Els bons bacteris de la llet materna

Click here for the english version:  The good bacteria of breast milk

La llet materna, a més de ser molt nutritiva, aporta constituents bioactius que afavoreixen el desenvolupament del sistema immunològic de l’infant i el prevenen de malalties infeccioses. Des d’aquest punt de vista, els compostos materns més coneguts són immunoglobulines, cèl·lules immunocompetents i diversos antimicrobians. També conté substàncies prebiòtiques, o sigui, diverses molècules, com oligosacàrids, que estimulen el creixement específic de determinats bacteris a l’intestí de l’infant.

Tanmateix, uns altres constituents importants de la llet materna insospitats fins fa no gaire anys són els mateixos bacteris. En efecte, la llet no és estèril, conté microorganismes, bàsicament bacteris beneficiosos, que contribueixen a establir la microbiota intestinal del nadó, i que de fet són els primers en establir-s’hi. Encara que les llets artificials maternitzades es formulen per semblar-se al màxim a la llet materna, segueixen sent diferents i no contenen bacteris, i com a conseqüència la microbiota del tracte intestinal dels infants alimentats amb llet materna és diferent dels alimentats amb lllet artificial.

1-BL-mamant

Lactobacils (imatge de AJC1 Flickr) i nadó mamant (© Photos.com)

Precisament fa unes setmanes s’ha publicat un treball (Cabrera-Rubio et al., 2012) al American Journal of Clinical Nutrition que ha tingut força ressó als mitjans, blogs i les xarxes (cliqueu aquí per a un exemple), perquè demostra la gran diversitat de bacteris presents a la llet materna.

Encara que aquest treball fet per investigadors valencians (de l’Institut Cavanilles, Universitat de València, i del CSIC-IATA) juntament amb investigadors finlandesos, no és el primer treball que estudia aquest tema, el treball demostra que els bacteris són de molt diverses espècies.

Una de les novetats d’aquest treball és el mètode utilitzat, aprofitant els darrers avenços de biologia molecular: han estudiat el microbioma de la llet materna, o sigui, l’anàlisi de tots els possibles bacteris presents seqüenciant el DNA, sense fer els aïllaments dels bacteris fets clàssicament. Per fer-ho, a partir de la llet recollida estèrilment, s’extreu tot el DNA i d’aquest s’amplifica per PCR quantitativa el corresponent a fragments del gen bacterià del RNA ribosòmic 16S, i aquests gens amplificats són seqüenciats per piroseqüenciació (454 Roche GS-FLX), la tècnica més novedosa i ràpida de seqüenciació: una máquina d’aquestes permet fer uns 400 milions de parells de bases (pb) de DNA en unes 10 hores. Del gen rRNA de cada possible bacteri se’n seqüencien unes 500 pb. Amb això, en aquest treball han analitzat unes 120.000 seqüències, que corresponen a unes 2600 seqüències per mostra de llet.

Contrastant aquestes seqüències amb les de les bases de dades i aplicant mètodes estadístics es poden treure conclusions de quins grups taxonòmics (gèneres i espècies) bacterians hi són presents i en quina proporció.

2-Cabrera2012 generes bacteris

Gèneres de bacteris predominants en la llet materna (Cabrera-Rubio et al., 2012)

Com veiem a la figura d’aqui dalt, Cabrera et al. han trobat que en la llet de mares sanes els gèneres predominants són Leuconostoc, Weissella, Lactococcus i Staphylococcus, dels quals els 3 primers són bacteris làctics. Encara que aquests són predominants al calostre i a la llet dels primers mesos, després van augmentant altres bacteris com Veillonella o Leptotrichia (bacteris gram-negatius anaeròbics), que són típics comensals de la cavitat oral. En total, han trobat unes 1000 espècies, que varien segons les mares, i sobretot que varien curiosament en funció de si el part fou vaginal o per cesària, i de l’obesitat de la mare. Les raons d’això encara no estan clares.

I d’on venen els bacteris de la llet materna ?

A banda de les identificacions fetes en aquest estudi de Cabrera et al. (2012) en base als DNA presents, fent recompte de viables s’ha vist que el nombre total de bacteris a la llet materna és entre 2·104 i 3·105 per ml (Juan Miguel Rodríguez), o sigui gens menyspreable. Quin és el seu origen ?

L’estudi del microbioma de Cabrera et al. també conclou que la composició dels diferents bacteris presents és quelcom diferent de la d’altres comunitats bacterianes del cos humà (els nínxols bacterians humans: pell, boca, digestiu, vagina etc), i per tant el microbioma de la llet no és un subconjunt concret d’un d’aquests nínxols.

El grup Probilac de de la Universidad Complutense de Madrid, del qual el responsable és en Juan Miguel Rodríguez, amic i company de la Red BAL (Red espanyola de Bacteris Làctics), fa anys que treballen en aquest tema (ex. Martín et al 2003; Martín et al 2004).

Tal com es comenta en una recent revisió publicada d’aquest grup (Fernández et al 2012), els bacteris presents a la llet materna vindrien de 3 possibles fonts (figura d’aquí sota): bacteris de la pell del mateix pit, de la cavitat oral de l’infant, i el més sorprenent, bacteris comensals intestinals de la mare que passen a la llet per la ruta enteromamària.

3-fig Fdez Review

Fonts potencials dels bacteris presents al calostre i la llet humana, incloent el trànsit dels bacteris comensals intestinals a la llet materna per la ruta enteromamària (Fernández et al., 2012). DC: cèl·lules dendrítiques.

Efectivament, diversos estudis ja havien demostrat que cèl·lules dendrítiques atravessen l’epiteli intestinal (entre els enteròcits) i poden agafar bacteris comensals del lumen del digestiu, incorporant-les per endocitosi, però conservant-les vives. Vegeu el detall a l’esquema següent.

4-JM Rodríguez dendritic LAB no lege

Cèl·lula dendrítica capturant un bacteri de l’intestí (Esquema de J.M. Rodríguez, grup Probilac, Univ. Complutense de Madrid).

Aquestes cèl·lules dendrítiques viatgen a través del sistema circulatori, arribant a les glàndules mamàries, on sembla que incorporen els bacteris a la llet. Això és la ruta enteromamària.

En aquesta microbiota mamària també s’incorporarien bacteris de la pell del pit i de la boca de l’infant. Alguns d’aquests bacteris de la cavitat oral de fet estarien relacionats amb els del tracte gastrointestinal de l’infant. Com que els primers bacteris que colonitzen aquest tracte són els de la microbiota vaginal durant el part (i intestinal si es fa per cesària), això explicaria les relacions filogenètiques d’alguns bacteris de la llet amb els d’aquestes microbiotes.

En resum, veiem com els “bons” bacteris (bacteris làctics, però també bifidobacteris, i altres) del digestiu de la mare, per diferents vies, mitjançant la llet, arriben al digestiu de l’infant, desenvolupant-hi la microbiota pròpia, i ajudant a completar el sistema immune neonatal.

Bibliografia

Cabrera-Rubio R, MC Collado, K Laitinen, S Salminen, E Isolauri, A Mira (2012) The human milk microbiome changes over lactation and is shaped by maternal weight and mode of delivery. American J Clinical Nutrition 96, 544–51

Grupo Probilac (Juan Miguel Rodríguez Gómez) Microbiota de la leche humana en condiciones fisiológicas: http://www.ucm.es/info/probilac/microbiota2.htm, Departamento de Nutrición, Bromatología y Tecnología de los Alimentos, Facultad de Veterinaria, Universidad Complutense de Madrid

Fernández L, S Langa, V Martín, A Maldonado, E Jiménez, R Martín, JM Rodríguez (2012) The human milk microbiota: Origin and potential roles in health and disease. Pharmacological Research http://dx.doi.org/10.1016/j.phrs.2012.09.001

Hunt KM JA Foster, LJ Forney, UME Schütte, DL Beck, Z Abdo, LK Fox, JE Williams, MK McGuire, MA McGuire (2011) Characterization of the diversity and temporal stability of bacterial communities in human milk. PLoS ONE 6:e21313.

Martín R, S Langa, C Revriego, E Jiménez, ML Marín, J Xaus, L Fernández, JM Rodríguez (2003) Human milk is a source of lactic acid bacteria for the infant gut. J Ped. 143, 754-758.

Martín R, S Langa, C reviriego, E Jiménez, ML Marín, M Olivares, J Boza, J Jiménez, L fernández, J Xaus, JM Rodríguez (2004) The commensal microflora of human milk: new perspectives for food bacteriotherapy and probiotics. Trends Food Sci Technol 15:121–7.

Altres referències

Adlerberth I (2006) Reduced enterobacterial and increased staphylococcal colonization of the infantile bowel: an effect of hygienic lifestyle. Pediatric Res 59, 96-101.

Albesharata R et al (2011) Phenotypic and genotypic analyses of lactic acid bacteria in local fermented food, breast milk and faeces of mothers and their babies. Syst App Microb 34, 148–155

Domínguez-Bello MG et al (2010) Delivery mode shapes the acquisition and structure of the initial microbiota across multiple body habitats in newborns. Proc Natl Acad Sci USA;107:11971–5.

Huurre A et al (2008) Mode of delivery—effects on gut microbiota and humoral immunity. Neonatology;93:236–40

LeBouder E et al (2006) Modulation of neonatal microbial recognition: TLRmediated innate immune responses are specifically and differentially modulated by human milk. J Immunol;176:3742–52.

Martín R et al (2009) Isolation of bifidobacteria from breast milk and assessment of the bifidobacterial population by PCR-denaturing gradient gel electrophoresis and quantitative real-time PCR. Appl Environ Microbiol 75:965–9.

Pérez PF et al (2007) Bacterial imprinting of the neonatal immune system: lessons from maternal cells? Pediatrics 119: 724–732.

Rescigno M et al (2001) Dendritic cells shuttle microbes across gut epithelial monolayers. Immunobiology 204:572–81.

Stockinger S et al (2001) Establishment of intestinal homeostasis during the neonatal period. Cell Mol Life Sci;68: 3699–712.

Anuncis

About Albert Bordons

Professor at "Universitat Rovira i Virgili" in Tarragona. Born in Barcelona 1951. Scientific areas: microbiology, biochemistry, biotechnology, oenology. I like: nature, biological sciences, photography, mountains, ... Languages: catalan (first one), spanish, french, english and some italian.

Posted on 26 gener 2013, in Bacteris Làctics i productes, Microbiota and tagged , , , , . Bookmark the permalink. 4 comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

No sé ni cómo te atreves

Fotografía y esas pequeñas cosas de cada día

Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Life Secrets

For my students

All you need is Biology

Blog professional sobre Biologia · Blog profesional sobre Biología · A professional blog about Biology

Rambles of a PA student

Caffeinated forays into biological imaginings.

Horitzons llunyans

Mirades distants

#4wine

Los vinos son pequeñas historias dentro de una botella y nosotras queremos contarte las nuestras

Vi·moments·persones

Un maridatge a tres bandes

SciLogs: Artificial, naturalmente

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

microBIO

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

RealClimate

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Quèquicom

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Dionís de viatge a Ítaca

Experiències enoturístiques

%d bloggers like this: