Category Archives: Biotecnologia

Un nou probiòtic activa la microbiota contra el càncer de fetge

Click here for the english version:  A new probiotic modulates gut microbiota against hepatocellular carcinoma

13 juliol 2016

Els darrers anys s’han anat desvetllant els efectes beneficiosos de la microbiota intestinal humana sobre diversos marcadors de la salut, com la inflamació, la resposta immune, les funcions metabòliques i el pes, així com la importància que tenen aquests bacteris simbiòtics nostres. En relació a la nostra microbiota vegeu per exemple aquests altres posts del meu blog: “Els clostridis bons ens eviten al·lèrgies“, “Bacteris controlant el que mengem” o “Bacteris de la llet materna“.

Al mateix temps s’ha vist que els probiòtics poden ser una bona solució per a moltes malalties amb la microbiota intestinal afectada. Efectivament, s’ha demostrat el paper beneficiós dels probiòtics per tal de reduir la inflamació gastrointestinal i prevenir el càncer colorectal.

Ara bé, recentment s’ha observat que els probiòtics poden tenir efectes beneficiosos en altres parts del cos més enllà del tracte gastrointestinal, en concret amb efectes immunomoduladors sobre un carcinoma hepatocel·lular (CHC). En efecte, investigadors de la Universitat de Hong Kong, juntament amb altres de la Universitat de Finlàndia Oriental, han publicat un estudi (Li et al, PNAS, 2016) en aquest sentit, en el qual han vist reduccions del 40% del pes i mida del tumor CHC del fetge de ratolins als que se’ls havia administrat un nou producte barreja de probiòtics, “Prohep”.

El carcinoma hepatocel·lular (CHC) és el tipus més usual de càncer de fetge, és el 2n càncer més mortal, i força abundant en llocs amb taxes altes d’hepatitis. A més, el fàrmac més utilitzat per reduir la proliferació del tumor, el sorafenib, és caríssim. El cost d’aquest inhibidor multiquinasa és de 3400€, per a les 112 pastilles de 200 mg del tractament recomanat de 4 pastilles al dia durant un mes. En canvi, qualsevol tractament amb probiòtics que s’arribés a demostrar que fos eficaç i pogués substituir aquest fàrmac, seria molt més econòmic.

La nova barreja de probiòtics Prohep està compost per diversos bacteris: Lactobacillus rhamnosus GG (LGG), Escherichia coli Nissle 1917 (EcN), i el conjunt inactivat pel calor VSL#3 (1:1:1), que conté Streptococcus thermophilus, Bifidobacterium breve, Bf. longum, Bf. infantis, Lb. acidophilus, Lb. plantarum, Lb. paracasei, i Lb. delbrueckii.

En el treball esmentat, Li et al. (2016) van alimentar ratolins amb el Prohep durant una setmana abans d’inocular-los un tumor al fetge, i van observar una reducció del 40% del pes i mida del tumor en comparació als animals control. Com veiem a la Figura 1, l’efecte és significatiu als 35 dies, i també per als que se’ls administra el Prohep el mateix dia de la inoculació del tumor. Lògicament, l’efecte de reducció és molt més manifest en administrar un compost antitumoral com Cisplatina.

Aquests investigadors van veure que la reducció del tumor era degut a la inhibició de l’angiogènesi, el procés que fa generar nous vasos sanguinis a partir dels existents, cosa essencial per al creixement tumoral. Relacionat amb la reducció tumoral, van trobar nivells alts del GLUT-1+ hipòxic, o sigui, que al tumor hi havia hipòxia causada pel menor flux sanguini, ja que aquest era un 54% menor, respecte als controls.

 

Fig 1 Li-Fig1B tumor size - days tumor

Figura 1. Variació de mida del tumor. ProPre: administració de Prohep 1 setmana abans d’inoculació del tumor; ProTreat: administració de Prohep el mateix dia d’inoculació del tumor; Cisplatin: administració d’aquest antitumoral. (Fig 1 B de Li et al, 2016).

 

També van determinar que hi havia una menor quantitat del factor angiogènic proinflamatori IL-17 i de les cèl·lules Th17 del sistema immune, que s’associen també al càncer. La menor inflamació i angiogènesi limiten el creixement del tumor.

I a més a més, aquests investigadors van establir que aquests efectes beneficiosos de l’administració dels probiòtics estava relacionats amb l’abundància de bacteris beneficiosos de la microbiota intestinal pròpia dels ratolins, que analitzaren per metagenòmica. O sigui, que els probiòtics modulen la microbiota, afavorint alguns bacteris propis, que són els que produeixen metabòlits antiinflamatoris com la citoquina IL-10 i que suprimeixen la diferenciació de les cèl·lules Th17.

 

Fig 2 gut microbiota Eye of Science

Figura 2. Bacteris de la microbiota intestinal humana al microscopi electrònic de rastreig (SEM) (Imatge colorejada, de Eye of Science / Science Source)

 

Alguns d’aquests bacteris de la microbiota identificats per metagenòmica als ratolins que se’ls havia administrat el Prohep són Prevotella i Oscillibacter. El primer és un bacteri gram-negatiu bacteroidal, que és abundant a la microbiota de nen africans rurals amb dietes riques en carbohidrats. Oscillibacter és un gram-positiu clostridial, que es coneix als humans com a productor del neurotransmissor GABA. Són un exemple més de la importància d’alguns bacteroidals i clostridials en la microbiota intestinal, ja que en són majoria, i malgrat que no són ni molt menys utilitzats com a probiòtics, cada cop se’ls troba més funcions positives, com per exemple evitant al·lèrgies (Els clostridis bons ens eviten al·lèrgies).

Se sap que aquests bacteris produeixen metabòlits antiinflamatoris i per tant serien els principals implicats en regular l’activitat de les cèl·lules immunes que propicien el creixement del tumor. La reducció del tumor observada en aquests experiments amb ratolins seria efecte de l’acció combinada dels mateixos bacteris probiòtics administrats junt amb la microbiota pròpia afavorida per aquests. Veiem un possible esquema d’aquestes accions a la Figura 3.

 

Fig 3 Sung fig 2

Figura 3. Diagrama simplificat dels possibles mecanismes dels bacteris intestinals influint sobre la polarització de les cèl·lules Th17 de la làmina pròpia de la mucosa intestinal. Els bacteris de la microbiota activarien les cèl·lules dendrítiques, les quals segreguen citoquines (IL-22, IL-23, IL-27). Els bacteris poden promoure la immunitat de Th17 induint IL-23, que pot estar involucrada mitjançant la senyal de lligands TLR, o ATP extracel·lular o l’amiloide A sèric (SAA). Mentrestant, algunes soques probiòtiques podrien inhibir el desenvolupament de Th17 per la via de la producció de IL-12 i IL-27, a banda d’afavorir el creixement i colonització dels bacteris propis que indueixen Th17 (Sung et al 2012, Fig. 2).

 

Encara que ja sabem que la progressió dels càncers és un procés molt complex, i que als microambients del tumor hi ha una infiltració de molts diversos tipus de cèl·lules del sistema immunitari com cèl·lules T, neutròfils, cèl·lules killer, macròfags, etc, la subpoblació de cèl·lules helper Th17 sembla que és prevalent en la progressió dels tumors, i per tant, aquests efectes dels probiòtics i la microbiota obren bones perspectives.

Encara és aviat per dir si aquests descobriments contribuiran a un tractament del càncer de fetge humà, i per tant calen investigacions en humans per veure si aquests probiòtics podrien ser utilitzats com a tal o en tàndem amb algun fàrmac, en funció del estadi i mida del tumor. En qualsevol cas, s’obre un nou ventall de possibilitats de recerca dels mecanismes moleculars dels efectes beneficiosos dels probiòtics més enllà del tracte intestinal.

 

Bibliografia

El-Nezami H (2016 april 27) HKU develops novel probiotic mixture “Prohep” that may offer potential therapeutic effects on liver cancer. The University of Hong Kong (HKU) 27 Apr 2016

El-Nezamy H, Lee PY, Huang J, Sung YJ (2015) Method and compositions for treating cancer using probiotics. Patent WO 2015021936 A1

Li J, Sung CYJ, Lee N, Ni Y, Pihlajamäki J, Panagiotou G, El-Nezami H (2016) Probiotics modulated gut microbiota suppresses hepatocellular carcinoma growth in mice. PNAS E1306-E1315

Oelschlaeger TA (2010) Mechanisms of probiotic actions – A review. Int J Med Microbiol 300, 57-62

Packham C (2016) Probiotics dramatically modulate liver cancer growth in mice. Medical Press, Med Research 23 Feb 2016

Silgailis M (2016) Treating some cancers with probiotics in the future ? Probiotic Prohep. Lacto Bacto: Health, Microbes and More 23 Feb 2016

Sung CYJ, Lee NP, El-Nezami H (2012) Regulation of T helper by bacteria: an approach for the treatment of hepatocellular carcinoma. Int J Hepatology ID439024, doi:10.1155/2012/439024

UEF News and Events (2016) A novel probiotic mixture may offer potential therapeutic effects on hepatocellular carcinoma. University of Eastern Finland 1 Mar 2016

 

Els bacteris de la vinya i del “terroir”, i presència d’Oenococcus als raïms del Priorat

Click here for the english version: Bacteria of vineyard and terroir, and presence of Oenococcus in Priorat (South Catalonia) grapes

22 abril 2015 

Els viticultors creuen que la terra en la qual creixen les vinyes dóna una qualitat única als seus vins, i d’això en diuen el terroir, o terrer si ho traduïm al català. Es pot considerar que la resposta fisiològica de les vinyes al tipus de sòl i les condicions climàtiques, juntament amb les característiques de la varietat i la forma de cultiu, donen lloc a unes propietats organolèptiques del vi que defineixen el seu terroir (Zarraonaindia et al 2015). Ara bé, no es coneix gaire si hi podria haver una microbiota específica de cada terroir, ja que aquest tema s’ha estudiat relativament poc.

Els microorganismes vínics als raïms ? Saccharomyces no hi és o no se’l troba

Els principals protagonistes de les fermentacions víniques, la alcohòlica (Saccharomyces cerevisiae) i la malolàctica (Oenococcus oeni) normalment no apareixen fins que el most està fermentant, ja doncs al celler. En condicions normals de raïms sans, pràcticament no es troba S. cerevisiae.

Oenococcus oeni als raïms ? Em sembla que nosaltres l’hem trobat !

En quant a O. oeni, fins ara s’ha publicat molt poc sobre la seva presència i aïllament en els raïms. En diversos treballs, com Sieiro et al (1990), o més recentment Bae et al (2006), ja havien aïllat alguns bacteris làctics de la superfície de raïms, però no O. oeni. Només Garijo et al (2011) van aconseguir aïllar una colònia (una només) d’O. oeni a partir de raïms de la Rioja. D’altra banda, s’ha detectat el DNA d’O. oeni en alguna mostra de raïms de Bordeus (Renouf et al 2005, Renouf et al 2007) per PCR-DGGE del gen rpoB, encara que no van aïllar cap bacteri d’aquesta espècie.

Em plau poder comentar que recentment al nostre grup hem aconseguit aïllar O. oeni dels raïms i tipificar-ne diverses soques, i justament estem elaborant una publicació al respecte (Franquès et al 2015). Efectivament, l’equip de recerca de bacteris làctics BL-URV, junt amb els companys de llevats del mateix grup de Biotecnologia Enològica (Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona) estem treballant en un projecte europeu, el “Wildwine” (FP7-SME-2012 -315065), que té per objectius analitzar els microorganismes autòctons (d’aquí lo de “wild”) del sistema vitivinícola del Priorat, i seleccionar-ne soques amb potencial enològic. Al projecte també hi participen la DOQ Priorat i el celler Ferrer-Bobet, així com grups de recerca i associacions de cellers de Bordeus, el Piemont i Grècia. En el marc d’aquest projecte vam prendre mostres de raïms (garnatxa i carinyena) de diverses finques del Priorat (Figura 1), així com també de vins realitzant la fermentació malolàctica, i en vam obtenir uns 1900 aïllats de bacteris làctics. Vam optimitzar l’aïllament a partir dels raïms a partir de la polpa i del most amb diversos mètodes d’enriquiment, i així vam obtenir uns 110 aïllats de raïms, identificats com O. oeni per tècniques moleculars específiques. Un cop tipificats, hem comprovat que els seus perfils moleculars no coincideixen amb soques comercials i per tant són autòctones. A més, alguns d’aquests aïllats dels raïms també els hem trobat als vins fets als cellers corresponents.

Fig 1 garna-cari Priorat

Figura 1. Prenent mostres de garnatxa (esquerra) i carinyena (dreta) de finques del Priorat per tal d’aïllar bacteris làctics com Oenococcus (Fotos Albert Bordons).


La microbiota dels raïms

Els raïms tenen una ecologia microbiana complexa que inclou llevats, fongs micelials i bacteris. Alguns només es troben als raïms, com els fongs paràsits i els bacteris ambientals, i altres tenen la capacitat de sobreviure i créixer als vins: sobretot llevats, bacteris làctics i bacteris acètics. La proporció de tots plegats depèn de l’estat de maduració del raïm i de la disponibilitat de nutrients.

Quan els fruits són intactes, la microbiota predominant són els llevats basidiomicets com Cryptococcus i Rhodotorula, però quan són més madurs, comencen a tenir microfisures que faciliten la disponibilitat de nutrients i expliquen la predominança just abans de la verema d’ascomicets lleugerament fermentatius com Candida, Hanseniaspora, Metschnikowia i Pichia. Quan la pell ja està més danyada poden aparèixer llevats perjudicials com Zygosaccharomyces i Torulaspora, i bacteris acètics. Entre els fongs filamentosos poden haver-hi ocasionalment alguns molt perjudicials com Botrytis (la podridura) o Aspergillus productors d’ocratoxina, que encara que només són actius a la vinya, els seus productes poden afectar la qualitat del vi.

D’altra banda, a la superfície dels raïms s’han aïllat bacteris ubics ambientalment com diversos enterobacteris, Bacillus, i estafilococs, però cap d’ells pot créixer al vi (Barata et al 2012).

Tornant a la possible microbiota específica del terroir, s’ha vist que alguns compostos volàtils que contribueixen a l’aroma del vi, com 2-metil-butanoic o 3-metil-butanol, són produïts per microorganismes aïllats a les vinyes, com el bacteri grampositiu Paenibacillus, o el fong basidiomicet Sporobolomyces o l’ascomicet Aureobasidium. Per tant, podria haver una relació entre algunes de les espècies microbianes trobades a la vinya i alguns aromes detectats al vi, procedents del most, és clar (Verginer et al 2010).

La metagenòmica com a eina analítica de la microbiota dels raïms

Donat que els mètodes clàssics d’aïllament i cultiu dels microorganismes són lents, laboriosos i alguns dels microbis no s’aconsegueix fer-los créixer en els medis d’aïllament, actualment es recorre als mètodes de seqüenciació massiva o metagenòmica. Aquests consisteixen en analitzar el DNA present i a partir de les seqüències, deduir amb les bases de dades quins són els microorganismes presents a la mostra. En el cas dels bacteris sovint s’utilitza el DNA amplificat del fragment V4 del gen 16S RNA (Caporaso et al 2012).

S’ha utilitzat en mostres de vins botrititzats (Bokulich et al 2012) i s’han trobat proporcions de diversos bacteris làctics (però no Oenococcus), inclosos alguns no associats normalment a vi. També s’ha utilitzat per veure la microbiota resident als cellers i com canvia segons les estacions, comprovant que a les superfícies dels dipòsits i maquinària del celler hi ha una majoria de microorganismes no relacionats amb el vi ni tampoc perjudicials (Bokulich 2013).

Amb aquesta tècnica Bokulich et al (2014) també han analitzat els raïms i han vist diferències clares entre les proporcions dels diversos grups bacterians (i de fongs) entre diferents llocs, diferents varietats, i també segons les condicions ambientals o biogeogràfiques. Per exemple, en analitzar 273 mostres de mostos de raïms de Califòrnia, les 3 varietats (Cabernet, Chardonnay i Zinfandel) queden bastant discriminades en una anàlisi de components principals respecte a les comunitats bacterianes trobades a cada mostra (Figura 2).

Així doncs, els grups o taxons bacterians dominants en una varietat o ambient determinat podrien aportar unes característiques específiques en aquells vins, i això podria explicar alguns patrons regionals o de terroir en les propietats organolèptiques d’aquests vins (Bokulich et al 2014).

Fig 2 ACP Bokulich 2014

Figura 2. Anàlisi de components principals de les comunitats bacterianes de mostres de mostos de raïms de Sonoma (Califòrnia) de 3 varietats diferents (Cabernet en vermell, Chardonnay en verd i Zinfandel en blau) (Bokulich et al 2014).


Nosaltres també hem realitzat un estudi de seqüenciació massiva amb les mostres de raïms de les quals hem obtingut aïllats d’O. oeni, com he comentat abans (Franquès et al 2015), i en més 600.000 seqüències del rRNA 16S analitzades hem trobat sobretot Proteobacteris i Firmicutes. Entre aquests grampositius, hem trobat seqüències de bacteris làctics (un 15%) i d’aquests hem pogut confirmar amb èxit la presència d’O. oeni en un 5% de les seqüències. Per tant, hem aïllat O. oeni dels raïms i n’hem detectat el seu DNA en força mostres.

La microbiota bacteriana de tota la vinya i del sòl

Com veiem, s’ha estudiat una mica la microbiota dels raïms i dels vins, però molt menys la microbiota dels sòls, la qual pot definir més bé el terroir, que està influït pel clima local i les característiques de la vinya.

Veiem a la Figura 3 un resum dels principals gèneres trobats a les diferents parts de la vinya i al sòl (Gilbert et al 2014).

Fig 3 Gilbert 2014

Figura 3. Principals bacteris i fongs associats als òrgans i sòl de Vitis vinifera (Gilbert et al 2014)


Recentment s’ha publicat un treball interessant (Zarraonaindia et al 2015) sobre aquest tema, amb l’objectiu de veure si el sòl podria ser la principal font de bacteris que colonitzen els raïms. Han agafat mostres de sòl, arrels, fulles, raïms i flors de Merlot, de diferents terrenys i anys, de Suffolk, Nova York, i n’han analitzat el DNA dels bacteris presents mitjançant seqüenciació del 16S rRNA. Han trobat que un 40% de les espècies trobades són presents a totes les mostres de sòls i arrels, mentre que en fulles i fruits hi ha més variabilitat, i a més un 40% de les trobades en fulles i fruits també apareixen a les mostres de sòls. Tot plegat suggereix que molts dels bacteris s’originen al sòl.

En quant als tipus de bacteris presents, com veiem (Figura 4), predominen els Proteobacteris (sobretot Pseudomonas i Methylobacterium), principalment a les parts aèries de la planta. També hi han Firmicutes lògicament, i Acidobacteria i Bacteroides.

Fig 4 microbiota vineyard

Figura 4. Composició de la comunitat bacteriana, a nivell taxonómic de fílum, en mostres de diferents òrgans de la vinya i el seu sòl (Zarraonaindia et al 2015).


Encara que s’observen variacions en totes les mostres en funció de l’any (poden tenir diferents condicions climàtiques) i en funció de factors edàfics diferents (pH, C:N, humitat), com veiem (Figura 5) les anàlisis de components principals demostren que els tipus de mostres (sòl, arrels, fulles, raïms) es diferencien força bé, i mostres de mostos abans de fermentar queden semblants a les de raïms.

Fig 5 distribució grups mostres OTUs

Figura 5. Anàlisi de components principals mostrant les semblances en quant a la composició dels grups taxonòmics presents, entre tots els tipus de mostres, incloent-ne de mostos (Zarraonaindia et al 2015).


Això suggereix que la comunitat bacteriana present als raïms roman relativament estable fins al most, i si més no, més estable que les diferències entre òrgans. Al mateix temps, una part important dels representants dels fílums bacterians dels raïms vindrien del sòl. Això es pot explicar perquè en fer la verema manual els raïms sovint són situats en caixes que es deixen a terra, o bé si es fa verema mecànica, la maquinària utilitzada remou el terra i genera pols, que pot colonitzar els raïms.

Per tant, la microbiota del sòl és una font de bacteris associats a la vinya i pot tenir un paper en el most, i per tant en la vinificació, i potencialment en la formació de les característiques del terroir. Alguns d’aquest bacteris poden tenir papers no coneguts de productivitat o de resistència a malalties de la planta, o contribuir a les característiques organolèptiques del vi (Zarraonaindia et al 2015).

A banda d’això, i pensant en els microorganismes vínics, responsables de les fermentacions, com he comentat, al nostre laboratori hem pogut confirmar que als raïms hi ha algunes soques d’Oenococcus oeni i ho hem corroborat amb la detecció del seu DNA als mateixos raïms.


Bibliografia

Bae S, Fleet GH, Heard GM (2006) Lactic acid bacteria associated with wine grapes from several Australian vineyards. J Appl Microbiol 100, 712-727

Barata A, Malfeito-Ferreira M, Loureiro V (2012) The microbial ecology of wine grapes (Review). Int J Food Microbiol 153, 243-259

Bokulich NA, Joseph CML, Allen G, Benson AK, Mills DA (2012) Next-generation sequencing reveals significant bacterial diversity of botrytized wine. Plos One 7, e36357

Bokulich NA, Ohta M, Richardson PM, Mills DA (2013) Monitoring seasonal changes in winery-resident microbiota. Plos One 8, e66437

Bokulich NA, Thorngate JH, Richardson PM, Mills DA (2014) Microbial biogeography of wine grapes is conditioned by cultivar, vintage, and climate. PNAS nov 25, E139-E148

Caporaso JG, Lauber CL, Walters WA, Berg-Lyons D, Huntley J, Fierer N, Owens SM, Betley J, Fraser L, Bauer M, Gormley N, Gilbert JA, Smith G, Knight R (2012) Ultra-high-throughput microbial community analysis on the Illumina HiSeq and MiSeq platforms. ISME J 6, 1621–1624

Franquès J, Araque I, Portillo C, Reguant C, Bordons A (2015) Presence of autochthonous Oenococcus oeni in grapes and wines of Priorat in South Catalonia. Article en elaboració.

Garijo P, Lçopez R, Santamaría P, Ocón E, Olarte C, Sanz S, Gutiérrez AR (2011) Eur Food Res Technol 233, 359-365

Gilbert JA, van der Lelie D, Zarraonaindia I (2014) Microbial terroir for wine grapes. PNAS 111, 5-6

Renouf V, Claisse O, Lonvaud-Funel A (2005) Understanding the microbial ecosystem on the grape berry surface through numeration and identification of yeast and bacteria. Aust J Grape Wine Res 11, 316-327

Renouf V, Claisse O, Lonvaud-Funel A (2007) Inventory and monitoring of wine microbial consortia. Appl Microbiol Biotechnol 75, 149-164

Sieiro C, Cansado J, Agrelo D, Velázquez JB, Villa TG (1990) Isolation and enological characterization of malolactic bacteria from the vineyards of Northwestern Spain. Appl Environ Microbiol 56, 2936-2938

Verginer M, Leitner E, Berg G (2010) Production pf volatile metabolites by grape-associated microorganisms. J Agric Food Chem 58, 8344-8350

L’agromicrobioma: els microorganismes de les arrels de plantes de conreu

Click here for the english version:   Agromicrobiome: microorganisms from the roots of crop plants

Tots els que hem estudiat “Bios” diverses tenim present els dos aspectes més coneguts de les relacions simbiòtiques de les arrels de les plantes amb els microorganismes:

1) Per un costat els nòduls dels bacteris Rhizobium a les arrels de les lleguminoses (Figura 1). Aquests bacteris, amb el seu complex nitrogenasa, són dels pocs organismes capaços de fixar el N2 atmosfèric transformant-lo a nitrogen orgànic, que la planta aprofita, i a canvi aquesta li proporciona compostos orgànics al bacteri. Gràcies a aquests bacteris, plantes com les lleguminoses no necessiten adobs nitrogenats.

Fig1 noduls RhizobiumFigura 1. Nòduls de Rhizobium

2) Les micorizes, o sigui, les relacion simbiòtiques entre els fongs i les arrels de les plantes. El cas més popularment conegut és el dels bolets que trobem sempre associats a determinats arbres (Figura 2), com els rovellons associats als pins. De fet, les micorizes són presents a la majoria de plantes. Gràcies a aquesta simbiosi, els fongs reben nutrients orgànics de la planta, i aquesta pot absorbir més fàcilment aigua i nutrients minerals (sobretot P, Zn i Cu) a través del fong. A més, les micorizes incrementen la resistència de les plantes a les malalties provinents del sòl i permeten que colonitzin terres ermes.

Fig2 shannon-wright-networkFigura 2. Micorizes de bolets amb arbres. Imatge treta de Shannon Wright

Però aquests només són els més coneguts de les relacions simbiòtiques entre els microorganismes i les arrels de les plantes. De fet, com que el sòl és ple de microorganismes, molts d’aquests, ja siguin bacteris, fongs, algues, protozous o virus, tenen efectes beneficiosos, simbiòtics o no, sobre les plantes. I el que és biotecnològicament més interessant, cada cop s’estan veient més possibles aplicacions d’aquests microorganismes en benefici de les plantes conreades, que poden ser una bona alternativa a l’ús d’adobs i plaguicides.

Els diversos microorganismes poden tenir efectes positius directes en la nutrició vegetal com la comentada fixació de nitrogen, la mineralització de compostos orgànics, i la solubilització d’elements no disponibles per a la planta (com fosfats, K, Fe), però també efectes positius indirectes, com la producció d’hormones i factors de creixement, o la protecció enfront a patògens (García 2013).

Així doncs, hi ha un interès creixent en el control biològic dels patògens vegetals. S’ha comprovat que alguns d’aquests patògens són inhibits per antibiòtics produïts per microorganismes de la rizosfera (Raaijmakers et al 2002). Ja fa alguns anys que s’utilitzen bacteris (bacterització) al sòl o amb les llavors o altres parts vegetals a plantar, amb l’objectiu de millorar el creixement o la salut de la planta.

Uns dels bacteris més coneguts i utilitzats en aquest sentit han estat els Bacillus i Paenibacillus. Diverses espècies d’aquests gèneres de bacteris esporulats aerobis són abundants als sòls agrícoles i poden promoure la salut dels vegetals de diferents maneres, suprimint patògens amb metabòlits antibiòtics, estimulant les defenses vegetals, facilitant la captació de nutrients per la planta, o promovent les simbiosis amb Rhizobium o amb micorizes (McSpadder 2004).

El gènere Paenibacillus fou reclassificat a partir de Bacillus el 1993, i inclou P. polymyxa, espècie que fixa N2 i és utilitzat en agricultura i horticultura. Aquesta i altres espècies de Paenibacillus presenten formes colonials complexes i regulars en agar, fins i tot sorprenents (Figura 3), i que varien segons les condicions del medi. Per a això, cal un comportament cooperatiu i autoorganitzatiu entre les cèl.lules bacterianes individuals, que utilitzen un sistema de comunicació química. Aquest comportament social bacterià seria precursor evolutiu dels organismes pluricel·lulars.

Fig3 colonies paenibacillus

Figura 3. Colònies de Paenibacillus dendritiformis, de 6 cm diàmetre cadascuna, morfotips ramificat (esquerra) i quiral (dreta). Tret de Wikipedia Creative Commons.

S’ha demostrat la colonització de les arrels de les plantes per aquests bacteris, i que ho fan mitjançant la formació de biofilms (Figura 4). La inoculació d’aquests bacteris a les arrels promou el creixement, com veiem en les pebroteres de la Figura 5. Sembla que això seria degut per un costat a la fixació bacteriana de nitrogen, que augmenta la formació de proteïnes vegetals i també de clorofil·la, amb la qual cosa augmenten les activitats fisiològiques i la fotosíntesi. I per un altre costat, s’ha vist que aquests bacteris produeixen sideròfors que faciliten la captació de Fe per a la planta (Lamsal et al 2012).

Fig4 root tip PaeniFigura 4. Colonització de Paenibacillus polymyxa i formació de biofilm sobre arrel d’Arabidopsis thaliana. Adaptat de Timmusk et al 2005.

40(4) 07.fmFigura 5. Efecte promotor del creixement de pebroteres (Capsicum annuum) per inoculació de Bacillus subtilis (AB17) i de Paenibacillus polymyxa (AB15), respecte al control sense inocular. Tret de Lamsal et al. 2012.

D’altra banda, bacteris com aquests Paenibacillus poden ser eficaços contra patògens de vegetals. Per exemple, s’ha demostrat que una soca de P. lentimorbus (B-30488r) redueix la incidència de la malaltia que el fong Alternaria solani li fa a la tomaquera. S’ha comprovat (Figura 6) que després d’inocular  Paenibacillus a la planta infectada amb Alternaria, s’indueix una resistència al fong en la planta, el bacteri degrada les parets cel·lulars del fong i a més l’inhibeix per competència de nutrients. A més, s’ha comprovat que Paenibacillus no té cap efecte negatiu sobre la població microbiana de la rizosfera del tomàquet (Khan et al 2012). Aquests tractaments són una bona alternativa a l’ús de fungicides, donat els problemes ambientals i de salut d’aquests compostos.

Microsoft Word - Fig. 6Figura 6. Esquema de la influència de Paenibacillus lentimorbus B-30488r en les interaccions de la tomaquera amb el fong patogen Alternaria solani (Khan et al 2012).

Finalment, aquests Paenibacillus també poden ser útils per evitar la transmissió de patògens humans com Salmonella a través de les plantes de conreu. Efectivament, a la costa Est dels USA fa uns anys es van detectar brots de Salmonella als tomàquets, degut a contaminació de les aigües de reg. Quan es van analitzar els microbiomes presents a les arrels d’aquests tomàquets i es van comparar amb els d’altres llocs sense Salmonella on també hi havia hagut contaminació, es va veure que aquests tomàquets de la costa Est no tenien Paenibacillus, que sí que hi eren als altres llocs. Amb això, van recòrrer a inocular els tomàquets amb diversos Paenibacillus i van comprovar que Salmonella desapareixia. De les diverses soques inoculades, en van seleccionar una de més eficaç, P. alvei TS-15, per a la qual es va obtenir una patent com a agent biocontrol de patògens humans d’origen alimentari (Brown et al. 2012).

Així doncs, els coneixements de la microbiota del sòl i les múltiples formes d’interrelacions entre microorganismes i plantes porten a trobar noves estratègies d’utilització de microbis “bons” per prevenir problemes de transmissió de patògens en la seguretat alimentària, i al mateix temps, poden ser una bona alternativa ecològica a l’ús massiu de pesticides.

Bibliografia

Brown EW, Zheng J, Enurach A, The Government of USA (2012) Peanibacillus alvei strain TS-15 and its use in controlling pathogenic organisms. Patent WO2012166392, PCT/US2012/038584

Conniff R (2013) Super dirt. Scientific American 309, sept, 76-79.

Conniff R (2013) Tierra prodigiosa. Investigación y Ciencia 446, nov, 68-71.

García, Sady (2013) Los microorganismos del suelo y su rol en la nutrición vegetal. Simposium Perú “Manejo nutricional de cultivos de exportación”. Slideshare.net

Khan N, Mishra A, Nautiyal CS (2012) Paenibacillus lentimorbus B-30488r controls early blight disease in tomato by inducing host resistance associated gene expression and inhibiting Alternaria solani. Biological Control 62, 65-74

Lamsal K, Kim SW, Kim YS, Lee YS (2012) Application of rhizobacteria for plant growth promotion effect and biocontrol of anthracnose caused by Colletotrichum acutatum on pepper. Mycobiology 40, 244-251.

McSpadden Gardener BB (2004) Ecology of Bacillus and  Paenibacillus spp. in agricultural systems. Phytopathology 94, 1252-1258

Raaijmakers JM, Vlami M, De Souza JT (2002) Antibiotic production by bacterial biocontrol agents. Antonie van Leeuwenhoek 81, 537-547

Sánchez, Manuel. http://curiosidadesdelamicrobiologia.blogspot.com.es/2012/01/la-compania-de-transporte-paenibacillus.html

Timmusk S, Grantcharova N, Wagner EGH (2005) Paenibacillus polymyxa invades plant roots and forms biofilms. Applied and Environmental Microbiology 71, 7292-7300

Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Micoriza

Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Paenibacillus_dendritiformis

Formatge europeu de fa 7400 anys i «iogurt» al Sàhara fa 7000 anys

Click here for english version: European cheese 7400 years ago and yogur in Sahara 7000 years ago

Fa uns 15 dies (12 desembre) s’ha publicat online a Nature un treball (Salque et al. 2012) que aporta evidències arqueològiques d’elaboració de formatge a l’actual Polònia uns 5400 anys abans de Crist (aC). I el mes de juny es va publicar també a Nature un altre treball (Dunne et al. 2012) on s’evidenciava l’elaboració de llets fermentades semblants al iogurt al Sahara nordoriental (actualment Líbia) uns 5000 anys aC.

Utilització de la llet d’altres animals

L’agricultura, o sigui, la domesticació de les plantes per part dels humans, va començar entre el 10000 i el 5000 aC sobretot a l’Orient Mitjà (el Creixent Fèrtil: des del Nil fins a l’Èufrates), però també de forma independent en altres regions, com la Índia, Xina o diversos llocs d’Amèrica i Àfrica. Aquesta revolució neolítica agrícola comportà l’establiment de poblacions sedentàries i el naixement posterior de ciutats i civilitzacions. Al mateix temps, en aquests llocs també es domesticaren animals, però és molt probable que la domesticació de bovins, ovins i caprins ja tingué lloc abans, en poblacions encara no sedentàries. L’ús d’aquests animals comportà uns importants avenços, utilitzant-los per a usos secundaris sense matar-los (l’ús primari és la carn), com la tracció, la llana, i també la llet i els seus derivats lactis.

Qashqai de Persia munyint

Nòmada Qashqai (Pèrsia) munyint una ovella. Foto: M. Kiani

Els primers registres pictòrics i escrits d’utilització de la llet d’animals domèstics són d’Egipte i Mesopotàmia d’uns 3000 aC. Ara bé, darrerament se n’han trobat les primeres evidències clares anteriors en els residus orgànics conservats en restes ceràmiques, mitjançant l’anàlisi dels valors de δ13C (ratio entre els isòtops 13C i 12C) dels principals àcids grassos del greix de la llet. Aquesta tècnica, posada a punt per Dudd i Evershed (1998), es basa en les diferències entre els valors de δ13C de l’acid esteàric (C18:0) de la llet i aquest mateix del teixit adipòs del cos de l’animal, degut a la major proporció de carboni derivat de carbohidrats de la dieta utilitzat a la biosíntesi del C18:0 en el cos, respecte el del greix de la llet, on un 40% del C18:0 deriva dels greixos insaturats.

Amb aquesta tècnica del δ13C s’ha evidenciat la utilització de la llet en el 4t mil lenni aC a Gran Bretanya, en el 6è mil·lenni a l’est d’Europa, i més recentment (Evershed et al. 2008) s’ha demostrat que en el 7è mil·leni aC, fa 9000 anys, es munyia llet a l’Orient Mitjà i el sud-est d’Europa, sobretot a Anatòlia.

Però, quan van començar els adults humans a beure llet ?

beure llet

Com sabeu, la lactosa de la llet no és tolerada per una part important dels adults, sobretot dels pobles asiàtics i amerindis i molts africans. L’enzim lactasa que hidrolitza la lactosa en glucosa i galactosa la tenen tots els nadons, però com a tots els altres mamífers, quan es fan grans el gen de la lactasa ja no s’expressa. L’excepció són els que mantenen la producció de lactasa quan són adults i per tant poden beure llet sense problemes. Els que no la toleren és a causa de la fermentació de la lactosa pels bacteris del budell, que dona lloc a diarrees, flatulència i altres transtorns.

Rainer Zenz 550px-Laktoseintoleranz-1.svgPercentatges de poblacions humanes no tolerants a la lactosa. Mapa fet per Rainer Zenz.

Els humans amb més tolerància a la lactosa són els d’origen europeu i els dels pobles propers al Sahara i d’Orient Mitjà. A Europa hi ha un gradient de major a menor tolerància del nordoest cap al sudest. En estudis de biologia molecular s’ha demostrat que la tolerància a la lactosa va aparéixer per mutació d’un sol nucleòtid en diferents ocasions, entre fa 8000 i 3000 anys, en pobles ramaders del nord d’Europa i d’Aràbia (Swallow 2003, Enattah et al. 2008, Tellam 2012). Aquesta característica genètica fou seleccionada positivament degut als seus beneficis nutritius, i a més perquè a les zones desèrtiques és una font d’aigua, i al nord d’Europa la llet pot suplir la manca de calci degut a la poca irradiació solar i per tant la poca síntesi de vitamina D necessària per a l’absorció del calci.

 

Formatges i llets fermentades per als intolerants a la lactosa

Els formatges són llets quallades de les que s’extreu, en part o tot, el xerigot, o sigui l’aigua de la llet amb els seus components solubles, que són sobretot la lactosa. El precipitat que queda, el formatge, conté els lípids i les proteïnes de la llet però molt poca lactosa. Per tant, per als intolerants a la lactosa és un aliment equivalent nutritivament a la llet, però sense l’inconvenient de la lactosa. A més, els formatges es conserven més temps que la llet i adquireixen molt diversos gustos i textures, en funció del procés de quallat i dels microorganismes que intervenguin en la seva maduració. A les llets fermentades com els iogurts i altres (kefir, kumis, leben, etc) intervenen microorganismes, bacteris làctics sobretot, que consumeixen en part la lactosa i produeixen àcid làctic, que n’afavoreix la conservació. El seu contingut en lactosa no és tan baix com els formatges però les llets fermentades poden ser consumides per la majoria dels intolerants a lactosa.

Per aixó, el consum de diversos tipus de formatges i/o llets fermentades és quasi universal als humans, independentment de si són tolerants o no a la lactosa, i probablement ja existia en diversos pobles nòmades, amb els primers animals domesticats, i segurament aquesta fou la primera manera d’utilitzar la llet d’aquests animals.

Evidència de formatge elaborat a Europa fa uns 7400 anys

Com deia al principi, recentment s’ha publicat online a Nature un treball (Salque et al 2012) que aporta evidències arqueològiques d’elaboració de formatge a l’actual Polònia uns 5400 anys abans de Crist (aC).

Als jaciments de l’inici del neolític (fa uns 8000 anys) de diversos llocs d’Europa apareixen recipients amb petits orificis, en forma de tamís, que s’han interpretat des de fa anys com coladors de formatge, semblants als utilitzats avui dia en algunes regions. La llet es posa dins aquest recipient, s’hi afegeix el quall (extret de l’estòmac dels remugants, que conté proteases), i el quallat es va exprimint, separant-ne el xerigot pels orificis, fins obtenir el formatge fresc (Subbaraman 2012).

ceramica formtagera3Dibuix representant un recipient reconstruït (esquerra) i fragment real d’un tros d’aquest recipient (dreta) amb orificis, en forma de tamís, d’un jaciment de la regió de Kuyavia (al centre de Polònia). Imatge de Salque et al. (2012).

Doncs bé, Salque et al. (2012) han demostrat mitjançant l’esmentada tècnica del δ13C, a banda d’analitzar per cromatografia de gasos la composició de lípids, que les restes d’àcids grassos trobats en recipients del jaciment de Kuyavia (al nord de Varsòvia) provenen de la llet. La composició de greixos i els valors de δ13C d’aquests recipients coladors són diferents de les que troben en altres recipients com olles en les que probablement es cuinava carn de diversos animals. Per tant, es demostra que aquests recipients coladors foren utilitzats per elaborar formatges, en concret fa uns 7400 anys. Els autors emfatitzen la importància d’aquest tipus de ceràmica en el processat de productes lactis, i assenyalen en particular la importància per a les comunitats prehistòriques intolerants a la lactosa.

Evidència de llet fermentada (iogurt ?) al Sàhara fa 7000 anys

També com deia a dalt, el passat mes de juny es va publicar a Nature un altre treball (Dunne et al. 2012) on s’evidenciava l’elaboració de llets fermentades al Sàhara nordoriental (actualment Líbia) fa uns 7000 anys.

En contrast al procés dels inicis del sedentarisme neolític i de l’agricultura ben coneguts de l’Orient Mitjà, a l’Àfrica sahariana el pastoralisme amb vaques, ovelles i cabres va començar molt abans que la domesticació de les plantes. Veient l’actual desert del Sàhara, tan inhòspit i àrid, sembla impossible que hi prosperessin comunitats humanes amb extensos ramats, però aquesta regió va gaudir d’un període humit climàticament molt favorable que va començar fa uns 10000 anys i hi ha moltes evidències que fa uns 8000 anys hi proliferava fauna de tot tipus a les sabanes que actualment són el Sàhara. Els grups de caçadors i recol·lectors que hi vivien ja feien servir la terrissa per conservar els aliments, i paulatinament, en anar augmentant la sequera, devien passar a ser més dependents dels ramats.

Una prova d’aquests pobles nòmades ramaders en són les remarcables pintures i gravats rupestres que es troben al desert, al sudoest de Líbia (Wadi Teshuinat o Takarkori a les muntanyes Acacus, o el Wadi Tiksatin a l’àrea de Messak) de fa uns 7000 anys, possiblement la concentració més important a nivell mundial d’art prehistòric, amb moltes escenes de la vida diària. En aquestes representacions es pot veure la importància dels ramats per a aquests humans, amb dibuixos evidents de munyir les vaques. Tanmateix, no hi ha una datació fiable d’aquests gravats.

pintures rupestres SaharaEsquema dels dibuixos rupestres de Wadi Teshuinat, sudoest de Líbia. Figura treta de Dunne et al. (2012).

Doncs bé, el grup de Julie Dunne i Richard Evershed de la universitat de Bristol juntament amb el grup de Savino di Lernia de la universitat de Sapienza, han estudiat les restes de greixos presents a les terrisses del jaciment de Takarkori, mitjançant cromatografia de gasos, la mateixa acoblada a espectrometria de masses, i l’esmentada tècnica dels isòtops (δ13C). Els seus resultats demostren que aquestes terrisses s’utilitzaven per a elaborar llets fermentades, productes semblants al iogurt, entre fa 7000 i 4800 anys. A més, han trobat que els greixos de la llet provenien d’una varietat de plantes de diferents llocs, la qual cosa suggereix que transhumaven amb els ramats, en funció de l’estació. Aquest treball confirma que l’economia de productes lactis derivada dels bovins domesticats era activa en aquest període, segurament per compensar la probable intolerància a la lactosa.

vaso_murzuqCeràmica Murzuq, del jaciment de Takarkori, Líbia. Imatge: Savino di Lernia

Arran d’aquest treball, alguns científics (Callaway 2012) han suggerit que posteriorment a aquest període, les mutacions de tolerància a la lactosa sorgiren a Europa i Aràbia i s’escamparen pel Nord d’Àfrica gràcies als seus avantatges. En el clima cada cop més àrid del desert, el poder beure llet fresca i sense contaminar devia suposar una millor hidratació que els humans que no podien beure en no tenir actiu el gen de tolerància. D’aquesta manera, hi hagué una forta pressió selectiva per a la difusió de la tolerància a la lactosa a Àfrica.

Bibliografia

Arjamaa O, T Vuorisalo (2010) Genes, cultura y dieta. Investigación y Ciencia, 405, junio 2010, 69-77

Callaway E (2012) Pottery shards put a date on Africa’s dairying. North Africans may have been making yoghurt 7,000 years ago. Nature News, 20 june 2012-12-22

Dudd SN, RP Evershed (1998) Direct Demonstration of Milk as an Element of Archaeological Economies. Science 282, 1478-1481

Dunne J et al (2012) First dairying in green Saharan Africa in the fifth millennium bc. Nature 486, 390–394 (21 June 2012) doi:10.1038/nature11186

Enattah NS et al. (2008) Independent introduction of two lactase-persistence alleles into human populations reflects different history of adaptation to milk culture. Am J Human Genetics 82, 57-72.

Evershed RPet al. (2008) Earliest date for milk use in the Near East and southeastern Europe linked to cattle herding. Nature 455, 528-531 (25 September 2008), doi:10.1038/nature07180

Salque, M. et al. (2012) Earliest evidence for cheese making in the sixth millennium BC in northern Europe. Nature http://dx.doi.org/10.1038/nature11698

Subbaraman, N (2012) Art of cheese-making is 7,500 years old. Neolithic pottery fragments from Europe reveal traces of milk fats. Nature News, 12 dec 2012

Swallow DM (2003) Genetics of lactase persistence and lactose intolerance. Annu. Rev. Genet. 37, 197-219

Tellam R (2012) How dairying shaped the human genome. International Milk Genomics Consortium

Els biotecnòlegs per la URV, dos anys després, fan tesi doctoral o treballen al sector

Avui no escric sobre un tema de ciències de la vida, sinó sobre l’ocupació professional dels llicenciats en Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb els quals he tingut molta relació, perquè em sembla que aquestes dades que ara comento poden interessar a més d’un llicenciat o estudiant de Biotecnologia, o d’altres àmbits relacionats amb les ciències de la vida, com Bioquímica.

Com vaig tenir el privilegi de ser el responsable de la posta en marxa i el coordinador de la llicenciatura de Biotecnologia a la URV (2005 al 2008), i després com a degà (2008-2011) de la Facultat d’Enologia on són aquests estudis, m’he sentit sempre molt proper a aquests estudiants, sobretot els dels primers anys, i per això em preocupa el seu desenvolupament professional i tinc interès en veure com els hi va.

Per això, i perquè des de la Facultat i de la URV interessa conéixer la seva ocupació, vaig començar l’any passat a fer-los enquestes als que havien acabat la carrera, i enguany, cap a l’abril, els he tornat a fer als de la primera promoció (2005-2009), per tant uns 2 anys i mig després que havien acabat. També he fet l’enquesta als de la promoció següent (2006-2010), o sigui, als que havien acabat 1 any i mig abans. Em sembla que aquestes dues promocions poden donar una idea força real de quants fan o han fet màsters i quins tipus, i quants fan tesis doctorals, i quants s’han incorporat en empreses o institucions.

Com que tinc pràcticament totes les adreces electròniques actuals, els vaig enviar l’enquesta per correu electrònic als 40 llicenciats en Biotecnologia per la URV de la promoció 2005-2009, i als 30 llicenciats de la promoció 2006-2010. He rebut un total de 30 enquestes respostes dels 40 primers, o sigui, un 75% d’enquestes contestades, i un total de 16 dels 30 segons, o sigui, un 53% d’enquestescontestades. El % total de les 2 promocions és un 66% contestades, i per tant, crec que està prou bé i els resultats es poden interpretar com a significatius.

ALTRES ESTUDIS DE GRAU realitzats després de la llicenciatura de Biotecnologia

Una de les primeres preguntes que els feia és si havien realitzat alguns altres estudis de grau, o sigui, una altra llicenciatura en acabar la Biotecnologia o al mateix temps que l’acabaven.  Alguns havien fet la llicenciatura en Bioquímica de segon cicle (2 anys, amb moltes convalidacions havent fet Biotecnologia) de la veïna Facultat de Química al mateix campus Sescelades de la URV.

En efecte, dels del 2009 n’hi ha 1 dels 30, per tant, un 3%, que era doble llicenciat en Biotecnologia i en Bioquímica. I dels del 2010 n’hi ha 3 dels 16, per tant un 19%. El % total de les 2 promocions és un 9% amb les 2 llicenciatures.

MÀSTERS REALITZATS

De la promoció 2009, dels enquestats que responen han fet algun Màster un 83%, i dels de 2010, un 87% han fet algun Màster. O sigui, un total del 85% de les 2 promocions han fet algun Màster.

A més, hi ha 4 d’ells, un 9%, que han fet dos Màsters.

A la Figura 1 veiem els llocs on han fet els Màsters. Lògicament el lloc majoritari és la URV, si bé també hi ha un % important que han anat a fer-lo a Barcelona o a altres llocs, fins i tot dos del 2010 a l’estranger. Veiem els Màsters de la URV que han triat a la Taula 1. Entre els Màsters realitzats són majoria els dels àmbits de Biomedicina, incloent Nutrició i Salut, com veiem a la Figura 2.

Masters UniversitatsFigura 1. Universitats on els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) han realitzat Màsters

Taula 1. Màsters de la URV que han fet els llicenciats en Biotecnologia

Tab 1

ambits mastersFigura 2. Àmbits dels Màsters realitzats pels llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

SITUACIÓ PROFESSIONAL ACTUAL dels enquestats

Com veiem (Figura 3), un 40-50 % estan fent la tesi doctoral i al voltant d’un 35 % estan treballant amb algun contracte en empreses o institucions. Lògicament el % dels que estan fent un Màster és més gran en els que han acabat més recentment (2010). Als del 2009 la suma és més gran del 100% perqué hi ha algun que treballa i fa la tesi doctoral simultàniament. Els que ara estan aturats (dels del 2009) ha treballat en algun període o han tingut beca durant un temps.

Situació biotecsFigura 3. Situació dels enquestats, 2-3 anys després d’acabar la llicenciatura en Biotecnologia, promocions 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

REALITZANT TESIS DOCTORALS

A la Figura 4 veiem on estan realitzant la tesi doctoral els 17 que van acabar la llicenciatura el 2009 i els 7 que van acabar el 2010. Dels que fan la tesi doctoral a la URV, a la Taula 2 veiem els grups de recerca als que s’han incorporat.

Llocss on fan les tesisFigura 4. Universitats o altres centres de recerca on els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) estan realitzant la tesi doctoral.

Taula 2. Grups de recerca de la URV on fan la tesi doctoral els llicenciats en Biotecnologia

Grups de recerca on fan tesis

L’àmbit de recerca en què fan les tesis doctorals (Figura 5 ) és sobretot Biomedicina, incloent la recerca relacionada amb Nutrició i Salut, com la Nutrigenòmica del grup de la Taula anterior, i a continuació l’àmbit de Biotecnologia d‘Aliments, incloent la Biotecnologia Enològica. Pràcticament tots els que fan tesi doctoral gaudeixen d’alguna beca (Figura 6), ja sigui de la Generalitat, o del Ministeri, o de la mateixa URV, o mitjançant projectes finançats.

Àmbit tesiFigura 5. Àmbits de recerca on fan les tesis doctorals els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

Beca predoctoralFigura 6. Tipus de beca que gaudeixen fent la tesi doctoral els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

TREBALLANT

Del 35% de llicenciats enquestats que estan treballant en empreses o altres institucions, un 70% ho fan en feines relacionades amb la Biotecnologia (Figura 7), alguns (un 12%) ho fan en feines una mica relacionades, i finalment per a un 18% la feina no està gens relacionada amb la Biotecnologia.

Veiem el lloc de treball a la Figura 8, i l’àmbit de treball a la Figura 9. En aquest cas la Biomedicina, incloent les indústries farmacèutiques, és majoria.

Relació feina amb BiotecFigura 7. Relació de la feina amb la Biotecnologia dels 11 llicenciats 2009 (esquerra) i dels 6 del 2010 (dreta) que treballen.

Lloc del treballFigura 8. Lloc de treball dels llicenciats 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) que treballen.

Ambits de treballFigura 9. Àmbits de treball dels llicenciats 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) que treballen

 

En l’enquesta també els preguntava als que treballen sobre la remuneració que tenien, i les respostes són que només un 10% cobra una mica més de 2000€ al mes, i que la majoria (un 90%) cobren menys d’aquesta quantitat, i sovint prop dels 1000€. Cal tenir en compte que són relativament recent llicenciats i que l’època de greu crisi que estem passant no és gaire propícia. La majoria tenen contractes temporals però ja hi ha més d’un amb contracte indefinit.

Bé, per acabar, desitjo que aquests resultats siguin útils tant per als mateixos llicenciats i futurs graduats, com per als gestors i organitzadors de la docència de la Biotecnologia, així com per als possibles empleadors. També confio en què aquestes enquestes segueixin fent-se a aquests mateixos biotecnòlegs de quan en quan, per exemple cada dos anys, per veure l’evolució de les seves ocupacions, i que es facin també a les promocions següents.

Finalment, només em queda desitjar bona sort a aquests biotecnòlegs, que no perdin la il·lusió dels anys d’estudi, i que hi posin ganes en tot el que realitzin.

logo URV Biotec

No sé ni cómo te atreves

Fotografía y esas pequeñas cosas de cada día

Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Life Secrets

For my students

All you need is Biology

Blog professional sobre Biologia · Blog profesional sobre Biología · A professional blog about Biology

Rambles of a PA student

Caffeinated forays into biological imaginings.

Horitzons llunyans

Mirades distants

#4wine

Los vinos son pequeñas historias dentro de una botella y nosotras queremos contarte las nuestras

Vi·moments·persones

Un maridatge a tres bandes

SciLogs: Artificial, naturalmente

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

microBIO

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

RealClimate

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Què Qui Com

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Dionís de viatge a Ítaca

Experiències enoturístiques

%d bloggers like this: