Category Archives: Mart

Un llac “habitable” a Mart fa 3800 milions d’anys

Click here for the english version:   An”habitable” lake in Mars 3800 million years ago

27 desembre 2013

Com comentava en aquest blog (30 agost 2012 “Hi ha vida a Mart ?”), ara fa un any i mig l’astromòbil Curiosity va començar a passejar per Mart, en concret dins el cràter Gale, carregant els seus sofisticats instruments per tal d’analitzar roques, terra i atmosfera, o sigui un laboratori de geoquímica ben avançat analitzant la superfície d’un altre planeta per primer cop. Podeu veure un vídeo de 2 minuts del 1r any del Curiosity clicant aquí. Com sabeu, un dels objectius d’aquestes anàlisis és trobar proves de si van existir condicions propícies per a la vida a Mart, encara que fos en èpoques molt pretèrites.

1 Mars-Gale-Crater-locator-400x400

L’astromòbil Curiosity es passeja dins el cràter Gale, a l’est de Syrtis Major, la major prominència marciana visible amb telescopi. Imatge de NASA/ESA/Hubble.

Mart és un planeta amb algunes característiques semblants a la Terra, com per exemple la duració del dia, una mica més de 24 hores, però la major distància al Sol i la molt tènue atmosfera fan que la temperatura mitjana sigui -63ºC, amb oscil·lacions diàries des de +20ºC a -140ºC. En no tenir oceans, la superfície de terra marciana és equivalent a la de la Terra, ja que Mart és més petit.

2 Mars_Earth_Comparison

Comparativa de la Terra i Mart. El diàmetre de Mart de 3400 km és aprox la meitat del de la Terra, però exclosos els oceans, la superfície sòlida és semblant als dos planetes. Imatge treta de T.E. Harrison, New Mexico State University.

Malgrat les dificultats de provar l’existència actual d’aigua líquida a Mart, ja fa temps que s’han anat trobant proves que n’hi havia hagut a la superfície marciana, i es va confirmant que durant el primer miler de milions d’anys hi havia força aigua a Mart (Recordem que tant la Terra com Mart tenen uns 4,5 milers de milions d’anys).

3 marsnetwork

Aspecte d’una regió de Mart que indica el flux d’aigua en el passat remot. Imatge treta de T.E. Harrison, New Mexico State University.

4 History_of_water_on_Mars

Història de l’aigua a Mart, en milers de milions d’anys. Imatge treta de T.E. Harrison, New Mexico State University.

El Curiosity demostra un llac “habitable” fa 3800 milions d’anys

Així doncs, l’astromòbil Curiosity ha anat prenent mostres de diverses maneres (vegeu a la Figura següent els forats de 5 cm de la presa d’unes mostres) i analitzant-les. Estudiant les dades obtingudes, els científics han pogut elaborar una sèrie de treballs que han anat essent publicats a Science i altres revistes de prestigi.

5 drill holes

Forats de 5 cm fets pel Curiosity prenent mostres a la Yellowknife Bay del Cràter Gale de Mart. (NASA/JPL-Caltech/MSSS)

Entre altres articles, ja al maig passat se’n va publicar un (Williams et al 2013) amb observacions que el material extret de la Yellowknife Bay del Cràter Gale presenta textures típiques dels conglomerats sedimentaris fluvials, amb còdols arrodonits que indiquen abrasió fluvial, i per les seves característiques s’ha deduït un cabal aquós de quasi 1 metre per segon, amb fondàries també properes al metre. Per tant, quan es va formar aquest terreny les condicions climàtiques, amb cursos fluvials abundants, devien ser molt diferents de l’actual ambient hiperàrid i molt fred.

Ara fa unes setmanes, el 9 desembre, Science ha tret un número extraordinari online dedicat a les darreres troballes del Curiosity, amb 6 articles que apunten a què en el Cràter Gale hi havia hagut un llac que teòricament hauria estat habitable per a alguns organismes.

En un dels articles, potser el més rellevant, Grotzinger et al (2013) descriuen les roques sedimentàries que l’astromòbil ha descobert i demostren que era un ambient aquòs amb pH neutre, baixa salinitat i amb formes de diferents estats redox de Fe i S. Hi demostren la presència de C, H, O, S, N i P, o sigui, tots els elements biogènics, i calculen que aquest ambient propici per a la vida podria haver durat alguns centenars de milers d’anys, i per tant es demostra la viabilitat biològica d’aquest ambient lacustre-fluvial del període post-Noaquià de Mart, o sigui, fa uns 3800 milions d’anys.

Per tant, aquests científics dedueixen que aquest llac fou d’aigua dolça, una aigua que podríem beure, i que hi havia al voltant diversos ambients fluvials i lacustres. Aquest ambient és força habitable i similar a alguns ambiens terrestres. Els compostos químics presents comentats serien adequats per a la subsistència de bacteris quimiolitòtrofs, o sigui, els que tenen compostos inorgànics (com el Fe o el S) com a font d’energia i utlitzen CO2 com a font de carboni. A la Terra en tenim força tipus d’aquests, com per exemple els bacteris del ferro (Thiobacillus) o els del sofre (inclosos alguns Arquees termòfils), i els nitrificants. Encara que la majoria d’aquests bacteris quimiolitòtrofs terrestres són aerobis, ja que utilitzen l’oxigen atmosfèric com a acceptor d’electrons, també es coneixen alguns d’anaerobis, com els que fan l’oxidació anòxica d’amoni (procès “Anammox”), per exemple Brocadia anammoxidans, o els mateixos nitrificants en anaerobiosi.

Per tant, amb aquest llac “habitable” durant un cert temps, i altres ambients semblants, no es pot descartar encara que a Mart hi haguessin hagut sers vius.

6 view Gale crater

Vista des de Yellowknife Bay al cràter Gale crater, mirant cap al W-NW. Aquesta àrea de dipòsits sedimentaris era el fons d’un llac d’aigua dolça. Foto: NASA/JPL-Caltech.

7 Grotzinger-3-pia17596-br2 llac

Mida i forma estimades del llac que hi havia al cràter Gale. Hi devia haver altres semblants. Les fletxes indiquen la direcció del ventall al·luvial que buidava dins el cràter des de la seva paret. Foto: NASA/JPL-Caltech/MSSS.

Un altre dels aspectes estudiats en aquest número extra de Science és la possible presència de metà a l’atmosfera marciana (Webster et al 2013). Tal com passa a la Terra, el metà és un signe potencial d’activitat biològica en el passat. Malgrat observacions prèvies fetes des de la Terra o des de l’òrbita de Mart on s’especulava amb la presència d’uns 10 ppb de metà i el seu origen subsuperficial biològic o no, les mesures fetes in situ per l’espectrometria làser del Curiosity fent servir un patró espectral específic del metà, aquest no s’ha detectat, ja que els valors trobats són inferiors a 1 ppb. Això redueix la probabilitat de que hi hagi activitat microbiana metanogènica a Mart i al mateix temps limita la possible contribució recent de fonts geològiques i extraplanetàries.

Finalment, en un altre dels articles (Hassler et al 2013) sobre les mesures de raigs còsmics de la superfície de Mart que el Curiosity ha efectuat al llarg d’un any, es realitzen models de radiació, tant per al cálcul del temps d’una possible superviència microbiana a la subsuperfície, com per a la preservació de compostos orgànics d’origen biològic per trobar-los milers de milions anys després. Malauradament, sembla que l’efecte potent dels raigs còsmics faria molt difícil qualsevol d’aquestes possibilitats. A diferència de la Terra, el camp magnètic de Mart és molt feble i l’atmosfera també, coses que faciliten el bombardeig dels raigs còsmics i el vent solar sobre la superfície marciana. Tanmateix, hi ha evidències que en el passat Mart tingué un camp magnètic més efectiu, i per tant l’esperança no es perd …..

Bibliografia

Achenbach J. 2013. NASA Curiosity rover discovers evidence of freshwater Mars lake. The Washington Post, Health & Science online Dec 9.

Anderson PS. 2013. Curiosity rover confirms ancient martian lake. Spaceflight Insider online Dec 11.

Grotzinger JP et 72 al. 2013. A Habitable Fluvio-Lacustrine Environment at Yellowknife Bay, Gale Crater, Mars. Science DOI: 10.1126/science.1242777 online Dec 9, 2013.

Harrison, T.E., New Mexico State University:  http://astronomy.nmsu.edu/tharriso/ast105/Mars.html

Hassler DM et 23 al. 2013. Mars’ Surface Radiation Environment Measured with the Mars Science Laboratory’s Curiosity Rover. Science DOI: 10.1126/science.1244797 online Dec 9, 2013.

Kerr, RA. 2013. New Results Send Mars Rover on a Quest for Ancient Life. Science Now News, online Dec 9, 2013.

Science Special Collection Curiosity 2013. Curiosity at Yellowknife Bay, Gale Crater. Online: http://www.sciencemag.org/site/extra/curiosity/

Webster CR et al 2013. Low upper limit to methane abundance on Mars. Science 18 October 2013, Vol. 342 no. 6156 pp. 355-357

Williams RME et 38 al. 2013. Martian Fluvial Conglomerates at Gale Crater. Science 31 May 2013, Vol. 340 no. 6136 pp. 1068-1072

Què dius, Curiosity, hi havia aigua a Mart, sí o no ?

Click here for english: “Curiosity”, what do you say, there was water in Mars, yes or not ?

7 octubre 2012

Només fa tres setmanes vaig penjar aquí mateix (Poques novetats a Mart, ….) un comentari sobre un estudi decebedor que aportava proves de què les argiles marcianes no haurien estat formades amb aigua líquida com fins ara s’hipotetitzava, amb la qual cosa feia menys probable l’existència d’aigua en el passat de Mart, i per tant de vida.

Tanmateix, aquesta setmana passada l’astromòbil Curiosity de la NASA ens ha enviat una foto d’unes roques de la superfície marciana que semblen ser producte d’un corrent d’aigua en el passat.

Stream bedFoto enviada pel Curiosity de la NASA, possible evidència d’un corrent d’aigua fòssil a Mart. L’ample de la imatge és prop d’1 metre. Imatge: NASA/JPL-Caltech/MSSS.

Segons els científics de la NASA, les formes d’aquestes pedres i la seva disposició, com de grava, són l’evidència de les restes d’un antic llit d’un rierol que devia baixar pels pendents del cràter Gale, on l’astronau de la missió Mars Science Laboratory amb el Curiosity va aterrar a principis d’agost. Aquest lloc de la foto ha estat anomenat Hottah pels de la NASA, perquè els recorda una formació rocosa del Canadà d’aquest nom.

Cràter GalePart del cràter Gale on la missió de la NASA amb el Curiosity va aterrar (la creueta dins l’el.lipsi). Imatge: NASA/JPL-Caltech/UofA

Els detalls de la foto (vegeu abaix) mostren que aquestes roques són com un conglomerat de pedres, algunes de les quals són arrodonides, i per tant, probablement producte del transport de l’aigua. Fins i tot, a partir de la mida de les pedres, els científics de la NASA calculen que l’aigua que les arrossegava es movia a un metre per segon, un corrent força impetuòs vaja.

Detall del streambedDetall de pedres arrodonides de la foto presa pel Curiosity. Imatge: NASA/JPL-Caltech/MSSS

Per tant, això seria una altra evidència que en un passat remot Mart hauria tingut aigua líquida, i per tant, les probabilitats de què hi hagi hagut vida augmenten.

De fet, aquesta troballa no és la primera que apunta a la possibilitat de què hi havia hagut aigua a Mart, ja que des de les primeres missions del Mariner 9 l’any 1971 ja s’havien observat formacions que semblaven canyons i llits de rius.

A banda de les argiles que vaig comentar, una altra possible prova d’aigua va ser ara fa una any, quan el Opportunity, l’altre astromòbil (molt més “primitiu” que el Curiosity) que fa 8 anys que s’hi passeja, va trobar al cràter Endeavour una veta (mineral amb forma de vena) d’aspecte brillant (foto aquí baix) que té tota la pinta de ser guix. Com que aquest es forma a la Terra per sedimentació amb aigua, és probable que aquest fos l’origen d’aquest material a Mart, fa algun miler de milions d’anys.

Veta guix ?Imatge colorejada d’una veta mineral semblant al guix, fotografiada per l’astromò il Opportunity el 2011. Imatge: NASA/JPL-Caltech/Cornell/ASU

Els de la NASA diuen que aquestes fotos fetes ara pel Curiosity són una gran evidència de l’aigua líquida, però vaja, no vull fer-me l’incrèdul, no sé si aquestes pedres i la seva disposició podrien haver-se format d’alguna altra manera, qui sap, altres materials líquids, l’erosió pel vent, no ho sé.

Bé, tal com diuen els mateixos científics de la NASA, la missió del Curiosity prevista per a dos anys va més enllà de la possible confirmació visual d’un possible antic corrent d’aigua. Les anàlisis que aniran fent els equipaments del Curiosity han de permetre entendre la composició química de tots aquests materials i el seu origen, i al mateix temps intentar saber quan i perquè Mart es va assecar, si és que abans havia estat un planeta humit. Per això, el Curiosity ha d’anar a explorar el Mont Sharp, que està a uns 6 km del centre del cràter on va aterrar. En la base d’aquesta muntanya es troben argiles i sulfats, segons les observacions orbitals, i per tant el Curiosity haurà de fer l’”escalada” d’aquesta muntanya, a uns 700 m d’alçada, i allà ajudar als científics a desxifrar la història del Mart humit i el Mart sec, i trobar alguna altra prova de la possibilitat de vida marciana passada i de la seva habitabilitat actual.

Bibliografia

NASA, News Releases, NASA Rover Finds Old Streambed On Martian Surface, 27 sept 2012

Mike Wall, Space.com Senior Writer, Curiosity’s ancient streambed discovery is just the latest clue. Space on NBCNews.com

IAS Preparation Online, Curiosity finds ancient stream bed on Mars

Mike Wall, Space.com Senior Writer, NASA Rover finds convincing evidence of water on Mars. Space.com

Poques novetats a Mart, però tenim un estudi decebedor a la Terra

Click here for english:  Few news from Mars, but there is a disappointing study in Earth

16 setembre 2012

Fa uns dies escrivia en aquest blog (Hi ha vida a Mart ?) sobre la missió Mars Science Laboratory de la NASA a Mart amb el famós astromòbil Curiosity, i el principal objectiu de trobar rastres de possible vida que hi hagués hagut al planeta roig.

Bé, com era d’esperar, de moment no hi ha cap notícia espectacular, ja que com en tots els estudis científics, les coses requereixen el seu temps. El Curiosity va fent fotos (aquí en veiem una) i va prenent mostres i analitzant-les. Avui porta 40 dies des de l’aterratge i s’ha passejat uns 150 metres. I tal com diu la darrera crònica de la NASA, continua fent la seva feina “amb bona salut”. Seguirem esperant doncs.

Vista de Mart del CuriosityUna de les fotos fetes pel Curiosity al cràter Gale amb una càmera Mastcam de 34 mm. Les muntanyes del fons (a uns 15 km) són l’anomenat Mount Sharp. Imatge: NASA/JPL-Caltech/MSSS

Ara bé, avui us volia comentar sobretot una notícia una mica decebedora en quant a les possibilitats de que hi hagués hagut vida marciana. Resulta que un treball recent d’uns investigadors francesos i nord-americans (Meunier et al, 2012) aporta proves de què les argiles marcianes podrien tenir un origen magmàtic directe i per tant no s’haurien format per contacte d’aigua líquida amb l’escorça basàltica, com fins ara s’hipotetitzava. I per tant, quant menys probable l’existència d’aigua líquida en el passat de Mart, menys probabilitat que hi hagi hagut sers vius.

Efectivament, les argiles són silicats hidratats (grup filosilicats), sobretot d’alumini (Al2O3 · 2 SiO2 · 2 H2O), minerals d’estructura granular que a la Terra s’originen sobretot per descomposició de roques magmàtiques que contenen minerals silicats, com el feldespat, per acció de l’aigua líquida (aquesta pot contenir àcid carbònic i altres compostos). Ja fa alguns anys que s’han identificat argiles a Mart amb els espectròmetres de l’observatori OMEGA de la nau Mars Express de l’agència europea, orbitant Mart (Bibring et al, 2006). Aquests minerals argilosos, força abundants, es creia fins ara que s’haurien format durant molt temps per interacció d’aigua líquida amb l’escorça basàltica de Mart, descomponent les roques magmàtiques, però això sí, als primers temps de la seva història, fa uns 3700 milions d’anys, a la mateixa època d’inici de la vida terrestre. La presència d’aigua líquida seria un signe de condicions més càlides i humides en el Mart primitiu, i per tant més probabilitat de vida.

Argiles marcianesArgiles (en vermell) exposades en l’escorça antiga de piroxens (silicats metàl·lics) de Mart al Mawrth Vallis, mirant al sud. Imatge © Joseph Michalski

Però el treball de Meunier et al. publicat ara suggereix un mecanisme diferent que no requereix les reaccions perllongades de les roques amb l’aigua. Curiosament, la prova l’han trobat a la Terra, estudiant argiles de l’atol de Mururoa a la Polinèsia francesa, que són argiles anàlogues als filosilicats marcians. Utilitzant tècniques petrogràfiques (estudi de les estructures del mineral a nivell microscòpic), microanàlisis d’elements, i de proporció d’isòtops, aquests investigadors han vist que les argiles del Mururoa, riques en Fe i Mg, són molt més riques en elements terres rares (lantànids i altres) i tenen unes estructures microscòpiques molt diferents respecte les altres argiles terrestres més abundants originades per alteració de l’aigua. Les característiques de les argiles del Mururoa apunten a què s’originaren per pulsos breus de magma en desgasificació als intersticis del basalt, i l’aigua que contenen les argiles seria només d’origen magmàtic.

Meunier et al. també han estudiat meteorits marcians i les argiles d’alguns d’aquests també presenten les mateixes característiques que les de Mururoa. Sobretot la proporció dels isòtops carboni-13 i deuteri del meteorit Lafayette mostra que les argiles foren formades per precipitació directa de fluid magmàtic que contenia aigua, per desgasificació del magma.

Per tant, si es demostra que les argiles de Mart, molt semblants a les de Mururoa si més no en els seus espectres, també foren formades per desgasificació magmàtica, aleshores la presència d’aigua líquida en la història de Mart seria més difícil de demostrar, i aquest planeta no hauria tingut condicions fàcils d’habitabilitat a les mateixes èpoques on la vida començava a florir a la Terra.

El lloc per on es mou el Curiosity, el cràter Gale, se sap que conté filosilicats, o sigui, argiles. Queda doncs esperar que aquest astromòbil trobi les argiles i les analitzi, i a veure si pot aportar algunes dades una mica més optimistes.

Bibliografia

Bibring, J-P. et al (2006) Global mineralogical and aqueous Mars histoy derived from OMEGA/Mars Express Data. Science 312, 5772, 400-404

Hynek, B. (2012) Planetary science: Unhabitable martian clays ? Nature Geoscience, News and Views, online 9 sept 2012: http://dx.doi.org/10.1038/ngeo1560

Meunier, A. et al (2012) Magmatic precipitation as a possible origin of Noachian clays on Mars. Nature Geoscience, online 9 sept 2012: http://dx.doi.org/10.1038/ngeo1572

http://en.wikipedia.org/wiki/Clay

Hi ha vida a Mart ?

Click here for english: Is there life in Mars ?

30 agost 2012

Com sabeu, aquests dies Mart torna a estar de moda. El 6 d’agost hem vist com la missió Mars Science Laboratory (MSL) de la NASA [1] va aterrar, o potser més ben dit, “amartitzar” (existeix aquesta paraulota ?) al planeta roig amb èxit, i ara l’astromòbil Curiosity s’hi passeja per allà veient què hi troba. Aquest robot d’uns 900 kg, el més gran que s’ha aconseguit fer arribar sa i estalvi a Mart, va molt ben equipat. Porta 10 instruments científics, com teledetector amb làser infraroig, espectròmetre de masses, cromatògraf de gassos, difracció de raigs X, càmera microscòpica, detector de radiacions, estacions metereològiques, i altres, a més de 17 càmeres fotogràfiques [2].

Aquests equips estan pensats per intentar detectar qualsevol rastre d’aigua, analitzar les roques amb precisió, estudiar els minerals en la superfície de Mart, mesurar la quiralitat de les molècules detectades (ja sabeu, L- o D-, com els L-aminoàcids propis dels sers vius) i fer fotografies en alta resolució.

Curiosity

L’astromòbil Curiosity, de la missió Mars Science Laboratory de la NASA

Amb aquestes eines, entre els objectius de la MSL, cal destacar la determinació de si hi van existir condicions propícies per a la vida. Per tant, més que buscar si troba directament sers vius, l’objectiu és intentar trobar senyals de si n’hi podria haver o hi hagués hagut, i d’altra banda, veure les possiblitats del terreny (“marteny” ?) des del punt de vista d’una possible colonització.

La vida tal com la coneixem a la Terra es basa en els elements químics de la bioquímica fonamental, o sigui, carboni, oxigen, hidrogen, nitrogen, fòsfor i sofre, i els altres oligoelements. Si bé aquests elements es troben a molts llocs de l’espai, inclòs Mart, cal quantificar-los per saber si les proporcions són indicatives d’una possible vida marciana present o passada.

Per descomptat, un punt clau en la cerca de vida és trobar aigua líquida, ja que a la Terra es troben sers vius a qualsevol lloc on hi hagi l’aigua en estat líquid, independentment de les altres condicions, aeròbiques o no, i de pHs extrems i altres condicions inhòspites. Com sabeu, al nostre planeta hi ha microorganismes per tot arreu, i dels anomenats extremòfils, ja siguin arquees o bacteris, n’hi ha que viuen als fons marins abisals a pressions enormes, altres a pH per sota de 1 i a temperatures properes a l’ebullició, altres a uns quants centenars de metres sota terra, altres a les capes altes de l’atmosfera, altres que aguanten radiacions, altres en una pressió osmòtica molt alta (salines per ex.), etc. Però en tots els casos, i fins i tot a vegades amb molt pocs nutrients, sempre es troben en presència d’aigua líquida, encara que sigui en poca concentració. A la Terra, allà on hi ha aigua líquida, sempre s’han trobat sers vius, sobretot microorganismes.

Doncs bé, a Mart, hi ha aigua líquida ? Sembla que molt difícilment, però no impossible del tot. Hi ha aigua, això sí, sobretot gel als pols (vegeu foto) i en altres llocs, però la poca pressió atmosfèrica (la màxima a la superfície marciana és un 0,6% de la terrestre), fa que el gel es sublimi directament a vapor d’aigua, que pràcticament no és retingut per l’atmosfera i s’escapa del planeta. L’atmosfera marciana conté 95% CO2, 3% N2, i traces d’oxigen i aigua, a banda de molta partícula en suspensió, de color rogenc semblant al color en què veiem el planeta, degut a òxid de ferro. La temperatura oscil.la des d’uns -140ºC als pols fins a uns 35ºC ocasionalment, a l’equador. Per tant, encara que sigui de forma temporal, sí que pot haver-hi aigua líquida.

Mart

Mart amb el seu color real de vist amb el telescopi espacial Hubble, NASA 1999

Tanmateix, malgrat l’inhòspit que sembla Mart actualment, hi ha proves geològiques de l’existència d’aigua líquida en un passat, per la geomorfologia de valls i canals, etc, i també per la presència d’alguns minerals que només es formen amb aigua (hematita per exemple).

D’altra banda, s’han detectat a Mart petites quantitats de metà i formaldehid, compostos que a la Terra són generats sobretot biològicament i que les condicions de l’atmosfera marciana fan que siguin de vida curta [3]. Tanmateix, no es descarta el seu origen geològic.

L’habitabilitat de Mart s’ha provat reproduint les seves condicions a nivell de laboratori, i sotmetent-hi líquens alpins i polars a aquestes condicions [4]. Doncs s’ha vist que ho podrien resistir !

La qüestió de possible vida a Mart tingué un punt àlgid el 1996, quan foren publicades a la revista Science [5], per personal de la NASA, imatges d’un tall microscòpic d’un meteòrit procedent de Mart, el ALH84001. Aquesta pedra sembla que és d’origen marcià i fou llençada a l’espai per l’impacte d’un meteòrit a Mart fa uns 15 milions d’anys, i després de viatjar pel sistema solar, arribà a l’Antàrtida terrestre, on es va trobar el 1984. Les estructures que veiem recorden cadenes bacterianes, i es va proposar que serien microfòssils marcians. Tanmateix, no s’ha demostrat l’origen biològic d’aquestes formes i d’altra banda s’ha proposat un origen inorgànic dels minerals del meteòrit [6].

ALH84001 estructuresMicroscòpia electrònica d’un fragment del meteòrit ALH84001 (imatge de la NASA)

Bé, esperem doncs amb expectació els resultats de les anàlisis que està fent el Curiosity. Si troba evidències de vida present o passada a Mart, ens donarà molt que pensar, sobretot en el sentit que els organismes terrestres no som únics a l’univers, i encara que només siguin evidències de vida microbiana molt senzilla, podrem concloure que la vida és una característica ben extesa a l’univers, oi ?

Què en penseu ? Trobarà el Curiosity proves de vida a Mart ?

Terra i MartTerra i Mart a la mateixa escala, dos Bio-planetes ? (imatge de la NASA)

Bibliografia

[1] NASA: http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/

[2] Mahaffy, P. (2009) Sample analysis at Mars: Developing analytical tools to search for a habitable environment on the red planet. Geochemical News (Geochemical Society), 141, oct. 2009

[3] Krasnopolski, V.A. et al. (2004). Detection of methane in the Martian atmosphere: evidence for life?”. Icarus 172, 537–547

[4] DLR, German Aerospace Center) Surviving the conditions on Mars: http://www.dlr.de/dlr/en/desktopdefault.aspx/tabid-10081/151_read-3409/

[5] McKay, D.S. et al. (1996) Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001. Science 273, 924–930

[6] Golden, D.C. et al. (2004) Evidence for exclusively inorganic formation of magnetite in Martian meteorite ALH84001. American Mineralogist 89, 681–695

[ ] … i la Wikipèdia:

– Mars Science Laboratory: http://en.wikipedia.org/wiki/Mars_Science_Laboratory

– Mars: http://en.wikipedia.org/wiki/Mars

Lluís Rabell

Activista, polític, company

Blog Cátedra de Historia y Patrimonio Naval

“Quien domina el mar, domina todas las cosas” (Temístocles)

No sé ni cómo te atreves

Fotografía y esas pequeñas cosas de cada día

Life Secrets

For my students

Horitzons llunyans

Mirades distants

#4wine

Los vinos son pequeñas historias dentro de una botella y nosotras queremos contarte las nuestras

Vi·moments·persones

Un maridatge a tres bandes

SciLogs: Artificial, naturalmente

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

microBIO

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

RealClimate

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Quèquicom

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Dionís de viatge a Ítaca

Experiències enoturístiques

A %d bloguers els agrada això: