Llicenciats en Biotecnologia per la URV, 10 anys després

21 febrer 2022

En memòria de l’Albert Almasqué, que fou alumne destacat de la 1a promoció d’estudiants de Biotecnologia de Tarragona. També fou el seu primer estudiant Erasmus (a Bolonya 2007-08), i coordinador de la 1a Jornada de Biotecnòlegs de Catalunya (abril 2010) de la ASBTEC.

Malauradament va morir l’agost de 2011. El recordem amb afecte.

MOTIUS D’AQUEST ARTICLE

El motiu principal ha estat la meva estreta relació amb aquestes noies i nois —actualment adults— que van estudiar la llicenciatura de Biotecnologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona, perquè vaig ser coordinador del disseny, elaboració i posta en marxa del pla d’estudis d’aquesta llicenciatura. A més a més, els vaig tenir a tots ells com a alumnes de 1 o 2 assignatures i vaig fer de tutor d’uns quants d’ells. Van ser 4 promocions, des dels que van començar el curs 2005-06 i van acabar pel 2009, fins als que van començar el curs 2008-09 i van acabar pel 2012, un total de 154 llicenciats. 

La meva relació prèvia amb els estudis de Biotecnologia va començar cap al 2001 quan vaig col·laborar amb el rector Lluís Arola en la documentació de la justificació, per part d’una comissió de rectors, de la llicenciatura en Biotecnologia com a títol oficial a nivell espanyol. També vaig col·laborar en la documentació de la justificació territorial i sòcio-econòmica a la URV. Un cop aprovada la implantació de la llicenciatura en Biotecnologia a la URV, el desembre del 2004 em van confiar l’encàrrec del disseny del pla d’estudis, que el vam elaborar en una petita comissió amb membres de les Facultats d’Enologia i de Química i de l’ETSEQ. En paral·lel, l’abril de 2005 vaig ser nomenat responsable de l’ensenyament de Biotecnologia.

Com a tal, durant aquells anys amb aquests alumnes, que van ser els “conillets d’índies“, vaig tenir l’honor i plaer de coordinar la posta en marxa de tots els cursos, els continguts de les assignatures, l’assignació als departaments, la concreció de les optatives, els itineraris o especialitzacions, la gestió dels projectes en empreses o institucions, les adaptacions i convalidacions amb els altres ensenyaments, l’establiment de convenis Erasmus amb altres universitats estrangeres, i l’adquisició d’equipaments als laboratoris i de fons bibliogràfics, entre altres coses. 

Tota aquesta feina la vam fer professors i administradors i tècnics de la Facultat d’Enologia —el centre responsable d’aquesta llicenciatura—, i sobretot amb professors dels Departaments més implicats: Bioquímica i Biotecnologia, Química Analítica i Q. Orgànica, Química Física i Inorgànica, Enginyeria Química i Ciències Mèdiques Bàsiques. Vull agrair a tots la seva confiança en el muntatge d’aquesta llicenciatura que vam muntar entre tots: alumnes, professors, personal tècnic i de gestió, i els responsables de la URV aquells anys.

Un segon motiu d’escriure aquest article és que aquests Biotecnòlegs són els únics amb la Llicenciatura, si més no a la URV, ja que la quarta promoció 2008-12 va ser la última, perquè el curs següent 2009-10, essent jo degà de la Facultat d’Enologia, va començar el Grau de Biotecnologia, amb la posada en marxa dels Graus universitaris. Per tant, i encara que els Graus tenen la mateixa validesa que les Llicenciatures —i la mateixa duració de 4 anys en aquest cas—, no deixa de ser com si s’hagués tancat un cicle d’estudiants que han compartit el mateix pla d’estudis i el mateix entorn de professorat i infraestructures. Per tant, d’alguna manera són únics i “extraordinaris”. Per descomptat, com que la nota de tall per accedir-hi era de les més altes —i ho segueix sent per al Grau—, eren ben espavilats i molt bons alumnes.

Cal senyalar que quan es va començar el 2005 aquesta llicenciatura a la URV, i coordinament amb la Universitat de Lleida, a Catalunya només es podia estudiar Biotecnologia a la UAB, i a la resta d’Espanya només s’havia iniciat a la Pablo Olavide de Sevilla. A banda, també s’havia començat en 2 universitats privades, la de Vic i la Francisco de Vitoria de Madrid. Per tant, era una llicenciatura ben nova, i a diferència de la llicenciatura de Bioquímica de 2n cicle —2 anys—, la de Biotecnologia ja fou de 1r i 2n cicle, amb els 4 anys. De fet, aquesta llicenciatura ja tenia moltes de les característiques dels Graus, i el canvi del pla d’estudis de Llicenciatura a Grau de Biotecnologia va ser relativament fàcil.

Posteriorment, amb els Graus des del 2010, la Biotecnologia ha tingut una expansió extraordinària, de tal manera que en l’actualitat només a Catalunya es pot estudiar a 7 universitats, sense comptar altres Graus relacionats. 

Un tercer motiu d’aquest article és donar una certa continuïtat a l’article que vaig escriure en aquest mateix blog a finals del 2012: https://abordons.wordpress.com/2012/09/28/els-biotecnolegs-per-la-urv-dos-anys-despres-fan-tesi-doctoral-o-treballen-al-sector/. En aquella ocasió vaig recórrer a fer una enquesta entre els que havien acabat un parell d’anys abans. Però a diferència de llavors, on només hi eren 2 promocions i feia molt poc temps que havien acabat, en aquest cas estic analitzant tots els biotecnòlegs que aquest curs farà entre 10 i 13 anys que van acabar la llicenciatura, o sigui, un nombre i un temps significatiu per veure com els ha anat i el que fan actualment.

QUI SÓN AQUESTS LLICENCIATS EN BIOTECNOLOGIA per la URV ?

Bé, no diré els noms, però aquí teniu les fotos dels actes festius de les 4 graduacions, on surten quasi tots.

Com he comentat, són 154, segons el que tinc apuntat dels llistats d’aleshores. Com és obvi a les fotos, són una gran majoria de dones, en concret 117 —un 76%—, i 37 homes —un 24%—(Figura 1).

Figura 1. Proporcions i nombres de llicenciades i llicenciats en Biotecnologia per la URV.

En quant al lloc d’origen o procedència d’aquests estudiants —encara que només ho tenia apuntat d’uns 115 dels 154—, una majoria són originaris de les comarques tarragonines (un 59%), n’hi ha un 19% de la resta de Catalunya (sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona), un 8% del País Valencià, un 3% de les Illes Balears i un 9% de la resta d’Espanya. D’aquests n’hi ha del País Basc, Aragó, Navarra, Galícia, Andalusia, Canàries, Castella-la-Manxa, i algun altre que no recordo. També hi ha un 2% originaris d’altres països, com Equador, Mèxic o Rússia. 

Cal senyalar que malgrat l’origen no catalanoparlant d’alguns d’ells —com veiem, un 11%—, i que una majoria de professors fem la docència en català, no va haver-hi mai problemes lingüístics, gràcies a la bona disposició i adaptabilitat per part d’alumnes i professors i a unes bones tutories específiques d’aquests casos. 

Quan van començar la llicenciatura, la gran majoria d’ells lògicament tenien 18 o 19 anys i la via d’accés havia estat les PAU des del batxillerat. Tanmateix, també hi hagué alguns que havien fet estudis de FP i ben pocs amb altres llicenciatures.

Molts d’ells van fer la llicenciatura de Biotecnologia en els 4 anys del pla d’estudis, però uns quants d’ells la van acabar en 5 anys perquè s’ho van combinar amb estades Erasmus o Sèneca i també amb el Projecte en empreses o institucions, així com simultaniejant amb la llicenciatura en Bioquímica.

Un aspecte interessant a comentar és la Menció o especialitat dins de Biotecnologia que van assolir aquests estudiants. En funció de les optatives que cursaven podien demanar una de les 3 mencions (Taula 1), que se’ls lliurava en forma de diploma en l’acte de graduació. Com veiem, una majoria important triaven la menció de Biomedicina.

Menció% Llicenciats
Biotecnologia Molecular i Biomedicina70
Biotecnologia, Aliments i Nutrició19
Biotecnologia Industrial i Medi Ambient11
Taula 1. Menció triada pels licenciats en Biotecnologia per la URV de les 4 promocions (total de 139 mencions)

…………………………..

MÈTODE EMPRAT PER OBTENIR LA INFORMACIÓ

Si bé jo ja disposava de la informació bàsica suara comentada de qui eren, l’interès d’aquest article és saber què han fet un cop van acabar la llicenciatura i de què o en què treballen actualment. Per aconseguir aquesta informació he recorregut sobretot al LinkedIn, la xarxa social orientada als professionals i els negocis més emprada mundialment, que té com a finalitat posar en contacte i establir col·laboracions entre professionals qualificats, i facilitar la cerca de feines. Actualment és propietat de Microsoft i té uns 750 milions d’usuaris. D’aquests 154 llicenciats en Biotecnologia, 137 són usuaris de Linkedin i els apartats de continguts que la gran majoria d’ells tenen actualitzats i que he pogut aprofitar són lògicament sobretot els d’Experiència i d’Educació. 

Per aconseguir informació dels altres que no són a LinkedIn o quan la informació d’aquest no ha estat suficient, he recorregut a les cerques de Google, i és clar als seus e-correu si els tenia, o gràcies a consultes que he fet a algun/a dels altres companys. Dels 154, finalment he aconseguit prou informació de 151 i per tant només n’hi ha 3 dels qual no he trobat res. Amb això, crec que els resultats són ben significatius, d’un 98% del total de llicenciats en Biotecnologia per la URV.

Amb tota aquesta informació he elaborat un full de càlcul Excel (que no mostro aquí) amb 154 files i unes 30 columnes de dades de tots ells, que per analitzar-les poden ser ordenades amb filtres de cada columna. A partir d’aquí en un altre full de càlcul he pogut confeccionar i analitzar els resultats de cada tipus de dades i elaborar els gràfics corresponents.

MÀSTERS I ALTRES ESTUDIS FETS 

Com he dit, alguns van simultaniejar l’acabament de la llicenciatura de Biotecnologia amb la matriculació a la de Bioquímica de 2n cicle a la mateixa URV (a la Facultat de Química), ja que hi havia una part important de compatibilitat entre ambdós ensenyaments. En concret, els que ho van fer van ser un 14%, dels quals la majoria són de les primeres promocions: del 2009 (un 19% també van fer Bioquímica) i del 2010 (un 28%).

En quant als Màsters, un 82% d’aquests llicenciats en Biotecnologia n’han cursat algun. De fet, aquests 127 han realitzat un total de 160 Màsters, o sigui, una mitjana de 1.26 Màsters per persona, ja que 25 d’ells han fet 2 Màsters, i fins i tot n’hi ha 4 que han fet 3 Màsters.

Com veieu (Figura 2), els Màsters realitzats són molt diversos. N’hi ha uns 35 de matèries o àmbits bàsics o complementaris de disciplines ja estudiades una mica a la llicenciatura, com Biotecnologia, Bioquímica i Biologia Molecular, Genètica, Immunologia, Microbiologia, Enginyeria Bioquímica o Bioinformàtica. A banda d’aquests bàsics, la Biomedicina és l’àmbit preferit —com era previsible havent vist les seves preferències que hem comentat abans amb les Mencions dins la llicenciatura—, amb un total de 53 Màsters dels 160, incloent-ne d’aspectes diversos, com Ciències Mèdiques, Farmacologia, Neurociències, Psiquiatria, Reproducció humana, Clínica, Forense i altres.

Figura 2. Distribució en àmbits i nombres dels 160 Màsters realitzats per 127 llicenciats en Biotecnologia per la URV.

Un altre àmbit amb força Màsters realitzats és el de Nutrició, Enologia i altres relacionats amb aliments, on també he inclòs alguns de vegetals. Entre aquests estan els Màsters concrets més cursats de tots els tipus: Nutrició i Metabolisme (12) i d’Enologia (9), impartits al mateix campus de Sescelades de la URV.

Els Màsters de Professorat són també dels més cursats (19), ja que són requerits per impartir classes a educació secundària. Després hi han els Màsters relacionats amb Medi Ambient, biodiversitat i sostenibilitat (8). Cal destacar també els Màsters relacionats amb Finances, negocis i màrqueting (6). Un altre tipus de Màsters ben novedosos i específics bastant cursats són els de Nanociència i nanotecnologia (6). Finalment, alguns d’aquests llicenciats han cursat Màsters relacionats amb altres àrees (5) com per exemple Comunicació, Riscos laborals, etc.

La diversitat dels Màsters realitzats també es reflexa en els llocs on han estat cursats (Figura 3). La gran majoria són Màsters oficials realitzats a les universitats públiques (95%). Malgrat que molts els han realitzat a la mateixa URV (30%), cal destacar que la proporció més gran (37%) els han fet a l’àrea de Barcelona, sobretot a la UB, UAB i UPF. La majoria de valencians d’origen, però també algun altre, han optat per realitzar Màsters d’universitats de València i Alacant (8%). A més dels senyalats de Madrid, País Basc i Navarra, també n’han fet a diverses universitats de la resta d’Espanya (Salamanca, Saragossa, Logronyo, Sevilla, Granada i Vigo). Lògicament els Màsters de negocis o màrqueting han estat fets a centres privats com el CESIF, ESADE o IUCT, sobretot de Barcelona. Els Màsters realitzats a la resta d’Europa ho han estat a Dinamarca (4), Alemanya (3), Regne Unit (2), Països Baixos, Suècia i Finlàndia.

Figura 3. Distribució i nombres dels llocs de realització dels 160 Màsters realitzats per 127 llicenciats en Biotecnologia per la URV.

A nivell de postgrau, a banda d’altres cursos diversos que molts d’ells han realitzat, cal esmentar la superació de l’examen per tenir una plaça de BIR (Biòleg Intern Resident). És la formació sanitària especialitzada de 4 anys per a biòlegs, bioquímics i biotecnòlegs, que dóna el títol de Biòleg Especialista a nivell de tot Espanya, per poder treballar com a tal en hospitals públics o privats, de forma similar als MIR dels metges. Segons la informació de què disposo, només n’hi ha hagut una dels nostres llicenciats que va superar aquest examen i aconseguí una plaça de resident especialista, concretament en Immunologia. És una llàstima que aquesta possibilitat, ben factible i atractiva, no és gaire coneguda entre els nostres biotecnòlegs.

TESIS DOCTORALS

Entre aquests llicenciats en Biotecnologia per la URV, n’hi ha 87 que ja són Doctors, un 56%. Aquest % és molt semblant en les 4 promocions (un 55-59%). Els àmbits o àrees de les tesis doctorals són molt similars als comentats dels Màsters, amb un clar predomini dels temes de Biomedicina i lògicament molt diversos i específics segons els grups de recerca on els han realitzat. El resum dels llocs de les universitats o altres centres de recerca on han fet les tesis doctorals són els que veiem a la Figura 4.

Figura 4. Resum dels llocs de realització de les tesis doctorals dels 87 Doctors, també llicenciats en Biotecnologia per la URV.

Com veiem, la proporció dels que han fet la tesi doctoral als departaments de la URV (Dpt. Bioquímica i Biotecnologia, Dpt. Ciències Mèdiques Bàsiques i Dpt. Enginyeria Química) és més gran que la dels Màsters cursats a la URV. Lògicament i en línia als Màsters, molts han fet la tesi a les universitats o altres centres de recerca de Barcelona. Els 8 que l’han fet a la resta d’Espanya han estat al País Valencià (4), País Basc, Vigo, Sevilla i Madrid. 

Cal destacar el nombre elevat (18) de tesis realitzades a la resta del món, un 21%, molt més que la proporció de Màsters fets a fora (8%). Els països on s’han fet aquestes tesis són Regne Unit (4 tesis), Alemanya (3), Països Baixos (2), Suècia (2), Suïssa, Itàlia, Txèquia, Finlàndia, Estats Units, Mèxic i Austràlia.

Curiosament, el nombre de tesis realitzades a la URV fou molt més gran dels que van acabar el 2009 (14) que la resta d’anys, i en canvi, de les tesis realitzades a l’estranger només en fou una el 2009 i es disparen a la darrera promoció de 2012 amb 9 tesis, la meitat de les 18 totals.

ON SÓN ACTUALMENT aquests LLICENCIATS EN BIOTECNOLOGIA per la URV ?

He trobat informació d’on són i/o treballen actualment de 150 dels 154 llicenciats en Biotecnologia que tinc apuntats. Cal fer constar que aquí i als apartats següents comento on són actualment, però que molts d’ells durant aquests 10-13 anys transcorreguts han passat per diferents llocs i dedicacions. Per exemple, alguns dels que ara són a Catalunya o la resta d’Espanya abans han estat fent les tesis doctorals o altres estades en altres llocs, molts de l’estranger. Bastants han fet Màsters en un lloc i la tesi en un altre, i han tornat a llocs més propers al seu origen, o en algun cas, ben a l’inrevés.

Com veiem (Figura 5), lògicament els llocs on treballen ara són sobretot Tarragona i comarques tarragonines (32%) i la resta de Catalunya (29%), sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. De la resta d’Espanya destaca Madrid, el País Basc i Navarra, i el País Valencià. Com veiem, és remarcable la proporció dels que són a l’estranger, un 26%. D’aquests, veiem a la part inferior de la Figura 5 els que són als diversos països d’Europa. Entre aquests en són majoria els països del nord, i és curiós que no n’hi ha cap ni a França ni a Itàlia. 

Figura 5. Distribució dels llocs de treball actuals dels llicenciats en Biotecnologia per la URV. A la part inferior, la distribució de llocs dels que són a la resta d’Europa.

A fora d’Europa hi ha lògicament la majoria als Estats Units (5), i alguna a Mèxic, Equador, Austràlia (2) i fins i tot una a Singapur. Utilitzo el femení en aquests casos perquè totes aquestes 10 que són fora d’Europa són dones. I entre els que són a la resta d’Europa es manté la proporció aproximada de 3/4 de dones i 1/4 d’homes que hem vist del total de llicenciats. Per tant, no podem dir que en aquest cas els homes hagin estat més “aventurers” marxant ben lluny de casa que les dones, potser ha estat al revés.

Entre els que no són a l’estranger, com era d’esperar, hi ha una certa correlació amb el lloc d’origen, que és més clara per als de les comarques tarragonines, els valencians, balears, aragonesos, bascos i navarresos. No hi tanta correlació amb el lloc d’origen en els casos de Barcelona i sobretot Madrid, on hi van a treballar també d’altres llocs degut a la concentració d’empreses i institucions.

EN QUÈ TREBALLEN ACTUALMENT els LLICENCIATS EN BIOTECNOLOGIA per la URV

Dels 154 llicenciats apuntats he trobat informació de 149 en quant a l’àmbit i tipus de feina que fan. Com veiem a la Figura 6, només hi ha 10 que treballin amb temes no relacionats amb Biotecnologia. O sigui, un 93% dels llicenciats (139) treballen en àmbits o temes més o menys relacionats amb Biotecnologia, entenent aquesta en un sentit ample. 

D’aquests 10 que no treballen en Biotecnologia, n’hi ha alguns tècnics d’empreses del sector químic, altres responsables de màrqueting i negocis en diverses empreses, i algun dissenyador de webs i redactor de blogs, entre altres. Els casos més sorprenents d’aquests altres, que demostren la pluralitat de formació de moltes persones incloent les vocacions artístiques, són una soprano del Liceu de Barcelona i una actriu de teatre, cine i TV. Molt d’èxits a les dues !!

Una ampla majoria dels 149 llicenciats (58% de tots, i un 62% dels que treballen en àmbits de Biotecnologia) ho fan en temes relacionats amb Biomedicina i temes relacionats amb la salut (Figura 6 part superior).

A la part inferior de la Fig. 6 veiem una distribució aproximada dels temes dins de Biomedicina. El grup més nombrós (28%) són els que estan en temes de gestió, negocis, comercials o de mercat. Els segueixen (14%) els que he agrupat com a òmiques i bioinformàtica incloent els que treballen en genètica humana. La meitat d’aquests 10 són de bioinformàtica. A la resta de les columnes de la Figura veiem altres àmbits específics destacables com l’Embriologia i reproducció humana o la Immunologia i vacunes. En el cas de Microbiologia i fongs n’hi ha alguns relacionats amb control de qualitat i altres amb recerca. Cal remarcar el nombre significatiu dels que treballen en temes ben específics com Càncer (5) o les Neurociències (4).

Entre els altres àmbits (Figura 6, part superior) veiem un 7% que treballen en empreses d’Anàlisi i diagnosi, de reactius i equipaments que s’utilitzen tant a l’àmbit biomèdic com alimentari i altres. Un 12% estan relacionats amb el camp Alimentari, on he inclòs alguns de temes agrícoles i d’animals, així com els que fan recerca en llevats, que és aplicable tant al camp alimentari com el biomèdic. Al camp Ambiental i temes d’aigües residuals o de consum s’hi dediquen un 4%. Al sector Educatiu hi són un 10%, sobretot com a professors de secundària. Finalment, uns poquets (2%) treballen en temes de Bibliometria i gestió universitària de Transferència de la recerca.

Figura 6. Distribució dels àmbits de feines actuals dels llicenciats en Biotecnologia per la URV. A la part inferior, distribució dels que treballen en Biomedicina i altres temes relacionats.

Un altre aspecte per considerar és en quin tipus d’institució o empresa i en quin sector treballen (Figura 7). Com veiem, un 4% ho fan en organismes de l’administració, en concret 3 de la Generalitat de Catalunya i 2 de la Unió Europea. A les universitats és on més n’hi ha (19%), dedicant-se majoritàriament a la recerca, sobretot amb contractes postdoctorals. Entre aquests, n’hi ha uns 4 professors a temps complet i com a mínim 3 associats. 

El 10% dels llicenciats s’han immers en el món de l’ensenyament secundari. D’altra banda, un nombre important (quasi un 19%) són en centres de recerca, dels quals la majoria són públics i només un és un centre privat. Alguns (6%) treballen en centres de salut, com els d’embriologia i reproducció assistida. Totes aquestes institucions majoritàriament públiques representen el 55% dels casos.

En quant als que treballen en empreses i altres centres privats (Figura 7, columnes marrons, dreta), són el 45%. Les més freqüents són les empreses farmacèutiques (17%), seguides de les de productes de laboratori, on incloc els productes d’aplicació biomèdica (10%). També hi ha un 4% que treballen en empreses del camp de la salut, diferents de les farmacèutiques. D’altra banda, els de les empreses agroalimentàries, incloent alguna de nutrició animal, representen el 8% del total. Hi ha un 3% en empreses de temes ambientals i finalment un 1% en una empresa d’informació de publicacions científiques.

Figura 7. Distribució en funció dels tipus d’institucions o empreses i sectors de les feines actuals dels llicenciats en Biotecnologia per la URV. En blau els centres públics i en marró les empreses i altres centres privats.

Per acabar aquest apartat, em queda comentar quin tipus de feina o contracte o càrrec tenen els 139 llicenciats que treballen en temes de Biotecnologia, independentment de l’àmbit, biomèdic o alimentari o el que sigui. Tanmateix, aquests tipus de feines són molt relatius, i aquí m’he basat exclusivament en el que ells mateixos fan constar al Linkedin. 

Per fer això, en primer lloc considero separadament els que treballen en el sector públic dels que ho fan en empreses privades.

Els tipus de feina dels del sector públic es poden resumir aproximadament en aquests 4 (Taula 2):

Investigadors i professors d’universitat a temps complet65%
Professors de secundària (algun a la privada)16%
Tècnics especialistes (en bioinformàtica, immunologia, anàlisi, etc.) 13%
Responsables de projectes, estratègies, consultories, etc. 6%
Taula 2. Tipus de feina actual dels llicenciats en Biotecnologia per la URV que treballen al sector públic.

Entre els que són al sector privat (Figura 8) hi ha un 9% que es podrien dir tècnics de gestió, incloent temes de logística, comercial, màrqueting i regulació. D’aquests mateixos temes hi ha un 8% que són caps d’alguna secció. Un altre 15% són caps de planta o de projecte. 

Entre els que treballen com a tècnics, encara que és difícil fer classificacions, es pot dir que n’hi ha un 8% relacionats amb temes de qualitat, sobretot de control microbiològic. Hi destaquen els tècnics de I+D en diversos temes (35%) i d’altres es poden agrupar com a tècnics especialistes (9%), en immunologia i embriologia sobretot. Alguns d’aquests tècnics també fan tasques de recerca. Finalment, tenen contractes com a investigadors un 11%.

Figura 8. Distribució dels diversos tipus de feines o contractes o càrrecs de les feines actuals dels llicenciats en Biotecnologia per la URV que treballen en empreses o altres centres privats.

Amb això, si ajuntem els tipus de feina, tant al sector públic com el privat, aproximadament tenim aquesta distribució de tots ells (Taula 3):

Investigadors i professors d’universitat a temps complet40%
Tècnics I+D, de qualitat i especialistes31%
Responsables de projectes, de planta, de consultories o d’altres14%
Professors de secundària 9%
Tècnics en gestió, comercial, mercat, regulació i altres 6%
Taula 3. Tipus de feina actual dels llicenciats en Biotecnologia per la URV.

…………………………….

CONCLUSIONS

Em sembla que aquests 10 anys transcorreguts des què van acabar la llicenciatura són suficients per veure quin és el seu assoliment com a professionals. Són joves ben cert, i encara tenen moltes possibilitats de futurs èxits, però la primera impressió és que el nivell global aconseguit en aquests anys és molt bo, la gran majoria s’han seguit formant científicament amb postgraus i molts amb tesis doctorals, i la majoria d’ells treballen en temes relacionats amb biotecnologia, i sobretot, treballen dignament, cosa que avui dia no és gens fàcil.

Amb el que hem comentat, les principals conclusions de forma resumida d’aquest article són:

  1. Els llicenciats en Biotecnologia per la URV, de les 4 promocions (2005-2009 a 2008-2012), són una gran majoria de dones, 76%.
  2. Els resultats aquí mostrats són ben representatius de tots els llicenciats en Biotecnologia per la URV, ja que corresponen a la informació d’uns 151 del total de 154, o sigui, un 98%.
  3. Un 82% d’aquests llicenciats han realitzat algun Màster, i uns quants d’ells més d’un.
  4. Els àmbits majoritaris dels Màsters realitzats són Biomedicina (33%), matèries bàsiques complementàries (21%), Nutrició, Enologia i Aliments (18%) i Professorat (12%).
  5. El 95% de Màsters realitzats han estat en centres públics, sobretot a l’àrea de Barcelona (37%), seguits de la URV (30%), les universitats valencianes (8%) i a altres països d’Europa (8%).
  6. Un 56% dels llicenciats han fet la tesi doctoral i ja tenen el títol de Doctor. Els àmbits principals són semblants als dels Màsters, predominant també els temes relacionats amb Biomedicina.
  7. La tesi doctoral l’han realitzat majoritàriament a la URV (38%) i a l’àrea de Barcelona (32%). Cal destacar que un 21% l’han feta a l’estranger.
  8. Actualment treballen sobretot a Tarragona i comarques (32%) o a Barcelona i resta de Catalunya (29%). Cal destacar que un 26% són a l’estranger, la majoria d’ells a Europa, sobretot als països nòrdics. Curiosament, totes les 10 (6%) que són fora d’Europa són dones.
  9. La gran majoria d’aquests llicenciats treballen en àmbits relacionats amb la Biotecnologia (93%). Un 58% dels llicenciats ho fan en temes de Biomedicina. Altres àmbits rellevants són l’Alimentari (12%) i l’Educació (10%).
  10. Les institucions públiques on treballen són més de la meitat (55%), sobretot les universitats i centres de recerca, a més del centres d’ensenyament secundari. El tipus de feina majoritari que fan dins el sector públic és la d’investigador, inclosos els professors universitaris a temps complet (65%).
  11.  Una mica menys de la meitat (45%) treballen en empreses, destacant les indústries farmacèutiques i de productes de laboratori, i una mica menys les agroalimentàries. Les feines predominants d’aquests biotecnòlegs dins les empreses són força diverses, des de caps de seccions de gestió o de planta, fins una majoria de tècnics I+D (35%), especialistes i alguns investigadors.
  12. Dels 139 que treballen en Biotecnologia comptant el sector públic i el privat, els grups majoritaris són els investigadors i professors universitaris (40%), els tècnics (31%) i un 15% que són responsables d’alguna secció de la empresa o institució.

Veient aquests resultats, haig de dir que per a mi ha estat una satisfacció haver realitzat aquest recull i comprovar que globalment són uns resultats molt bons. És un orgull veure com aquelles noies i nois s’han espavilat —que ja ho eren—, i han assolit una bona formació i unes bones feines, ja que en certa manera sóc una mica “el seu pare, el pare biotec”, tal com en broma alguns d’ells m’havien comentat algun cop.

Agraeixo a tots ells l’haver facilitat la informació, i en particular als que n’he demanat i m’han passat alguns detalls que desconeixia d’ells o d’algun dels seus companys, i també gràcies per les fotos que alguns m’han passat.

Per acabar, desitjo que aquesta informació resumida sigui útil tant per a aquests mateixos llicenciats, com també per als actuals i futurs Graduats en Biotecnologia, així com per als professors, gestors i organitzadors de la docència de la Biotecnologia de la URV i d’altres llocs, i també que pugui ser profitosa per als possibles empleadors.

Biotecnologia a la URV

About Albert Bordons

Professor at "Universitat Rovira i Virgili" in Tarragona. Born in Barcelona 1951. Scientific areas: microbiology, biochemistry, biotechnology, oenology. I like: nature, biological sciences, photography, mountains, ... Languages: catalan (first one), spanish, french, english and some italian.

Posted on 21 febrer 2022, in Biotecnologia, URV and tagged , , , , . Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Lluís Rabell

Activista, polític, company

Blog Cátedra de Historia y Patrimonio Naval

“Quien domina el mar, domina todas las cosas” (Temístocles)

No sé ni cómo te atreves

Fotografía y esas pequeñas cosas de cada día

Life Secrets

For my students

Horitzons llunyans

Mirades distants

#4wine

Los vinos son pequeñas historias dentro de una botella y nosotras queremos contarte las nuestras

Vi·moments·persones

Un maridatge a tres bandes

SciLogs: Artificial, naturalmente

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

microBIO

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

RealClimate

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Quèquicom

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Dionís de viatge a Ítaca

Experiències enoturístiques

A %d bloguers els agrada això: