Category Archives: URV

Llicenciats en Biotecnologia per la URV, 10 anys després

21 febrer 2022

En memòria de l’Albert Almasqué, que fou alumne destacat de la 1a promoció d’estudiants de Biotecnologia de Tarragona. També fou el seu primer estudiant Erasmus (a Bolonya 2007-08), i coordinador de la 1a Jornada de Biotecnòlegs de Catalunya (abril 2010) de la ASBTEC.

Malauradament va morir l’agost de 2011. El recordem amb afecte.

MOTIUS D’AQUEST ARTICLE

El motiu principal ha estat la meva estreta relació amb aquestes noies i nois —actualment adults— que van estudiar la llicenciatura de Biotecnologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona, perquè vaig ser coordinador del disseny, elaboració i posta en marxa del pla d’estudis d’aquesta llicenciatura. A més a més, els vaig tenir a tots ells com a alumnes de 1 o 2 assignatures i vaig fer de tutor d’uns quants d’ells. Van ser 4 promocions, des dels que van començar el curs 2005-06 i van acabar pel 2009, fins als que van començar el curs 2008-09 i van acabar pel 2012, un total de 154 llicenciats. 

La meva relació prèvia amb els estudis de Biotecnologia va començar cap al 2001 quan vaig col·laborar amb el rector Lluís Arola en la documentació de la justificació, per part d’una comissió de rectors, de la llicenciatura en Biotecnologia com a títol oficial a nivell espanyol. També vaig col·laborar en la documentació de la justificació territorial i sòcio-econòmica a la URV. Un cop aprovada la implantació de la llicenciatura en Biotecnologia a la URV, el desembre del 2004 em van confiar l’encàrrec del disseny del pla d’estudis, que el vam elaborar en una petita comissió amb membres de les Facultats d’Enologia i de Química i de l’ETSEQ. En paral·lel, l’abril de 2005 vaig ser nomenat responsable de l’ensenyament de Biotecnologia.

Com a tal, durant aquells anys amb aquests alumnes, que van ser els “conillets d’índies“, vaig tenir l’honor i plaer de coordinar la posta en marxa de tots els cursos, els continguts de les assignatures, l’assignació als departaments, la concreció de les optatives, els itineraris o especialitzacions, la gestió dels projectes en empreses o institucions, les adaptacions i convalidacions amb els altres ensenyaments, l’establiment de convenis Erasmus amb altres universitats estrangeres, i l’adquisició d’equipaments als laboratoris i de fons bibliogràfics, entre altres coses. 

Tota aquesta feina la vam fer professors i administradors i tècnics de la Facultat d’Enologia —el centre responsable d’aquesta llicenciatura—, i sobretot amb professors dels Departaments més implicats: Bioquímica i Biotecnologia, Química Analítica i Q. Orgànica, Química Física i Inorgànica, Enginyeria Química i Ciències Mèdiques Bàsiques. Vull agrair a tots la seva confiança en el muntatge d’aquesta llicenciatura que vam muntar entre tots: alumnes, professors, personal tècnic i de gestió, i els responsables de la URV aquells anys.

Un segon motiu d’escriure aquest article és que aquests Biotecnòlegs són els únics amb la Llicenciatura, si més no a la URV, ja que la quarta promoció 2008-12 va ser la última, perquè el curs següent 2009-10, essent jo degà de la Facultat d’Enologia, va començar el Grau de Biotecnologia, amb la posada en marxa dels Graus universitaris. Per tant, i encara que els Graus tenen la mateixa validesa que les Llicenciatures —i la mateixa duració de 4 anys en aquest cas—, no deixa de ser com si s’hagués tancat un cicle d’estudiants que han compartit el mateix pla d’estudis i el mateix entorn de professorat i infraestructures. Per tant, d’alguna manera són únics i “extraordinaris”. Per descomptat, com que la nota de tall per accedir-hi era de les més altes —i ho segueix sent per al Grau—, eren ben espavilats i molt bons alumnes.

Cal senyalar que quan es va començar el 2005 aquesta llicenciatura a la URV, i coordinament amb la Universitat de Lleida, a Catalunya només es podia estudiar Biotecnologia a la UAB, i a la resta d’Espanya només s’havia iniciat a la Pablo Olavide de Sevilla. A banda, també s’havia començat en 2 universitats privades, la de Vic i la Francisco de Vitoria de Madrid. Per tant, era una llicenciatura ben nova, i a diferència de la llicenciatura de Bioquímica de 2n cicle —2 anys—, la de Biotecnologia ja fou de 1r i 2n cicle, amb els 4 anys. De fet, aquesta llicenciatura ja tenia moltes de les característiques dels Graus, i el canvi del pla d’estudis de Llicenciatura a Grau de Biotecnologia va ser relativament fàcil.

Posteriorment, amb els Graus des del 2010, la Biotecnologia ha tingut una expansió extraordinària, de tal manera que en l’actualitat només a Catalunya es pot estudiar a 7 universitats, sense comptar altres Graus relacionats. 

Un tercer motiu d’aquest article és donar una certa continuïtat a l’article que vaig escriure en aquest mateix blog a finals del 2012: https://abordons.wordpress.com/2012/09/28/els-biotecnolegs-per-la-urv-dos-anys-despres-fan-tesi-doctoral-o-treballen-al-sector/. En aquella ocasió vaig recórrer a fer una enquesta entre els que havien acabat un parell d’anys abans. Però a diferència de llavors, on només hi eren 2 promocions i feia molt poc temps que havien acabat, en aquest cas estic analitzant tots els biotecnòlegs que aquest curs farà entre 10 i 13 anys que van acabar la llicenciatura, o sigui, un nombre i un temps significatiu per veure com els ha anat i el que fan actualment.

QUI SÓN AQUESTS LLICENCIATS EN BIOTECNOLOGIA per la URV ?

Bé, no diré els noms, però aquí teniu les fotos dels actes festius de les 4 graduacions, on surten quasi tots.

Com he comentat, són 154, segons el que tinc apuntat dels llistats d’aleshores. Com és obvi a les fotos, són una gran majoria de dones, en concret 117 —un 76%—, i 37 homes —un 24%—(Figura 1).

Figura 1. Proporcions i nombres de llicenciades i llicenciats en Biotecnologia per la URV.

En quant al lloc d’origen o procedència d’aquests estudiants —encara que només ho tenia apuntat d’uns 115 dels 154—, una majoria són originaris de les comarques tarragonines (un 59%), n’hi ha un 19% de la resta de Catalunya (sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona), un 8% del País Valencià, un 3% de les Illes Balears i un 9% de la resta d’Espanya. D’aquests n’hi ha del País Basc, Aragó, Navarra, Galícia, Andalusia, Canàries, Castella-la-Manxa, i algun altre que no recordo. També hi ha un 2% originaris d’altres països, com Equador, Mèxic o Rússia. 

Cal senyalar que malgrat l’origen no catalanoparlant d’alguns d’ells —com veiem, un 11%—, i que una majoria de professors fem la docència en català, no va haver-hi mai problemes lingüístics, gràcies a la bona disposició i adaptabilitat per part d’alumnes i professors i a unes bones tutories específiques d’aquests casos. 

Quan van començar la llicenciatura, la gran majoria d’ells lògicament tenien 18 o 19 anys i la via d’accés havia estat les PAU des del batxillerat. Tanmateix, també hi hagué alguns que havien fet estudis de FP i ben pocs amb altres llicenciatures.

Molts d’ells van fer la llicenciatura de Biotecnologia en els 4 anys del pla d’estudis, però uns quants d’ells la van acabar en 5 anys perquè s’ho van combinar amb estades Erasmus o Sèneca i també amb el Projecte en empreses o institucions, així com simultaniejant amb la llicenciatura en Bioquímica.

Un aspecte interessant a comentar és la Menció o especialitat dins de Biotecnologia que van assolir aquests estudiants. En funció de les optatives que cursaven podien demanar una de les 3 mencions (Taula 1), que se’ls lliurava en forma de diploma en l’acte de graduació. Com veiem, una majoria important triaven la menció de Biomedicina.

Menció% Llicenciats
Biotecnologia Molecular i Biomedicina70
Biotecnologia, Aliments i Nutrició19
Biotecnologia Industrial i Medi Ambient11
Taula 1. Menció triada pels licenciats en Biotecnologia per la URV de les 4 promocions (total de 139 mencions)

…………………………..

MÈTODE EMPRAT PER OBTENIR LA INFORMACIÓ

Si bé jo ja disposava de la informació bàsica suara comentada de qui eren, l’interès d’aquest article és saber què han fet un cop van acabar la llicenciatura i de què o en què treballen actualment. Per aconseguir aquesta informació he recorregut sobretot al LinkedIn, la xarxa social orientada als professionals i els negocis més emprada mundialment, que té com a finalitat posar en contacte i establir col·laboracions entre professionals qualificats, i facilitar la cerca de feines. Actualment és propietat de Microsoft i té uns 750 milions d’usuaris. D’aquests 154 llicenciats en Biotecnologia, 137 són usuaris de Linkedin i els apartats de continguts que la gran majoria d’ells tenen actualitzats i que he pogut aprofitar són lògicament sobretot els d’Experiència i d’Educació. 

Per aconseguir informació dels altres que no són a LinkedIn o quan la informació d’aquest no ha estat suficient, he recorregut a les cerques de Google, i és clar als seus e-correu si els tenia, o gràcies a consultes que he fet a algun/a dels altres companys. Dels 154, finalment he aconseguit prou informació de 151 i per tant només n’hi ha 3 dels qual no he trobat res. Amb això, crec que els resultats són ben significatius, d’un 98% del total de llicenciats en Biotecnologia per la URV.

Amb tota aquesta informació he elaborat un full de càlcul Excel (que no mostro aquí) amb 154 files i unes 30 columnes de dades de tots ells, que per analitzar-les poden ser ordenades amb filtres de cada columna. A partir d’aquí en un altre full de càlcul he pogut confeccionar i analitzar els resultats de cada tipus de dades i elaborar els gràfics corresponents.

MÀSTERS I ALTRES ESTUDIS FETS 

Com he dit, alguns van simultaniejar l’acabament de la llicenciatura de Biotecnologia amb la matriculació a la de Bioquímica de 2n cicle a la mateixa URV (a la Facultat de Química), ja que hi havia una part important de compatibilitat entre ambdós ensenyaments. En concret, els que ho van fer van ser un 14%, dels quals la majoria són de les primeres promocions: del 2009 (un 19% també van fer Bioquímica) i del 2010 (un 28%).

En quant als Màsters, un 82% d’aquests llicenciats en Biotecnologia n’han cursat algun. De fet, aquests 127 han realitzat un total de 160 Màsters, o sigui, una mitjana de 1.26 Màsters per persona, ja que 25 d’ells han fet 2 Màsters, i fins i tot n’hi ha 4 que han fet 3 Màsters.

Com veieu (Figura 2), els Màsters realitzats són molt diversos. N’hi ha uns 35 de matèries o àmbits bàsics o complementaris de disciplines ja estudiades una mica a la llicenciatura, com Biotecnologia, Bioquímica i Biologia Molecular, Genètica, Immunologia, Microbiologia, Enginyeria Bioquímica o Bioinformàtica. A banda d’aquests bàsics, la Biomedicina és l’àmbit preferit —com era previsible havent vist les seves preferències que hem comentat abans amb les Mencions dins la llicenciatura—, amb un total de 53 Màsters dels 160, incloent-ne d’aspectes diversos, com Ciències Mèdiques, Farmacologia, Neurociències, Psiquiatria, Reproducció humana, Clínica, Forense i altres.

Figura 2. Distribució en àmbits i nombres dels 160 Màsters realitzats per 127 llicenciats en Biotecnologia per la URV.

Un altre àmbit amb força Màsters realitzats és el de Nutrició, Enologia i altres relacionats amb aliments, on també he inclòs alguns de vegetals. Entre aquests estan els Màsters concrets més cursats de tots els tipus: Nutrició i Metabolisme (12) i d’Enologia (9), impartits al mateix campus de Sescelades de la URV.

Els Màsters de Professorat són també dels més cursats (19), ja que són requerits per impartir classes a educació secundària. Després hi han els Màsters relacionats amb Medi Ambient, biodiversitat i sostenibilitat (8). Cal destacar també els Màsters relacionats amb Finances, negocis i màrqueting (6). Un altre tipus de Màsters ben novedosos i específics bastant cursats són els de Nanociència i nanotecnologia (6). Finalment, alguns d’aquests llicenciats han cursat Màsters relacionats amb altres àrees (5) com per exemple Comunicació, Riscos laborals, etc.

La diversitat dels Màsters realitzats també es reflexa en els llocs on han estat cursats (Figura 3). La gran majoria són Màsters oficials realitzats a les universitats públiques (95%). Malgrat que molts els han realitzat a la mateixa URV (30%), cal destacar que la proporció més gran (37%) els han fet a l’àrea de Barcelona, sobretot a la UB, UAB i UPF. La majoria de valencians d’origen, però també algun altre, han optat per realitzar Màsters d’universitats de València i Alacant (8%). A més dels senyalats de Madrid, País Basc i Navarra, també n’han fet a diverses universitats de la resta d’Espanya (Salamanca, Saragossa, Logronyo, Sevilla, Granada i Vigo). Lògicament els Màsters de negocis o màrqueting han estat fets a centres privats com el CESIF, ESADE o IUCT, sobretot de Barcelona. Els Màsters realitzats a la resta d’Europa ho han estat a Dinamarca (4), Alemanya (3), Regne Unit (2), Països Baixos, Suècia i Finlàndia.

Figura 3. Distribució i nombres dels llocs de realització dels 160 Màsters realitzats per 127 llicenciats en Biotecnologia per la URV.

A nivell de postgrau, a banda d’altres cursos diversos que molts d’ells han realitzat, cal esmentar la superació de l’examen per tenir una plaça de BIR (Biòleg Intern Resident). És la formació sanitària especialitzada de 4 anys per a biòlegs, bioquímics i biotecnòlegs, que dóna el títol de Biòleg Especialista a nivell de tot Espanya, per poder treballar com a tal en hospitals públics o privats, de forma similar als MIR dels metges. Segons la informació de què disposo, només n’hi ha hagut una dels nostres llicenciats que va superar aquest examen i aconseguí una plaça de resident especialista, concretament en Immunologia. És una llàstima que aquesta possibilitat, ben factible i atractiva, no és gaire coneguda entre els nostres biotecnòlegs.

TESIS DOCTORALS

Entre aquests llicenciats en Biotecnologia per la URV, n’hi ha 87 que ja són Doctors, un 56%. Aquest % és molt semblant en les 4 promocions (un 55-59%). Els àmbits o àrees de les tesis doctorals són molt similars als comentats dels Màsters, amb un clar predomini dels temes de Biomedicina i lògicament molt diversos i específics segons els grups de recerca on els han realitzat. El resum dels llocs de les universitats o altres centres de recerca on han fet les tesis doctorals són els que veiem a la Figura 4.

Figura 4. Resum dels llocs de realització de les tesis doctorals dels 87 Doctors, també llicenciats en Biotecnologia per la URV.

Com veiem, la proporció dels que han fet la tesi doctoral als departaments de la URV (Dpt. Bioquímica i Biotecnologia, Dpt. Ciències Mèdiques Bàsiques i Dpt. Enginyeria Química) és més gran que la dels Màsters cursats a la URV. Lògicament i en línia als Màsters, molts han fet la tesi a les universitats o altres centres de recerca de Barcelona. Els 8 que l’han fet a la resta d’Espanya han estat al País Valencià (4), País Basc, Vigo, Sevilla i Madrid. 

Cal destacar el nombre elevat (18) de tesis realitzades a la resta del món, un 21%, molt més que la proporció de Màsters fets a fora (8%). Els països on s’han fet aquestes tesis són Regne Unit (4 tesis), Alemanya (3), Països Baixos (2), Suècia (2), Suïssa, Itàlia, Txèquia, Finlàndia, Estats Units, Mèxic i Austràlia.

Curiosament, el nombre de tesis realitzades a la URV fou molt més gran dels que van acabar el 2009 (14) que la resta d’anys, i en canvi, de les tesis realitzades a l’estranger només en fou una el 2009 i es disparen a la darrera promoció de 2012 amb 9 tesis, la meitat de les 18 totals.

ON SÓN ACTUALMENT aquests LLICENCIATS EN BIOTECNOLOGIA per la URV ?

He trobat informació d’on són i/o treballen actualment de 150 dels 154 llicenciats en Biotecnologia que tinc apuntats. Cal fer constar que aquí i als apartats següents comento on són actualment, però que molts d’ells durant aquests 10-13 anys transcorreguts han passat per diferents llocs i dedicacions. Per exemple, alguns dels que ara són a Catalunya o la resta d’Espanya abans han estat fent les tesis doctorals o altres estades en altres llocs, molts de l’estranger. Bastants han fet Màsters en un lloc i la tesi en un altre, i han tornat a llocs més propers al seu origen, o en algun cas, ben a l’inrevés.

Com veiem (Figura 5), lògicament els llocs on treballen ara són sobretot Tarragona i comarques tarragonines (32%) i la resta de Catalunya (29%), sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. De la resta d’Espanya destaca Madrid, el País Basc i Navarra, i el País Valencià. Com veiem, és remarcable la proporció dels que són a l’estranger, un 26%. D’aquests, veiem a la part inferior de la Figura 5 els que són als diversos països d’Europa. Entre aquests en són majoria els països del nord, i és curiós que no n’hi ha cap ni a França ni a Itàlia. 

Figura 5. Distribució dels llocs de treball actuals dels llicenciats en Biotecnologia per la URV. A la part inferior, la distribució de llocs dels que són a la resta d’Europa.

A fora d’Europa hi ha lògicament la majoria als Estats Units (5), i alguna a Mèxic, Equador, Austràlia (2) i fins i tot una a Singapur. Utilitzo el femení en aquests casos perquè totes aquestes 10 que són fora d’Europa són dones. I entre els que són a la resta d’Europa es manté la proporció aproximada de 3/4 de dones i 1/4 d’homes que hem vist del total de llicenciats. Per tant, no podem dir que en aquest cas els homes hagin estat més “aventurers” marxant ben lluny de casa que les dones, potser ha estat al revés.

Entre els que no són a l’estranger, com era d’esperar, hi ha una certa correlació amb el lloc d’origen, que és més clara per als de les comarques tarragonines, els valencians, balears, aragonesos, bascos i navarresos. No hi tanta correlació amb el lloc d’origen en els casos de Barcelona i sobretot Madrid, on hi van a treballar també d’altres llocs degut a la concentració d’empreses i institucions.

EN QUÈ TREBALLEN ACTUALMENT els LLICENCIATS EN BIOTECNOLOGIA per la URV

Dels 154 llicenciats apuntats he trobat informació de 149 en quant a l’àmbit i tipus de feina que fan. Com veiem a la Figura 6, només hi ha 10 que treballin amb temes no relacionats amb Biotecnologia. O sigui, un 93% dels llicenciats (139) treballen en àmbits o temes més o menys relacionats amb Biotecnologia, entenent aquesta en un sentit ample. 

D’aquests 10 que no treballen en Biotecnologia, n’hi ha alguns tècnics d’empreses del sector químic, altres responsables de màrqueting i negocis en diverses empreses, i algun dissenyador de webs i redactor de blogs, entre altres. Els casos més sorprenents d’aquests altres, que demostren la pluralitat de formació de moltes persones incloent les vocacions artístiques, són una soprano del Liceu de Barcelona i una actriu de teatre, cine i TV. Molt d’èxits a les dues !!

Una ampla majoria dels 149 llicenciats (58% de tots, i un 62% dels que treballen en àmbits de Biotecnologia) ho fan en temes relacionats amb Biomedicina i temes relacionats amb la salut (Figura 6 part superior).

A la part inferior de la Fig. 6 veiem una distribució aproximada dels temes dins de Biomedicina. El grup més nombrós (28%) són els que estan en temes de gestió, negocis, comercials o de mercat. Els segueixen (14%) els que he agrupat com a òmiques i bioinformàtica incloent els que treballen en genètica humana. La meitat d’aquests 10 són de bioinformàtica. A la resta de les columnes de la Figura veiem altres àmbits específics destacables com l’Embriologia i reproducció humana o la Immunologia i vacunes. En el cas de Microbiologia i fongs n’hi ha alguns relacionats amb control de qualitat i altres amb recerca. Cal remarcar el nombre significatiu dels que treballen en temes ben específics com Càncer (5) o les Neurociències (4).

Entre els altres àmbits (Figura 6, part superior) veiem un 7% que treballen en empreses d’Anàlisi i diagnosi, de reactius i equipaments que s’utilitzen tant a l’àmbit biomèdic com alimentari i altres. Un 12% estan relacionats amb el camp Alimentari, on he inclòs alguns de temes agrícoles i d’animals, així com els que fan recerca en llevats, que és aplicable tant al camp alimentari com el biomèdic. Al camp Ambiental i temes d’aigües residuals o de consum s’hi dediquen un 4%. Al sector Educatiu hi són un 10%, sobretot com a professors de secundària. Finalment, uns poquets (2%) treballen en temes de Bibliometria i gestió universitària de Transferència de la recerca.

Figura 6. Distribució dels àmbits de feines actuals dels llicenciats en Biotecnologia per la URV. A la part inferior, distribució dels que treballen en Biomedicina i altres temes relacionats.

Un altre aspecte per considerar és en quin tipus d’institució o empresa i en quin sector treballen (Figura 7). Com veiem, un 4% ho fan en organismes de l’administració, en concret 3 de la Generalitat de Catalunya i 2 de la Unió Europea. A les universitats és on més n’hi ha (19%), dedicant-se majoritàriament a la recerca, sobretot amb contractes postdoctorals. Entre aquests, n’hi ha uns 4 professors a temps complet i com a mínim 3 associats. 

El 10% dels llicenciats s’han immers en el món de l’ensenyament secundari. D’altra banda, un nombre important (quasi un 19%) són en centres de recerca, dels quals la majoria són públics i només un és un centre privat. Alguns (6%) treballen en centres de salut, com els d’embriologia i reproducció assistida. Totes aquestes institucions majoritàriament públiques representen el 55% dels casos.

En quant als que treballen en empreses i altres centres privats (Figura 7, columnes marrons, dreta), són el 45%. Les més freqüents són les empreses farmacèutiques (17%), seguides de les de productes de laboratori, on incloc els productes d’aplicació biomèdica (10%). També hi ha un 4% que treballen en empreses del camp de la salut, diferents de les farmacèutiques. D’altra banda, els de les empreses agroalimentàries, incloent alguna de nutrició animal, representen el 8% del total. Hi ha un 3% en empreses de temes ambientals i finalment un 1% en una empresa d’informació de publicacions científiques.

Figura 7. Distribució en funció dels tipus d’institucions o empreses i sectors de les feines actuals dels llicenciats en Biotecnologia per la URV. En blau els centres públics i en marró les empreses i altres centres privats.

Per acabar aquest apartat, em queda comentar quin tipus de feina o contracte o càrrec tenen els 139 llicenciats que treballen en temes de Biotecnologia, independentment de l’àmbit, biomèdic o alimentari o el que sigui. Tanmateix, aquests tipus de feines són molt relatius, i aquí m’he basat exclusivament en el que ells mateixos fan constar al Linkedin. 

Per fer això, en primer lloc considero separadament els que treballen en el sector públic dels que ho fan en empreses privades.

Els tipus de feina dels del sector públic es poden resumir aproximadament en aquests 4 (Taula 2):

Investigadors i professors d’universitat a temps complet65%
Professors de secundària (algun a la privada)16%
Tècnics especialistes (en bioinformàtica, immunologia, anàlisi, etc.) 13%
Responsables de projectes, estratègies, consultories, etc. 6%
Taula 2. Tipus de feina actual dels llicenciats en Biotecnologia per la URV que treballen al sector públic.

Entre els que són al sector privat (Figura 8) hi ha un 9% que es podrien dir tècnics de gestió, incloent temes de logística, comercial, màrqueting i regulació. D’aquests mateixos temes hi ha un 8% que són caps d’alguna secció. Un altre 15% són caps de planta o de projecte. 

Entre els que treballen com a tècnics, encara que és difícil fer classificacions, es pot dir que n’hi ha un 8% relacionats amb temes de qualitat, sobretot de control microbiològic. Hi destaquen els tècnics de I+D en diversos temes (35%) i d’altres es poden agrupar com a tècnics especialistes (9%), en immunologia i embriologia sobretot. Alguns d’aquests tècnics també fan tasques de recerca. Finalment, tenen contractes com a investigadors un 11%.

Figura 8. Distribució dels diversos tipus de feines o contractes o càrrecs de les feines actuals dels llicenciats en Biotecnologia per la URV que treballen en empreses o altres centres privats.

Amb això, si ajuntem els tipus de feina, tant al sector públic com el privat, aproximadament tenim aquesta distribució de tots ells (Taula 3):

Investigadors i professors d’universitat a temps complet40%
Tècnics I+D, de qualitat i especialistes31%
Responsables de projectes, de planta, de consultories o d’altres14%
Professors de secundària 9%
Tècnics en gestió, comercial, mercat, regulació i altres 6%
Taula 3. Tipus de feina actual dels llicenciats en Biotecnologia per la URV.

…………………………….

CONCLUSIONS

Em sembla que aquests 10 anys transcorreguts des què van acabar la llicenciatura són suficients per veure quin és el seu assoliment com a professionals. Són joves ben cert, i encara tenen moltes possibilitats de futurs èxits, però la primera impressió és que el nivell global aconseguit en aquests anys és molt bo, la gran majoria s’han seguit formant científicament amb postgraus i molts amb tesis doctorals, i la majoria d’ells treballen en temes relacionats amb biotecnologia, i sobretot, treballen dignament, cosa que avui dia no és gens fàcil.

Amb el que hem comentat, les principals conclusions de forma resumida d’aquest article són:

  1. Els llicenciats en Biotecnologia per la URV, de les 4 promocions (2005-2009 a 2008-2012), són una gran majoria de dones, 76%.
  2. Els resultats aquí mostrats són ben representatius de tots els llicenciats en Biotecnologia per la URV, ja que corresponen a la informació d’uns 151 del total de 154, o sigui, un 98%.
  3. Un 82% d’aquests llicenciats han realitzat algun Màster, i uns quants d’ells més d’un.
  4. Els àmbits majoritaris dels Màsters realitzats són Biomedicina (33%), matèries bàsiques complementàries (21%), Nutrició, Enologia i Aliments (18%) i Professorat (12%).
  5. El 95% de Màsters realitzats han estat en centres públics, sobretot a l’àrea de Barcelona (37%), seguits de la URV (30%), les universitats valencianes (8%) i a altres països d’Europa (8%).
  6. Un 56% dels llicenciats han fet la tesi doctoral i ja tenen el títol de Doctor. Els àmbits principals són semblants als dels Màsters, predominant també els temes relacionats amb Biomedicina.
  7. La tesi doctoral l’han realitzat majoritàriament a la URV (38%) i a l’àrea de Barcelona (32%). Cal destacar que un 21% l’han feta a l’estranger.
  8. Actualment treballen sobretot a Tarragona i comarques (32%) o a Barcelona i resta de Catalunya (29%). Cal destacar que un 26% són a l’estranger, la majoria d’ells a Europa, sobretot als països nòrdics. Curiosament, totes les 10 (6%) que són fora d’Europa són dones.
  9. La gran majoria d’aquests llicenciats treballen en àmbits relacionats amb la Biotecnologia (93%). Un 58% dels llicenciats ho fan en temes de Biomedicina. Altres àmbits rellevants són l’Alimentari (12%) i l’Educació (10%).
  10. Les institucions públiques on treballen són més de la meitat (55%), sobretot les universitats i centres de recerca, a més del centres d’ensenyament secundari. El tipus de feina majoritari que fan dins el sector públic és la d’investigador, inclosos els professors universitaris a temps complet (65%).
  11.  Una mica menys de la meitat (45%) treballen en empreses, destacant les indústries farmacèutiques i de productes de laboratori, i una mica menys les agroalimentàries. Les feines predominants d’aquests biotecnòlegs dins les empreses són força diverses, des de caps de seccions de gestió o de planta, fins una majoria de tècnics I+D (35%), especialistes i alguns investigadors.
  12. Dels 139 que treballen en Biotecnologia comptant el sector públic i el privat, els grups majoritaris són els investigadors i professors universitaris (40%), els tècnics (31%) i un 15% que són responsables d’alguna secció de la empresa o institució.

Veient aquests resultats, haig de dir que per a mi ha estat una satisfacció haver realitzat aquest recull i comprovar que globalment són uns resultats molt bons. És un orgull veure com aquelles noies i nois s’han espavilat —que ja ho eren—, i han assolit una bona formació i unes bones feines, ja que en certa manera sóc una mica “el seu pare, el pare biotec”, tal com en broma alguns d’ells m’havien comentat algun cop.

Agraeixo a tots ells l’haver facilitat la informació, i en particular als que n’he demanat i m’han passat alguns detalls que desconeixia d’ells o d’algun dels seus companys, i també gràcies per les fotos que alguns m’han passat.

Per acabar, desitjo que aquesta informació resumida sigui útil tant per a aquests mateixos llicenciats, com també per als actuals i futurs Graduats en Biotecnologia, així com per als professors, gestors i organitzadors de la docència de la Biotecnologia de la URV i d’altres llocs, i també que pugui ser profitosa per als possibles empleadors.

Biotecnologia a la URV

Els bacteris de la vinya i del “terroir”, i presència d’Oenococcus als raïms del Priorat

Click here for the english version: Bacteria of vineyard and terroir, and presence of Oenococcus in Priorat (South Catalonia) grapes

22 abril 2015 

Els viticultors creuen que la terra en la qual creixen les vinyes dóna una qualitat única als seus vins, i d’això en diuen el terroir, o terrer si ho traduïm al català. Es pot considerar que la resposta fisiològica de les vinyes al tipus de sòl i les condicions climàtiques, juntament amb les característiques de la varietat i la forma de cultiu, donen lloc a unes propietats organolèptiques del vi que defineixen el seu terroir (Zarraonaindia et al 2015). Ara bé, no es coneix gaire si hi podria haver una microbiota específica de cada terroir, ja que aquest tema s’ha estudiat relativament poc.

Els microorganismes vínics als raïms ? Saccharomyces no hi és o no se’l troba

Els principals protagonistes de les fermentacions víniques, la alcohòlica (Saccharomyces cerevisiae) i la malolàctica (Oenococcus oeni) normalment no apareixen fins que el most està fermentant, ja doncs al celler. En condicions normals de raïms sans, pràcticament no es troba S. cerevisiae.

Oenococcus oeni als raïms ? Em sembla que nosaltres l’hem trobat !

En quant a O. oeni, fins ara s’ha publicat molt poc sobre la seva presència i aïllament en els raïms. En diversos treballs, com Sieiro et al (1990), o més recentment Bae et al (2006), ja havien aïllat alguns bacteris làctics de la superfície de raïms, però no O. oeni. Només Garijo et al (2011) van aconseguir aïllar una colònia (una només) d’O. oeni a partir de raïms de la Rioja. D’altra banda, s’ha detectat el DNA d’O. oeni en alguna mostra de raïms de Bordeus (Renouf et al 2005, Renouf et al 2007) per PCR-DGGE del gen rpoB, encara que no van aïllar cap bacteri d’aquesta espècie.

Em plau poder comentar que recentment al nostre grup hem aconseguit aïllar O. oeni dels raïms i tipificar-ne diverses soques, i justament estem elaborant una publicació al respecte (Franquès et al 2015). Efectivament, l’equip de recerca de bacteris làctics BL-URV, junt amb els companys de llevats del mateix grup de Biotecnologia Enològica (Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona) estem treballant en un projecte europeu, el “Wildwine” (FP7-SME-2012 -315065), que té per objectius analitzar els microorganismes autòctons (d’aquí lo de “wild”) del sistema vitivinícola del Priorat, i seleccionar-ne soques amb potencial enològic. Al projecte també hi participen la DOQ Priorat i el celler Ferrer-Bobet, així com grups de recerca i associacions de cellers de Bordeus, el Piemont i Grècia. En el marc d’aquest projecte vam prendre mostres de raïms (garnatxa i carinyena) de diverses finques del Priorat (Figura 1), així com també de vins realitzant la fermentació malolàctica, i en vam obtenir uns 1900 aïllats de bacteris làctics. Vam optimitzar l’aïllament a partir dels raïms a partir de la polpa i del most amb diversos mètodes d’enriquiment, i així vam obtenir uns 110 aïllats de raïms, identificats com O. oeni per tècniques moleculars específiques. Un cop tipificats, hem comprovat que els seus perfils moleculars no coincideixen amb soques comercials i per tant són autòctones. A més, alguns d’aquests aïllats dels raïms també els hem trobat als vins fets als cellers corresponents.

Fig 1 garna-cari Priorat

Figura 1. Prenent mostres de garnatxa (esquerra) i carinyena (dreta) de finques del Priorat per tal d’aïllar bacteris làctics com Oenococcus (Fotos Albert Bordons).


La microbiota dels raïms

Els raïms tenen una ecologia microbiana complexa que inclou llevats, fongs micelials i bacteris. Alguns només es troben als raïms, com els fongs paràsits i els bacteris ambientals, i altres tenen la capacitat de sobreviure i créixer als vins: sobretot llevats, bacteris làctics i bacteris acètics. La proporció de tots plegats depèn de l’estat de maduració del raïm i de la disponibilitat de nutrients.

Quan els fruits són intactes, la microbiota predominant són els llevats basidiomicets com Cryptococcus i Rhodotorula, però quan són més madurs, comencen a tenir microfisures que faciliten la disponibilitat de nutrients i expliquen la predominança just abans de la verema d’ascomicets lleugerament fermentatius com Candida, Hanseniaspora, Metschnikowia i Pichia. Quan la pell ja està més danyada poden aparèixer llevats perjudicials com Zygosaccharomyces i Torulaspora, i bacteris acètics. Entre els fongs filamentosos poden haver-hi ocasionalment alguns molt perjudicials com Botrytis (la podridura) o Aspergillus productors d’ocratoxina, que encara que només són actius a la vinya, els seus productes poden afectar la qualitat del vi.

D’altra banda, a la superfície dels raïms s’han aïllat bacteris ubics ambientalment com diversos enterobacteris, Bacillus, i estafilococs, però cap d’ells pot créixer al vi (Barata et al 2012).

Tornant a la possible microbiota específica del terroir, s’ha vist que alguns compostos volàtils que contribueixen a l’aroma del vi, com 2-metil-butanoic o 3-metil-butanol, són produïts per microorganismes aïllats a les vinyes, com el bacteri grampositiu Paenibacillus, o el fong basidiomicet Sporobolomyces o l’ascomicet Aureobasidium. Per tant, podria haver una relació entre algunes de les espècies microbianes trobades a la vinya i alguns aromes detectats al vi, procedents del most, és clar (Verginer et al 2010).

La metagenòmica com a eina analítica de la microbiota dels raïms

Donat que els mètodes clàssics d’aïllament i cultiu dels microorganismes són lents, laboriosos i alguns dels microbis no s’aconsegueix fer-los créixer en els medis d’aïllament, actualment es recorre als mètodes de seqüenciació massiva o metagenòmica. Aquests consisteixen en analitzar el DNA present i a partir de les seqüències, deduir amb les bases de dades quins són els microorganismes presents a la mostra. En el cas dels bacteris sovint s’utilitza el DNA amplificat del fragment V4 del gen 16S RNA (Caporaso et al 2012).

S’ha utilitzat en mostres de vins botrititzats (Bokulich et al 2012) i s’han trobat proporcions de diversos bacteris làctics (però no Oenococcus), inclosos alguns no associats normalment a vi. També s’ha utilitzat per veure la microbiota resident als cellers i com canvia segons les estacions, comprovant que a les superfícies dels dipòsits i maquinària del celler hi ha una majoria de microorganismes no relacionats amb el vi ni tampoc perjudicials (Bokulich 2013).

Amb aquesta tècnica Bokulich et al (2014) també han analitzat els raïms i han vist diferències clares entre les proporcions dels diversos grups bacterians (i de fongs) entre diferents llocs, diferents varietats, i també segons les condicions ambientals o biogeogràfiques. Per exemple, en analitzar 273 mostres de mostos de raïms de Califòrnia, les 3 varietats (Cabernet, Chardonnay i Zinfandel) queden bastant discriminades en una anàlisi de components principals respecte a les comunitats bacterianes trobades a cada mostra (Figura 2).

Així doncs, els grups o taxons bacterians dominants en una varietat o ambient determinat podrien aportar unes característiques específiques en aquells vins, i això podria explicar alguns patrons regionals o de terroir en les propietats organolèptiques d’aquests vins (Bokulich et al 2014).

Fig 2 ACP Bokulich 2014

Figura 2. Anàlisi de components principals de les comunitats bacterianes de mostres de mostos de raïms de Sonoma (Califòrnia) de 3 varietats diferents (Cabernet en vermell, Chardonnay en verd i Zinfandel en blau) (Bokulich et al 2014).


Nosaltres també hem realitzat un estudi de seqüenciació massiva amb les mostres de raïms de les quals hem obtingut aïllats d’O. oeni, com he comentat abans (Franquès et al 2015), i en més 600.000 seqüències del rRNA 16S analitzades hem trobat sobretot Proteobacteris i Firmicutes. Entre aquests grampositius, hem trobat seqüències de bacteris làctics (un 15%) i d’aquests hem pogut confirmar amb èxit la presència d’O. oeni en un 5% de les seqüències. Per tant, hem aïllat O. oeni dels raïms i n’hem detectat el seu DNA en força mostres.

La microbiota bacteriana de tota la vinya i del sòl

Com veiem, s’ha estudiat una mica la microbiota dels raïms i dels vins, però molt menys la microbiota dels sòls, la qual pot definir més bé el terroir, que està influït pel clima local i les característiques de la vinya.

Veiem a la Figura 3 un resum dels principals gèneres trobats a les diferents parts de la vinya i al sòl (Gilbert et al 2014).

Fig 3 Gilbert 2014

Figura 3. Principals bacteris i fongs associats als òrgans i sòl de Vitis vinifera (Gilbert et al 2014)


Recentment s’ha publicat un treball interessant (Zarraonaindia et al 2015) sobre aquest tema, amb l’objectiu de veure si el sòl podria ser la principal font de bacteris que colonitzen els raïms. Han agafat mostres de sòl, arrels, fulles, raïms i flors de Merlot, de diferents terrenys i anys, de Suffolk, Nova York, i n’han analitzat el DNA dels bacteris presents mitjançant seqüenciació del 16S rRNA. Han trobat que un 40% de les espècies trobades són presents a totes les mostres de sòls i arrels, mentre que en fulles i fruits hi ha més variabilitat, i a més un 40% de les trobades en fulles i fruits també apareixen a les mostres de sòls. Tot plegat suggereix que molts dels bacteris s’originen al sòl.

En quant als tipus de bacteris presents, com veiem (Figura 4), predominen els Proteobacteris (sobretot Pseudomonas i Methylobacterium), principalment a les parts aèries de la planta. També hi han Firmicutes lògicament, i Acidobacteria i Bacteroides.

Fig 4 microbiota vineyard

Figura 4. Composició de la comunitat bacteriana, a nivell taxonómic de fílum, en mostres de diferents òrgans de la vinya i el seu sòl (Zarraonaindia et al 2015).


Encara que s’observen variacions en totes les mostres en funció de l’any (poden tenir diferents condicions climàtiques) i en funció de factors edàfics diferents (pH, C:N, humitat), com veiem (Figura 5) les anàlisis de components principals demostren que els tipus de mostres (sòl, arrels, fulles, raïms) es diferencien força bé, i mostres de mostos abans de fermentar queden semblants a les de raïms.

Fig 5 distribució grups mostres OTUs

Figura 5. Anàlisi de components principals mostrant les semblances en quant a la composició dels grups taxonòmics presents, entre tots els tipus de mostres, incloent-ne de mostos (Zarraonaindia et al 2015).


Això suggereix que la comunitat bacteriana present als raïms roman relativament estable fins al most, i si més no, més estable que les diferències entre òrgans. Al mateix temps, una part important dels representants dels fílums bacterians dels raïms vindrien del sòl. Això es pot explicar perquè en fer la verema manual els raïms sovint són situats en caixes que es deixen a terra, o bé si es fa verema mecànica, la maquinària utilitzada remou el terra i genera pols, que pot colonitzar els raïms.

Per tant, la microbiota del sòl és una font de bacteris associats a la vinya i pot tenir un paper en el most, i per tant en la vinificació, i potencialment en la formació de les característiques del terroir. Alguns d’aquest bacteris poden tenir papers no coneguts de productivitat o de resistència a malalties de la planta, o contribuir a les característiques organolèptiques del vi (Zarraonaindia et al 2015).

A banda d’això, i pensant en els microorganismes vínics, responsables de les fermentacions, com he comentat, al nostre laboratori hem pogut confirmar que als raïms hi ha algunes soques d’Oenococcus oeni i ho hem corroborat amb la detecció del seu DNA als mateixos raïms.


Bibliografia

Bae S, Fleet GH, Heard GM (2006) Lactic acid bacteria associated with wine grapes from several Australian vineyards. J Appl Microbiol 100, 712-727

Barata A, Malfeito-Ferreira M, Loureiro V (2012) The microbial ecology of wine grapes (Review). Int J Food Microbiol 153, 243-259

Bokulich NA, Joseph CML, Allen G, Benson AK, Mills DA (2012) Next-generation sequencing reveals significant bacterial diversity of botrytized wine. Plos One 7, e36357

Bokulich NA, Ohta M, Richardson PM, Mills DA (2013) Monitoring seasonal changes in winery-resident microbiota. Plos One 8, e66437

Bokulich NA, Thorngate JH, Richardson PM, Mills DA (2014) Microbial biogeography of wine grapes is conditioned by cultivar, vintage, and climate. PNAS nov 25, E139-E148

Caporaso JG, Lauber CL, Walters WA, Berg-Lyons D, Huntley J, Fierer N, Owens SM, Betley J, Fraser L, Bauer M, Gormley N, Gilbert JA, Smith G, Knight R (2012) Ultra-high-throughput microbial community analysis on the Illumina HiSeq and MiSeq platforms. ISME J 6, 1621–1624

Franquès J, Araque I, Portillo C, Reguant C, Bordons A (2015) Presence of autochthonous Oenococcus oeni in grapes and wines of Priorat in South Catalonia. Article en elaboració.

Garijo P, Lçopez R, Santamaría P, Ocón E, Olarte C, Sanz S, Gutiérrez AR (2011) Eur Food Res Technol 233, 359-365

Gilbert JA, van der Lelie D, Zarraonaindia I (2014) Microbial terroir for wine grapes. PNAS 111, 5-6

Renouf V, Claisse O, Lonvaud-Funel A (2005) Understanding the microbial ecosystem on the grape berry surface through numeration and identification of yeast and bacteria. Aust J Grape Wine Res 11, 316-327

Renouf V, Claisse O, Lonvaud-Funel A (2007) Inventory and monitoring of wine microbial consortia. Appl Microbiol Biotechnol 75, 149-164

Sieiro C, Cansado J, Agrelo D, Velázquez JB, Villa TG (1990) Isolation and enological characterization of malolactic bacteria from the vineyards of Northwestern Spain. Appl Environ Microbiol 56, 2936-2938

Verginer M, Leitner E, Berg G (2010) Production pf volatile metabolites by grape-associated microorganisms. J Agric Food Chem 58, 8344-8350

1ª Jornada de Recerca en Enologia i Viticultura a Catalunya

Click here for the english version: 1st Conference of Research on Oenology and Viticulture in Catalonia

24 gener 2013

Abans que res, demano disculpes als amics d’aquest blog pels quasi 5 mesos darrers sense publicar-hi res. Ho sento, se m’havia acumulat la feina de docència i recerca, i també per la preparació d’aquesta Jornada que ara comento.

imatge Jornada

El passat 4 de juny s’ha celebrat a Tarragona la 1ª Jornada de Recerca en Enologia i Viticultura a Catalunya. He tingut el plaer d’haver-ne estat l’organitzador, juntament amb en Pep Llauradó, perquè sóc el coordinador (i en Pep el gestor) del subcampus Enologia del CEICS, o sigui, el Campus d’Excel·lència Internacional de Catalunya Sud.

El CEICS és l’agregació estratègica, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili, de les diferents entitats i estructures de docència, recerca, transferència de coneixement i el sector productiu del sud de Catalunya, amb l’objectiu d’esdevenir un referent internacional en 5 àmbits: Química, Nutrició-Salut, Turisme, Patrimoni-Cultura i Enologia.

L’any passat 2012 vaig tenir l’honor de ser nomenat coordinador del subcampus Enologia del CEICS, pel rector de la URV Xavier Grau, que és el president del CEICS.

logo CEICS Eno

El subcampus d’Enologia aplega la URV, la Fundació URV, el parc tecnològic de Falset VITEC, l’IRTA, l’INCAVI, el clúster INNOVI, així com la majoria de D.O. catalanes, sobretot les de les comarques tarragonines, i també empreses i cellers com Freixenet i altres.

Un dels objectius principals del CEICS és promoure la visibilitat de la recerca que es fa al territori. Per això, ja des dels inicis del CEICS, amb motiu del 1r Fòrum que tingué lloc el novembre del 2011, es va pensar en fer una Jornada com aquesta en l’àmbit català de recerca vitivinícola.

foto Jornada

Inauguració de la Jornada, amb el rector de la URV Xavier Grau i el degà de la Facultat d’Enologia Joan Miquel Canals

A Catalunya sovint tenim l’oportunitat d’assistir a diverses jornades científiques o tècniques d’enologia i/o viticultura. L’INCAVI, l’Associació Catalana d’Enòlegs (ACE) o el clúster INNOVI, o la mateixa Facultat d’Enologia de la URV sovint organitzen jornades tècniques o cursos específics. Totes elles són molt necessàries i interessants, i aporten valor afegit al sector vitivinícola català, però tanmateix potser no s’havia fet fins ara cap trobada de tots els investigadors d’aquest àmbit a nivell català, per visualitzar globalment tota la recerca que s’està duent a terme, no només en un tema o enfoc específic.

retol Jornada 3

Per tot plegat, vam considerar oportú aprofitar l’empenta del CEICS per a organitzar aquesta Jornada a nivell català. L’objectiu principal era fer conèixer i difondre la recerca que es fa a Catalunya en Enologia i Viticultura i aspectes relacionats. En repassar les bases de dades de publicacions científiques dels darrers anys abans de la Jornada, hem pogut constatar que al país hi ha uns 20 grups d’investigadors que tenen com a línies de recerca principals les relacionades amb les ciències de la vinya i el vi, però a més a més hi ha uns altres 40 grups o investigadors que encara que el seu àmbit principal de recerca no sigui la viticultura o l’enologia, han publicat aquests darrers anys diversos treballs relacionats en diferents aspectes, fins i tot de disciplines científiques aparentment allunyades. Tots ells van ser convidats a la Jornada celebrada a Tarragona, en concret al Campus Sescelades de la URV, per presentar els seus treballs més innovadors o les línies de recerca, en forma de pòsters. Cal agrair-los a tots la molt bona resposta que hi va haver, amb un total de 44 pòsters presentats.

IMG_0055IMG_0089IMG_0164

Un altre objectiu implícit de la Jornada era la trobada. Aquesta Jornada ha estat una ocasió per trobar-se, descobrir i comentar els detalls dels darrers treballs amb els companys dels diferents centres catalans, potser fins i tot conèixer-se per primer cop personalment en alguns casos, i promoure les col·laboracions entre els diferents grups.

IMG_0127

IMG_0046

Però a més aquesta Jornada no ha estat una trobada exclusiva per als científics. La recerca no té sentit si no té una aplicació pràctica i uns beneficis en els processos vitivinícoles, encara que sovint l’aplicació no sigui immediata. Això lliga amb l’objectiu principal de la Jornada, ja comentat, de fer visible la recerca que es fa aquí. En aquest sentit, alguns dels pòsters que s’han presentat han estat seleccionats per tal que els mateixos autors els comentessin breument en les sessions generals, i la selecció ha estat realitzada tenint en compte l’interès de la recerca feta per al sector vitivinícola.

La majoria del programa de la Jornada estava relacionada amb els mateixos pòsters presentats. Per això, a més de poder veure’ls i comentar-los particularment amb els autors al llarg del dia, hi va haver 4 sessions generals on els experts moderadors ens els van presentar de forma resumida. En aquestes 4 sessions es van agrupar els diversos pòsters en base als seus àmbits.

IMG_0199IMG_0058Els moderadors Robert Savé (IRTA), Anna Puig (INCAVI) i a baix, el sociòleg i escriptor Lluís Tolosa prenent anotacions d’un dels pòsters

IMG_0113

En Robert Savé de l’IRTA va presentar i moderar els de Viticultura. L’Olga Busto de la URV ho va fer amb els de Química i Tecnologia en Enologia. L’Anna Puig ho va fer amb els de Microbiologia en Enologia i Viticultura, i finalment el sociòleg i escriptor Lluís Tolosa ho va fer amb els d’altres àmbits relacionats amb la vinya i el vi, com els efectes sobre la salut, els temes de medi ambient, o altres aspectes socioeconòmics com el turisme, o aplicacions a altres indústries alimentàries, i també aspectes culturals o històrics i fins i tot prehistòrics.

El conjunt de comunicacions presentades ha demostrat el bon nivell internacional de qualitat de la recerca efectuada en enologia i viticultura a Catalunya, i al mateix temps la gran diversitat de temes. Amb els resums de les comunicacions s’ha editat un llibre (1ª Jornada de Recerca en Enologia i Viticultura a Catalunya, Llibre de resums de la Jornada organitzada pel CEICS, Tarragona 4 juny 2013), que ha estat publicat pel Servei de Publicacions de la URV, amb el ISBN 978-84-695-7878-0.

A més, la Jornada ha comptat amb la conferència inaugural d’un investigador de prestigi internacional en genètica de la vinya, en José Miguel Martínez Zapater, que té un ampli currículum investigador en genètica de plantes.

foto JM Mz Zapater

Des del 1998 el Dr. Zapater treballa en la genètica de Vitis, havent assolit importants resultats, tant a nivell d’identificació de varietals per tècniques moleculars, com en transcriptòmica de la vinya, amb l’estudi de l’expressió gènica en funció de les condicions de canvi climàtic. Des del 2010 és el director del nou Instituto de Ciencias de la Vid y el Vino (ICVV) a Logroño.

IMG_0022

La conferència del Dr. Zapater va ser una excel·lent revisió sobre les bases genètiques de la variabilitat de Vitis i de les tècniques moleculars per identificar les diferents varietats.

Podem dir que la Jornada, amb uns 70 assistents, ha estat un èxit. Hi han assistit  investigadors, estudiants, tècnics i professionals, de la URV, INCAVI, IRTA, VITEC, UAB, UB, UPC, UdL, CSIC, i de 7 empreses o cellers. En una enquesta que se’ls ha fet, la gran majoria dels assistents han estat molt satisfets de la Jornada, la seva organització, el seu desenvolupament, i desitgen que es torni a fer, i també que s’estableixi amb una periodicitat anual o bianual.

jornada + logo ceics

Els biotecnòlegs per la URV, dos anys després, fan tesi doctoral o treballen al sector

28 setembre 2012

Avui no escric sobre un tema de ciències de la vida, sinó sobre l’ocupació professional dels llicenciats en Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb els quals he tingut molta relació, perquè em sembla que aquestes dades que ara comento poden interessar a més d’un llicenciat o estudiant de Biotecnologia, o d’altres àmbits relacionats amb les ciències de la vida, com Bioquímica.

Com vaig tenir el privilegi de ser el responsable de la posta en marxa i el coordinador de la llicenciatura de Biotecnologia a la URV (2005 al 2008), i després com a degà (2008-2011) de la Facultat d’Enologia on són aquests estudis, m’he sentit sempre molt proper a aquests estudiants, sobretot els dels primers anys, i per això em preocupa el seu desenvolupament professional i tinc interès en veure com els hi va.

Per això, i perquè des de la Facultat i de la URV interessa conéixer la seva ocupació, vaig començar l’any passat a fer-los enquestes als que havien acabat la carrera, i enguany, cap a l’abril, els he tornat a fer als de la primera promoció (2005-2009), per tant uns 2 anys i mig després que havien acabat. També he fet l’enquesta als de la promoció següent (2006-2010), o sigui, als que havien acabat 1 any i mig abans. Em sembla que aquestes dues promocions poden donar una idea força real de quants fan o han fet màsters i quins tipus, i quants fan tesis doctorals, i quants s’han incorporat en empreses o institucions.

Com que tinc pràcticament totes les adreces electròniques actuals, els vaig enviar l’enquesta per correu electrònic als 40 llicenciats en Biotecnologia per la URV de la promoció 2005-2009, i als 30 llicenciats de la promoció 2006-2010. He rebut un total de 30 enquestes respostes dels 40 primers, o sigui, un 75% d’enquestes contestades, i un total de 16 dels 30 segons, o sigui, un 53% d’enquestescontestades. El % total de les 2 promocions és un 66% contestades, i per tant, crec que està prou bé i els resultats es poden interpretar com a significatius.

ALTRES ESTUDIS DE GRAU realitzats després de la llicenciatura de Biotecnologia

Una de les primeres preguntes que els feia és si havien realitzat alguns altres estudis de grau, o sigui, una altra llicenciatura en acabar la Biotecnologia o al mateix temps que l’acabaven.  Alguns havien fet la llicenciatura en Bioquímica de segon cicle (2 anys, amb moltes convalidacions havent fet Biotecnologia) de la veïna Facultat de Química al mateix campus Sescelades de la URV.

En efecte, dels del 2009 n’hi ha 1 dels 30, per tant, un 3%, que era doble llicenciat en Biotecnologia i en Bioquímica. I dels del 2010 n’hi ha 3 dels 16, per tant un 19%. El % total de les 2 promocions és un 9% amb les 2 llicenciatures.

MÀSTERS REALITZATS

De la promoció 2009, dels enquestats que responen han fet algun Màster un 83%, i dels de 2010, un 87% han fet algun Màster. O sigui, un total del 85% de les 2 promocions han fet algun Màster.

A més, hi ha 4 d’ells, un 9%, que han fet dos Màsters.

A la Figura 1 veiem els llocs on han fet els Màsters. Lògicament el lloc majoritari és la URV, si bé també hi ha un % important que han anat a fer-lo a Barcelona o a altres llocs, fins i tot dos del 2010 a l’estranger. Veiem els Màsters de la URV que han triat a la Taula 1. Entre els Màsters realitzats són majoria els dels àmbits de Biomedicina, incloent Nutrició i Salut, com veiem a la Figura 2.

Masters UniversitatsFigura 1. Universitats on els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) han realitzat Màsters

Taula 1. Màsters de la URV que han fet els llicenciats en Biotecnologia

Tab 1

ambits mastersFigura 2. Àmbits dels Màsters realitzats pels llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

SITUACIÓ PROFESSIONAL ACTUAL dels enquestats

Com veiem (Figura 3), un 40-50 % estan fent la tesi doctoral i al voltant d’un 35 % estan treballant amb algun contracte en empreses o institucions. Lògicament el % dels que estan fent un Màster és més gran en els que han acabat més recentment (2010). Als del 2009 la suma és més gran del 100% perqué hi ha algun que treballa i fa la tesi doctoral simultàniament. Els que ara estan aturats (dels del 2009) ha treballat en algun període o han tingut beca durant un temps.

Situació biotecsFigura 3. Situació dels enquestats, 2-3 anys després d’acabar la llicenciatura en Biotecnologia, promocions 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

REALITZANT TESIS DOCTORALS

A la Figura 4 veiem on estan realitzant la tesi doctoral els 17 que van acabar la llicenciatura el 2009 i els 7 que van acabar el 2010. Dels que fan la tesi doctoral a la URV, a la Taula 2 veiem els grups de recerca als que s’han incorporat.

Llocss on fan les tesisFigura 4. Universitats o altres centres de recerca on els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) estan realitzant la tesi doctoral.

Taula 2. Grups de recerca de la URV on fan la tesi doctoral els llicenciats en Biotecnologia

Grups de recerca on fan tesis

L’àmbit de recerca en què fan les tesis doctorals (Figura 5 ) és sobretot Biomedicina, incloent la recerca relacionada amb Nutrició i Salut, com la Nutrigenòmica del grup de la Taula anterior, i a continuació l’àmbit de Biotecnologia d‘Aliments, incloent la Biotecnologia Enològica. Pràcticament tots els que fan tesi doctoral gaudeixen d’alguna beca (Figura 6), ja sigui de la Generalitat, o del Ministeri, o de la mateixa URV, o mitjançant projectes finançats.

Àmbit tesiFigura 5. Àmbits de recerca on fan les tesis doctorals els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

Beca predoctoralFigura 6. Tipus de beca que gaudeixen fent la tesi doctoral els llicenciats en Biotecnologia 2009 (esquerra) i 2010 (dreta)

TREBALLANT

Del 35% de llicenciats enquestats que estan treballant en empreses o altres institucions, un 70% ho fan en feines relacionades amb la Biotecnologia (Figura 7), alguns (un 12%) ho fan en feines una mica relacionades, i finalment per a un 18% la feina no està gens relacionada amb la Biotecnologia.

Veiem el lloc de treball a la Figura 8, i l’àmbit de treball a la Figura 9. En aquest cas la Biomedicina, incloent les indústries farmacèutiques, és majoria.

Relació feina amb BiotecFigura 7. Relació de la feina amb la Biotecnologia dels 11 llicenciats 2009 (esquerra) i dels 6 del 2010 (dreta) que treballen.

Lloc del treballFigura 8. Lloc de treball dels llicenciats 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) que treballen.

Ambits de treballFigura 9. Àmbits de treball dels llicenciats 2009 (esquerra) i 2010 (dreta) que treballen

 

En l’enquesta també els preguntava als que treballen sobre la remuneració que tenien, i les respostes són que només un 10% cobra una mica més de 2000€ al mes, i que la majoria (un 90%) cobren menys d’aquesta quantitat, i sovint prop dels 1000€. Cal tenir en compte que són relativament recent llicenciats i que l’època de greu crisi que estem passant no és gaire propícia. La majoria tenen contractes temporals però ja hi ha més d’un amb contracte indefinit.

Bé, per acabar, desitjo que aquests resultats siguin útils tant per als mateixos llicenciats i futurs graduats, com per als gestors i organitzadors de la docència de la Biotecnologia, així com per als possibles empleadors. També confio en què aquestes enquestes segueixin fent-se a aquests mateixos biotecnòlegs de quan en quan, per exemple cada dos anys, per veure l’evolució de les seves ocupacions, i que es facin també a les promocions següents.

Finalment, només em queda desitjar bona sort a aquests biotecnòlegs, que no perdin la il·lusió dels anys d’estudi, i que hi posin ganes en tot el que realitzin.

logo URV Biotec

Lluís Rabell

Activista, polític, company

Blog Cátedra de Historia y Patrimonio Naval

“Quien domina el mar, domina todas las cosas” (Temístocles)

No sé ni cómo te atreves

Fotografía y esas pequeñas cosas de cada día

Life Secrets

For my students

Horitzons llunyans

Mirades distants

#4wine

Los vinos son pequeñas historias dentro de una botella y nosotras queremos contarte las nuestras

Vi·moments·persones

Un maridatge a tres bandes

SciLogs: Artificial, naturalmente

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

microBIO

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

RealClimate

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Quèquicom

Coses interessants de ciències de la vida i de la natura, i altres no tan "Bios"

Dionís de viatge a Ítaca

Experiències enoturístiques

A %d bloguers els agrada això: