les plantes per part dels humans, va començar entre el 10000 i el 5000 aC sobretot a l’Orient Mitjà (el Creixent Fèrtil: des del Nil fins a l’Èufrates), però també de forma independent en altres regions, com la Índia, Xina o diversos llocs d’Amèrica i Àfrica. Aquesta revolució neolítica agrícola comportà l’establiment de poblacions sedentàries i el naixement posterior de ciutats i civilitzacions. Al mateix temps, en aquests llocs també es domesticaren animals, però és molt probable que la domesticació de bovins, ovins i caprins ja tingué lloc abans, en poblacions encara no sedentàries. L’ús d’aquests animals comportà uns importants avenços, utilitzant-los per a usos secundaris sense matar-los (l’ús primari és la carn), com la tracció, la llana, i també la llet i els seus derivats lactis.

Qashqai de Persia munyint

Nòmada Qashqai (Pèrsia) munyint una ovella. Foto: M. Kiani

Els primers registres pictòrics i escrits d’utilització de la llet d’animals domèstics són d’Egipte i Mesopotàmia d’uns 3000 aC. Ara bé, darrerament se n’han trobat les primeres evidències clares anteriors en els residus orgànics conservats en restes ceràmiques, mitjançant l’anàlisi dels valors de δ13C (ratio entre els isòtops 13C i 12C) dels principals àcids grassos del greix de la llet. Aquesta tècnica, posada a punt per Dudd i Evershed (1998), es basa en les diferències entre els valors de δ13C de l’acid esteàric (C18:0) de la llet i aquest mateix del teixit adipòs del cos de l’animal, degut a la major proporció de carboni derivat de carbohidrats de la dieta utilitzat a la biosíntesi del C18:0 en el cos, respecte el del greix de la llet, on un 40% del C18:0 deriva dels greixos insaturats.

Amb aquesta tècnica del δ13C s’ha evidenciat la utilització de la llet en el 4t mil lenni aC a Gran Bretanya, en el 6è mil·lenni a l’est d’Europa, i més recentment (Evershed et al. 2008) s’ha demostrat que en el 7è mil·leni aC, fa 9000 anys, es munyia llet a l’Orient Mitjà i el sud-est d’Europa, sobretot a Anatòlia.

Però, quan van començar els adults humans a beure llet ?

beure llet

Com sabeu, la lactosa de la llet no és tolerada per una part important dels adults, sobretot dels pobles asiàtics i amerindis i molts africans. L’enzim lactasa que hidrolitza la lactosa en glucosa i galactosa la tenen tots els nadons, però com a tots els altres mamífers, quan es fan grans el gen de la lactasa ja no s’expressa. L’excepció són els que mantenen la producció de lactasa quan són adults i per tant poden beure llet sense problemes. Els que no la toleren és a causa de la fermentació de la lactosa pels bacteris del budell, que dona lloc a diarrees, flatulència i altres transtorns.

Rainer Zenz 550px-Laktoseintoleranz-1.svgPercentatges de poblacions humanes no tolerants a la lactosa. Mapa fet per Rainer Zenz.

Els humans amb més tolerància a la lactosa són els d’origen europeu i els dels pobles propers al Sahara i d’Orient Mitjà. A Europa hi ha un gradient de major a menor tolerància del nordoest cap al sudest. En estudis de biologia molecular s’ha demostrat que la tolerància a la lactosa va aparéixer per mutació d’un sol nucleòtid en diferents ocasions, entre fa 8000 i 3000 anys, en pobles ramaders del nord d’Europa i d’Aràbia (Swallow 2003, Enattah et al. 2008, Tellam 2012). Aquesta característica genètica fou seleccionada positivament degut als seus beneficis nutritius, i a més perquè a les zones desèrtiques és una font d’aigua, i al nord d’Europa la llet pot suplir la manca de calci degut a la poca irradiació solar i per tant la poca síntesi de vitamina D necessària per a l’absorció del calci.

 

Formatges i llets fermentades per als intolerants a la lactosa

Els formatges són llets quallades de les que s’extreu, en part o tot, el xerigot, o sigui l’aigua de la llet amb els seus components solubles, que són sobretot la lactosa. El precipitat que queda, el formatge, conté els lípids i les proteïnes de la llet però molt poca lactosa. Per tant, per als intolerants a la lactosa és un aliment equivalent nutritivament a la llet, però sense l’inconvenient de la lactosa. A més, els formatges es conserven més temps que la llet i adquireixen molt diversos gustos i textures, en funció del procés de quallat i dels microorganismes que intervenguin en la seva maduració. A les llets fermentades com els iogurts i altres (kefir, kumis, leben, etc) intervenen microorganismes, bacteris làctics sobretot, que consumeixen en part la lactosa i produeixen àcid làctic, que n’afavoreix la conservació. El seu contingut en lactosa no és tan baix com els formatges però les llets fermentades poden ser consumides per la majoria dels intolerants a lactosa.

Per aixó, el consum de diversos tipus de formatges i/o llets fermentades és quasi universal als humans, independentment de si són tolerants o no a la lactosa, i probablement ja existia en diversos pobles nòmades, amb els primers animals domesticats, i segurament aquesta fou la primera manera d’utilitzar la llet d’aquests animals.

Evidència de formatge elaborat a Europa fa uns 7400 anys

Com deia al principi, recentment s’ha publicat online a Nature un treball (Salque et al 2012) que aporta evidències arqueològiques d’elaboració de formatge a l’actual Polònia uns 5400 anys abans de Crist (aC).

Als jaciments de l’inici del neolític (fa uns 8000 anys) de diversos llocs d’Europa apareixen recipients amb petits orificis, en forma de tamís, que s’han interpretat des de fa anys com coladors de formatge, semblants als utilitzats avui dia en algunes regions. La llet es posa dins aquest recipient, s’hi afegeix el quall (extret de l’estòmac dels remugants, que conté proteases), i el quallat es va exprimint, separant-ne el xerigot pels orificis, fins obtenir el formatge fresc (Subbaraman 2012).

ceramica formtagera3Dibuix representant un recipient reconstruït (esquerra) i fragment real d’un tros d’aquest recipient (dreta) amb orificis, en forma de tamís, d’un jaciment de la regió de Kuyavia (al centre de Polònia). Imatge de Salque et al. (2012).

Doncs bé, Salque et al. (2012) han demostrat mitjançant l’esmentada tècnica del δ13C, a banda d’analitzar per cromatografia de gasos la composició de lípids, que les restes d’àcids grassos trobats en recipients del jaciment de Kuyavia (al nord de Varsòvia) provenen de la llet. La composició de greixos i els valors de δ13C d’aquests recipients coladors són diferents de les que troben en altres recipients com olles en les que probablement es cuinava carn de diversos animals. Per tant, es demostra que aquests recipients coladors foren utilitzats per elaborar formatges, en concret fa uns 7400 anys. Els autors emfatitzen la importància d’aquest tipus de ceràmica en el processat de productes lactis, i assenyalen en particular la importància per a les comunitats prehistòriques intolerants a la lactosa.

Evidència de llet fermentada (iogurt ?) al Sàhara fa 7000 anys

També com deia a dalt, el passat mes de juny es va publicar a Nature un altre treball (Dunne et al. 2012) on s’evidenciava l’elaboració de llets fermentades al Sàhara nordoriental (actualment Líbia) fa uns 7000 anys.

En contrast al procés dels inicis del sedentarisme neolític i de l’agricultura ben coneguts de l’Orient Mitjà, a l’Àfrica sahariana el pastoralisme amb vaques, ovelles i cabres va començar molt abans que la domesticació de les plantes. Veient l’actual desert del Sàhara, tan inhòspit i àrid, sembla impossible que hi prosperessin comunitats humanes amb extensos ramats, però aquesta regió va gaudir d’un període humit climàticament molt favorable que va començar fa uns 10000 anys i hi ha moltes evidències que fa uns 8000 anys hi proliferava fauna de tot tipus a les sabanes que actualment són el Sàhara. Els grups de caçadors i recol·lectors que hi vivien ja feien servir la terrissa per conservar els aliments, i paulatinament, en anar augmentant la sequera, devien passar a ser més dependents dels ramats.

Una prova d’aquests pobles nòmades ramaders en són les remarcables pintures i gravats rupestres que es troben al desert, al sudoest de Líbia (Wadi Teshuinat o Takarkori a les muntanyes Acacus, o el Wadi Tiksatin a l’àrea de Messak) de fa uns 7000 anys, possiblement la concentració més important a nivell mundial d’art prehistòric, amb moltes escenes de la vida diària. En aquestes representacions es pot veure la importància dels ramats per a aquests humans, amb dibuixos evidents de munyir les vaques. Tanmateix, no hi ha una datació fiable d’aquests gravats.

pintures rupestres SaharaEsquema dels dibuixos rupestres de Wadi Teshuinat, sudoest de Líbia. Figura treta de Dunne et al. (2012).

Doncs bé, el grup de Julie Dunne i Richard Evershed de la universitat de Bristol juntament amb el grup de Savino di Lernia de la universitat de Sapienza, han estudiat les restes de greixos presents a les terrisses del jaciment de Takarkori, mitjançant cromatografia de gasos, la mateixa acoblada a espectrometria de masses, i l’esmentada tècnica dels isòtops (δ13C). Els seus resultats demostren que aquestes terrisses s’utilitzaven per a elaborar llets fermentades, productes semblants al iogurt, entre fa 7000 i 4800 anys. A més, han trobat que els greixos de la llet provenien d’una varietat de plantes de diferents llocs, la qual cosa suggereix que transhumaven amb els ramats, en funció de l’estació. Aquest treball confirma que l’economia de productes lactis derivada dels bovins domesticats era activa en aquest període, segurament per compensar la probable intolerància a la lactosa.

vaso_murzuqCeràmica Murzuq, del jaciment de Takarkori, Líbia. Imatge: Savino di Lernia

Arran d’aquest treball, alguns científics (Callaway 2012) han suggerit que posteriorment a aquest període, les mutacions de tolerància a la lactosa sorgiren a Europa i Aràbia i s’escamparen pel Nord d’Àfrica gràcies als seus avantatges. En el clima cada cop més àrid del desert, el poder beure llet fresca i sense contaminar devia suposar una millor hidratació que els humans que no podien beure en no tenir actiu el gen de tolerància. D’aquesta manera, hi hagué una forta pressió selectiva per a la difusió de la tolerància a la lactosa a Àfrica.

Bibliografia

Arjamaa O, T Vuorisalo (2010) Genes, cultura y dieta. Investigación y Ciencia, 405, junio 2010, 69-77

Callaway E (2012) Pottery shards put a date on Africa’s dairying. North Africans may have been making yoghurt 7,000 years ago. Nature News, 20 june 2012-12-22

Dudd SN, RP Evershed (1998) Direct Demonstration of Milk as an Element of Archaeological Economies. Science 282, 1478-1481

Dunne J et al (2012) First dairying in green Saharan Africa in the fifth millennium bc. Nature 486, 390–394 (21 June 2012) doi:10.1038/nature11186

Enattah NS et al. (2008) Independent introduction of two lactase-persistence alleles into human populations reflects different history of adaptation to milk culture. Am J Human Genetics 82, 57-72.

Evershed RPet al. (2008) Earliest date for milk use in the Near East and southeastern Europe linked to cattle herding. Nature 455, 528-531 (25 September 2008), doi:10.1038/nature07180

Salque, M. et al. (2012) Earliest evidence for cheese making in the sixth millennium BC in northern Europe. Nature http://dx.doi.org/10.1038/nature11698

Subbaraman, N (2012) Art of cheese-making is 7,500 years old. Neolithic pottery fragments from Europe reveal traces of milk fats. Nature News, 12 dec 2012

Swallow DM (2003) Genetics of lactase persistence and lactose intolerance. Annu. Rev. Genet. 37, 197-219

Tellam R (2012) How dairying shaped the human genome. International Milk Genomics Consortium

Canvi climàtic i vi: finalització del projecte CENIT DEMÉTER

3 desembre 2012

El passat 15 de novembre se celebrà a Madrid, a la seu central del CSIC, la jornada de Clausura del projecte CENIT DEMÉTER sobre la influència del canvi climàtic en la viticultura i enologia, projecte en el qual he tingut el plaer de participar.

Assistents a Jornada Clausura Demeter

Representants d’empreses i dels grups de recerca juntament amb personal del CDTI a la Jornada de Clausura del projecte CENIT DEMÉTER al CSIC de Madrid, 15 novembre 2012. Foto de Procrea.

Efectes del canvi climàtic sobre la viticultura i la vinificació

Malgrat que encara hi ha gent que ho posa en dubte, el canvi climàtic a la Terra és científicament evident. Com veiem a la Figura d’aquí sota, si es consideren els darrers 150 anys, l’augment de la temperatura global ha estat de 0,05ºC cada 10 anys, però si es consideren només els darrers 25 anys, l’augment ha estat de 0,18ºC cada 10 anys: Per tant, la tendència és clara cap a augmentar.

global mean temp

Temperatura mitjana global els darrers 150 anys. Figura adaptada de Robert A. Rohde.

Com és conegut, la causa principal d’aquest escalfament global és la producció per part dels humans de gasos d’efecte hivernacle, sobretot el CO2 i el CH4. En concret, la concentració de CO2 atmosfèric ha passat en 50 anys d’uns 300 a quasi 400 mg/l. Per a més informació vegeu aquesta pàgina: Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC).

Aquest escalfament global es fa patent a Espanya amb una tendència a l’augment de temperatura sobretot els mesos d’estiu, i una menor precipitació acumulada anual (Informe ECCE de J.M. Moreno Rodríguez, UCLM amb el Ministeri de Medi Ambient, 2005).

I això es reflecteix en la vitivinicultura en un avançament de les dates de verema, com veiem en la Figura d’aquí sota amb dades de Sarral, a la Conca de Barberà. Els darrers 30 anys hi ha hagut un augment de més de 3ºC en les temperatures mitjanes d’abril a agost, que és quan s’està fent el raïm, la qual cosa ha comportat un avançament de la verema de pràcticament un mes.

dates verema2

Augment de la Temperatura mitjana d’abril a agost i conseqüent avançament de la verema de Macabeu els darrers anys a la Conca de Barberà. Figura d’Oscar Saladié, URV, 2007.

S’avança la verema perquè els raïms ja són madurs des del punt de vista de màxima producció de sucres que donaran l’etanol amb la fermentació alcohòlica (o sigui la maduresa industrial), però les pells i especialment els pinyols encara són verds en aquest moment, encara no s’ha arribat a la maduresa fenòlica, la qual cosa comporta una major astringència i un caràcter herbaci no agradables al vi final. A més les altes temperatures també fan que l’acidesa sigui menor, i aquests pHs més alts donen lloc a un major risc de microorganismes contaminants (Brettanomyces per exemple) i menor intensitat colorant en vins negres. Un excès d’etanol produït degut a la major quantitat de sucres al raïm també és un problema, per als mateixos microorganismes, llevats i bacteris làctics, que duen a terme la fermentació alcohòlica i malolàctica respectivament. A més, entre altres problemes, els vins amb més alcohol tenen més rebuig per part de molts consumidors, i més taxes en alguns països.

Així doncs, el canvi climàtic comporta un seguit d’efectes negatius a la vitivinicultura i per això es va engegar el projecte CENIT DEMÉTER, per generar coneixements científics i tecnològics que permetessin atenuar aquests efectes.

raim-viDe la vinya al vi. Imatges tretes del vídeo elaborat per Procrea sobre el projecte Deméter.

El projecte CENIT DEMÉTER

El projecte va començar el 2008 amb la formació del consorci DEMÉTER entre 26 empreses (tant cellers com empreses auxiliars) del sector vitivinícola de tot Espanya (7 empreses catalanes, entre les quals Miguel Torres S.A., líder del projecte), juntament amb 29 grups de recerca (12 catalans) d’organismes públics d’investigació, tant d’universitats com de centres tecnològics.

008900mRelació d’empreses participants al projecte DEMÉTER. Imatge treta del vídeo elaborat per Procrea sobre el projecte.

009117mRelació de grups de recerca participants al projecte DEMÉTER. Imatge treta del vídeo elaborat per Procrea sobre el projecte.

El projecte fou finançat pel pla estratègic Ingenio 2010 gestionat pel CDTI dins del programa CENIT, impulsat i desenvolupat el 2006 per l’anterior govern socialista, per tal d’estimular la cooperació publico-privada en recerca industrial, subvencionant projectes consorciats de grans dimensions que tinguessin una planificació científico-tecnològica en àrees estratègiques de cara al futur. Durant els anys de vigència del programa CENIT es van finançar 91 projectes amb un total de 1071 milions €. En el cas del DEMÉTER el pressupost total ha estat d’uns 26 milions € per als 4 anys 2008-2012, amb una subvenció del 46% del CDTI.

009271m

Imatge treta del vídeo elaborat per Procrea sobre el projecte.

L’objectiu del projecte DEMÉTER ha estat realitzar una sèrie de projectes per aconseguir coneixements científics i tecnològics que permetin prendre mesures d’adaptació a les noves condicions produïdes per l’escalfament global i també per tal de contribuir a atenuar-ne les conseqüències, incloent l’estalvi d’aigua i minimitzar la petjada de CO2. El conjunt de projectes ha estat de caire multidisciplinar i interregional a nivel espanyol. El DEMÉTER s’ha estructurat en 7 àrees de la línia troncal, finançada per tot el consorci: Transcriptòmica de Vitis, Viticultura, Llevats, Bacteris Làctics, Anàlisi, Cava i Medi Ambient. I el projecte també ha inclòs tot un seguit de projectes de línies específics de cadascuna d’aquestes àrees, en cadascun dels quals han participat algunes de les empreses interessades conjuntament amb algun dels grups de recerca. Algunes de les noves tecnologies emprades, com entre altres, la transcriptòmica aplicada a la vinya, la metabolòmica de Saccharomyces, o els estudis d’expressió gènica d’Oenococcus, han suposat un salt tecnològic per al sector.

Podeu trobar més informació sobre el projecte a http://www.cenitdemeter.es/ i un bon resum al video (34 minuts) del projecte: http://www.youtube.com/watch?v=nW06e_umjsE&feature=plcp

Resum de resultats del projecte DEMÉTER

Els resultats més rellevants del projecte foren presentats a la Jornada de Clausura del passat 15 de novembre pels investigadors vinculats a la línia troncal del projecte, i a continuació els responsables de les empreses van compartir la seva experiència en el projecte i el més rellevant dels seus resultats específics.

En quant a l’estudi transcriptòmic de la vinya, s’han estudiat 800 gens associats a la maduració de les varietats Ull-de-llebre, Albariño i Verdejo, representatives de diferents climes (mediterrani, atlàntic i continental), en hivernacle, a dos temperatures i dos règims hídrics diferents, regant o no. S’ha vist que un augment de 3ºC fa augmentar sobretot l’expressió de gens de la síntesi de precursors de terpens, i en canvi s’ha observat una menor expressió dels transportadors d’antocians, que pot donar lloc a una reducció del color.

Els estudis de viticultura han confirmat que l’aplicació del reg és molt important com a atenuant dels efectes negatius de l’augment de temperatura, i sobretot s’ha estudiat quin és el moment òptim d’inici del reg. S’han realitzat treballs de viticultura de precisió, amb la posta a punt de tècniques d’imatges multiespectrals i sensors per tal de gestionar millor el tractament de les vinyes i la seva classificació de cara a la verema.

En el treball amb llevats s’ha desenvolupat un model metabòlic en cultiu continu per simular diferents moments de la fermentació alcohòlica, la qual cosa ha permès estudiar els diferents aspectes del procès fermentatiu que poden ser alterats pel canvi climàtic. També s’han desenvolupat marcadors bioquímics i moleculars de Saccharomyces indicadors de carències de nitrogen durant la fermentació alcohòlica.

Els resultats de la línia de bacteris làctics en la que hem treballat nosaltres els comento a l’apartat següent.

En aspectes analítics cal senyalar que s’ha aprofondit en el coneixement de l’evolució dels polifenols al llarg de la maduració i s’ha desenvolupat un prototipus per a mesurar aquest paràmetre als cellers. També s’han desenvolupat sistemes ràpids de mesura de Brettanomyces i sondes específiques per a bacteris làctics i acètics, que poden ser aplicats en el control de l’embotellat.

Per al procés del cava s’han desenvolupat metodologies d’anàlisi per millorar la qualitat de l’espuma, com la determinació de polisacàrids per HPLC d’exclusió. S’ha constatat que l’acidesa és un paràmetre clau de qualitat per al cava, amb la qual cosa cal optar per a l’avançament de la verema. Podeu veure una explicació dels efectes del canvi climàtic en el cas del cava i les possibles solucions per part del professor Fernando Zamora (URV) en aquest video: http://www.youtube.com/watch?v=Vz87Ynwt5nw

Finalment, dins les línies de medi ambient s’han realitzat estudis de reutilització d’aigües mitjançant bioreactors de membrana, i els treballs del sector del suro català sobre el cicle de vida dels productes han permès identificar els punts crítics de contaminació ambiental, per tal de corregir-los.

A més de l’ avenç tecnològic en la millora del sector vinícola espanyol que suposen tots aquests resultats, aquests 4 anys d’estudis compartits han estat un clar referent de col.laboració interempresarial i amb els centres de recerca. Les aliances establertes ja estan generant noves línies de recerca que donaran continuïtat a aquest projecte.

La nostra línia de Bacteris Làctics al projecte DEMÉTER

El nostre grupet (Bacteris Làctics, URV, Facultat d’Enologia de Tarragona) hem tingut l’oportunitat de participar aquests darrers 4 anys en la línia troncal del CENIT-DEMÈTER. Hi hem treballat 3 professors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia (Cristina Reguant, Nicolas Rozès i jo mateix) junt amb una postdoc (Isabel Araque), una doctoranda que està acabant la tesi en aquest projecte (Meritxell Bordas) i dos estudiants de Màster (Joan Oriol Alegret i Paloma Toraño).

4fotosBLFragment del vídeo elaborat per Procrea amb la part de la nostra línia de bacteris làctics, cliqueu aquí: https://www.youtube.com/watch?v=WpdUgr7vN38&feature=g-upl

 

En la línia del que es comenta al video, els resultats més importants que hem obtingut són per un costat que hem seleccionat 2 soques de Oenococcus oeni (el bacteri que fa la fermentació malolàctica del vi), que tenen una alta tolerància a l’etanol, i per tant són soques candidates per ser estàrters de fermentació.

Per un altre costat, hem comparat aquestes soques tolerants amb altres que no ho són, analitzant quins són els gens clau que s’expressen més en les soques tolerants. Això ho hem fet tant quantificant els RNA de diversos gens concrets, així com realitzant transcriptòmica de tots els gens d’aquest bacteri mitjançant microxips, i hem vist que alguns gens relacionats amb la utilització del citrat i altres gens d’estrès són clau per a la tolerància a l’etanol.

Aquests resultats són útils per a quan es fa selecció de cultius utilitzables per inocular vins amb alta graduació alcohòlica, i per entendre millor com s’adapten els bacteris en funció de les condicions canviants del vi, i per obtenir característiques organolèptiques d’una òptima qualitat.

vinya-clima-microorg-viLa vinya, el canvi climàtic, els microorganismes que el fan i el producte biotecnològic final: el vi

Lluís Rabell

Activista, polític, company

Blog Cátedra de Historia y Patrimonio Naval

“Quien domina el mar, domina todas las cosas” (Temístocles)

No sé ni cómo te atreves

Fotografía y esas pequeñas cosas de cada día

Life Secrets

For my students

Horitzons llunyans

Mirades distants

#4wine

Los vinos son pequeñas historias dentro de una botella y nosotras queremos contarte las nuestras

Vi·moments·persones

Un maridatge a tres bandes

SciLogs: Artificial, naturalmente

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

microBIO

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

RealClimate

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Quèquicom

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Dionís de viatge a Ítaca

Experiències enoturístiques

A %d bloguers els agrada això: